Jocs Olímpics d'Estiu de 1992: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - a mes, + a més, |
m bot: -creixer +créixer |
||
Línia 570:
“Tots els implicats llavors en el procés de decisions sabíem, és clar, que els Jocs eren un esdeveniment esportiu […] Confesso sense rubor, que per aquell temps no ens importava massa ja que es tractava […] d’encertar amb la idea que permetés fer en cinc o sis anys el que no s’havia fet en cinquanta, amb el risc de trigar cinquanta anys més si no s’aprofitava l’oportunitat”<ref>{{Ref-llibre|cognom=Abat|nom=Miquel|títol="Introducció", Miquel de Moragas; Miquel Botella (eds.) (1995): Les Claus de l’èxit : impactes socials, esportius, econòmics i comunicatius de Barcelona’92.|url=https://ddd.uab.cat/record/44246|edició=|llengua=|data=1995|editorial=Centre d’Estudis Olímpics, Universitat Autònoma de Barcelona|lloc=Bellaterra|pàgines=14|isbn=}}</ref> Josep Miquel Abad
A nivell econòmic, els Jocs Olímpics de Barcelona'92 van generar 20.230 llocs de feina permanents i 41.450 llocs de feina temporals generats durant el periode 1986-1993. A més, l'impacte econòmic directe va ser de 12.987 milions d’€* i un impacte indirecte de 21.641 milions d’€ (*mitjana d’índex de canvi de l’€ al 2000)<ref>{{Ref-llibre|cognom=Brunet|nom=Ferran|títol="Anàlisi de l’impacte econòmic dels Jocs Olímpics de Barcelona, 1986-2004", a Miquel de Moragas; Miquel de Botella. Barcelona : l’herència dels Jocs (1992-2002)|url=https://ddd.uab.cat/record/44228|edició=|llengua=|data=2002|editorial=Centre d'Estudis Olímpics i de l'Esport UAB|lloc=Bellaterra|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Ferrán.|nom=Brunet,|títol=Economía de los Juegos Olímpicos de Barcelona 1992|url=https://www.worldcat.org/oclc/715365745|data=cop. 1994|editorial=Centre d'Estudis Olímpics|lloc=Barcelona|isbn=9291050032}}</ref>. Un dels sectors economics que va rebre un impuls pels Jocs va ser el sector turístico. L'oferta hotelera de la ciutat va
Urbanísticament, la ciutat va tenir un gran impacte. Es van crear noves infraestructures viàries, noves zones urbanes, com la [[Vila Olímpica (Barcelona)|Vila Olímpica]], es va renovar el [[Port de Barcelona]] i l'[[Aeroport de Barcelona-El Prat|Aeroport del Prat]], entre d'altres millores en infraestructures tecnològiques i embelliment urbanístic<ref>{{Ref-llibre|cognom=Millet|nom=Lluis|títol=“Els Jocs de la ciutat”. Miquel de Moragas; Miquel de Botella. Barcelona : l’herència dels Jocs (1992-2002).|url=https://ddd.uab.cat/record/128278|edició=|llengua=|data=2002|editorial=Centre d'Estudis Olímpics i de l'Esport UAB|lloc=Bellaterra|pàgines=|isbn=}}</ref>.
| |||