Carles de Borbó i Àustria-Este: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 2:
'''Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este''' ([[Ljubljana]], [[Imperi Austrohongarés]], 1848 - [[Varese]], [[Llombardia]], [[1909]]) fou [[carlisme|pretendent carlí]] a la corona d'Espanya i Rei de la branca dinàstica carlina amb el nom de '''Carles VII''' ([[1868]]-[[1909]]) i el títol d'assenyalament de [[Duc de Madrid]]. Nét de [[Carles Maria Isidre de Borbó|Carles V]], comte de Molina; nebot de [[Carles Lluís de Borbó i de Bragança|Carles VI]], comte de Montemolín; i fill de [[Joan III de Borbó i de Bragança|Joan III]], comte de Montizón.
==
=== Primers anys ===
El [[1866]] es casà amb [[Margarida de Borbó-Parma]], filla del duc Carles III de Parma, i reorganitzà el carlisme. Gràcies al manifest ''"Carta a los españoles"'' de la seva àvia la [[princesa de Beira]], va ser reconegut legítim pretendent del carlisme (20 de juny del 1868).
Linha 8 ⟶ 9:
Des del 3 d'octubre de 1868 va utilitzar el títol d'assenyalament de [[Duc de Madrid]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Ferrer Dalmau|nom=Melchor|títol=Escritos políticos de Carlos VII|pàgines=30-31|lloc=Madrid|editorial=Editora Nacional|any=1957}}</ref>
En el seu primer manifest polític en forma de carta al seu germà [[Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este|Alfons]] (1869), redactat pel polític [[neocatòlic]] [[Antoni Aparici i Guijarro]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Andrés-Gallego|nom=José|títol=El Sexenio Revolucionario|publicació=Historia General de España y América. Revolución y Restauración (1868-1931). (|data=1981|pàgines=243|volum=XVI-2|editorial=Rialp|url=https://books.google.es/books?id=ZKaaKg_xFCkC&pg=PA243}}</ref> el pretendent reclamava ser el rei legítim d'Espanya i no només d'un partit, i defensava el retorn de la unitat catòlica que havia suprimit el [[Revolució de 1868|govern revolucionari]], instaurant la [[llibertat religiosa]], per la qual cosa molts antics [[Partit Moderat|isabelins moderats]] es van fer carlins.<ref>{{ref-llibre|cognom=Hibbs-Lissorgues|nom=Solange|títol=Iglesia, prensa y sociedad en España: (1868-1904)|pàgines=45|editorial=Instituto de Cultura "Juan Gil-Albert" i Diputació d'Alacant|any=1995}}</ref> També anuncià la [[descentralització]] política i foral a totes les [[províncies d'Espanya]] i el [[proteccionisme]] econòmic, rebutjant el lliure comerç.<ref>{{ref-llibre|cognom=Ferrer Dalmau|nom=Melchor|títol=Escritos políticos de Carlos VII|pàgines=38-43|lloc=Madrid|editorial=Editora Nacional|any=1957}}</ref>
El [[1869]] féu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la col·laboració de [[Ramon Cabrera]].
=== La Tercera Guerra Carlina (1872-1876) ===
El [[1872]] impulsà la lluita carlina que s'estenia
[[Amadeu I de Savoia]] va abdicar en 10 de febrer de 1873, establint-se la [[Primera República Espanyola]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Errazkin |nom=Iñaki |títol=Hasta la coronilla. Autopsia de los Borbones |url=http://books.google.cat/books?id=CMkbIc7rd8QC&pg=PA116&dq=1873+carlos+austria-este+regresa+espa%C3%B1a&hl=ca&sa=X&ei=D_caT9qGKIKGhQeorPHIDA&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=1873%20carlos%20austria-este%20regresa%20espa%C3%B1a&f=false |llengua=castellà |editorial=Txalaparta |data=2009 |pàgines=p.116 |isbn=8481365394 }}</ref> i el 16 de juliol Carles VII torna a Navarra,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gonzalez Chamorro |nom=Javier |títol=Bitarte: humanidades e historia del conflicto vasco-navarro : fueros, constitución y autodeterminación |url=http://books.google.cat/books?id=YgkZoOjO3gMC&pg=PA177&dq=Carlos+VII+julio+1873&hl=ca&sa=X&ei=7foaT4PKBsrLhAeZuZisDA&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Carlos%20VII%20julio%201873&f=false |llengua=castellà |editorial=Chamorro Ediciones |data=2009 |pàgines=p.177 |isbn=8461307119 }}</ref> reactivant-se la revolta al País Basc i Navarra, i establint la capital a [[Estella]] Durant tota la guerra exercí de cap suprem de l'exèrcit carlí juntament amb el seu germà [[Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este]]. Després de lluitar contra la [[Regència de Serrano]], el regnat d'[[Amadeu I d'Espanya]], la [[Primera República Espanyola]], el Govern Provisional també de [[Serrano]], i el nou rei liberal [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]], va perdre la guerra.
