Joan Mestre i Tudela: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 25:
L'any 1874, durant la [[Tercera Guerra Carlina]], fou vicepresident de la [[Diputació de Catalunya]] presidida pel general [[Rafael Tristany i Parera|Rafael Tristany]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Bolós i Saderra|nom=Joaquim de|títol=La guerra civil en Cataluña (1872 a 1876)|pàgines=90|editorial=R. Casulleras|any=1928}}</ref> N'exercí de facto les funcions de president<ref>{{ref-web|url=http://revistamirall.com/2016/05/11/dos-presidents-de-la-generalitat-perduts-i-oblidats/|data=11/05/2016|títol=Dos presidents de la Generalitat perduts i oblidats|obra=Revista Mirall}}</ref> i va haver de defensar l'autonomia de la Diputació davant l'autoritat militar carlina.<ref name="GEA" /> Després de la derrota carlina al centre peninsular, va proposar la creació dels ''Croats Marians'' amb l'objectiu principal de «defensar els drets del catolicisme» i el secundari «auxiliar la legítima causa de [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Don Carles VII]] i per aquest mitjà reconquerir per a la nació espanyola la unitat religiosa».<ref>{{ref-llibre|cognom=Pirala|nom=Antonio|títol=Historia contemporánea. Segunda parte de la guerra civil. Anales desde 1843 hasta el fallecimiento de don Alfonso XII. Vol. 3, llibre 11|pàgines=607|url=http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000071078&page=1|data=1893}}</ref>
El 1888 abandonà el [[Comunió Tradicionalista|Partit Carlí]], s'adherí al [[Partit Integrista]] liderat per [[Ramón Nocedal y Romea|Ramón Nocedal]] i fou l'inspirador doctrinal del ''Diario de Lérida''.<ref name="GEA" />
|