=== Exili durant la Restauració ===
Un any després reorganitzà de nou el partit. Instal·lat a [[Pau]] (França), passà a Londres i finalment a [[Venècia]], fixant la residència oficial de la cort carlina al [[palau del Loredà]] de la ciutat adriàtica.
El 1877 va protestar en carta al Marquès de Valde-Espina per l'abolició dels furs bascos.<ref>{{ref-llibre|cognom=Ferrer Dalmau|nom=Melchor|títol=Escritos políticos de Carlos VII|pàgines=104-105|lloc=Madrid|editorial=Editora Nacional|any=1957}}</ref> Aquell mateix any i fins al 1881 va fer viatges propagandístics i personals pels EUA, les corts europees i l'Amèrica del Sud. El 1895 en carta al Marquès de Cerralbo va establir la [[Festivitat dels Màrtirs de la Tradició]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Ferrer Dalmau|nom=Melchor|títol=Escritos políticos de Carlos VII|pàgines=199-202|lloc=Madrid|editorial=Editora Nacional|any=1957}}</ref>▼
Quan va esclatar la [[guerra hispano-estatunidenca]] l'any 1898, Don Carles va ordenar des de [[Brussel·les]] a tots els carlins que no fessin res que pogués comprometre l'èxit de la guerra i que ajudessin amb totes les seves forces als encarregats de defensar la integritat espanyola a [[Cuba]] i [[Capitania General de les Filipines|Filipines]]; i va arribar a amenaçar formalment amb una nova guerra civil si no es lluitava per defensar l'honor nacional, dient que no podria assumir la responsabilitat davant la Història de la pèrdua de Cuba. Molts creien que la pèrdua de les colònies ocasionaria a Espanya una revolució que produiria l'enderrocament de la dinastia, de manera semblant al que havia passat a França per la pèrdua d'[[Alsàcia]] i [[Lorena]] el 1870. Per això, quan es va signar el [[Tractat de París (1898)|Tractat de París]], considerat com una deshonra nacional, hi havia l'opinió que els carlins es llançarien a una nova guerra civil, aprofitant-se del descontentament de l'exèrcit i del poble.<ref>{{ref-llibre |títol=Enciclopedia Espasa |volum=vol. 63 |capítol=Tradicionalismo |pàgines=503-506 |any=1928 |llengua= castellà |isbn=84-239-4563-4 |pàgines=503}}</ref>
▲El 1895 en carta al Marquès de Cerralbo va establir la [[Festivitat dels Màrtirs de la Tradició]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Ferrer Dalmau|nom=Melchor|títol=Escritos políticos de Carlos VII|pàgines=199-202|lloc=Madrid|editorial=Editora Nacional|any=1957}}</ref>
En el seu ''Testament polític'', datat el 6 de gener de 1897, i ple de retòrica patriòtica, manifestava haver volgut restaurar "la vella Espanya dels [[Reis catòlics]] i de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]]", reclant l'espanyolitat de [[Gibraltar]], la unió amb [[Portugal]], la confederació amb Hispanoamèrica i la possessió del Marroc per a Espanya. També reafirmava en l'extensió del règim foral a tot el territori espanyol i va tenir paraules d'agraiment als legitimistes francesos.<ref>{{ref-llibre|cognom=Ferrer Dalmau|nom=Melchor|títol=Escritos políticos de Carlos VII|pàgines=273|lloc=Madrid|editorial=Editora Nacional|any=1957}}</ref>
▲El [[1900]] es produí en favor de la seva causa el fracassat [[Alçament de Badalona]] i altres viles catalanes i del [[País Valencià]] liderat per [[Salvador Soliva]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Canal i Morell |nom=Jordi |títol=El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració |url= |llengua= |editorial=Eumo |data=1998 |pàgines=301 |isbn=8476022433}}</ref> Casat amb [[Berta de Rohan-Guemenée]] en segones núpcies, les relacions amb els seus 5 fills del primer matrimoni van empitjorar per culpa de la madrastra. El succeí com a pretendent el seu fill [[Jaume de Borbó i Borbó Parma]] (Jaume III).
== Referències ==
| |||