El concepte de '''francès antic''' o '''francès medieval''' inclou el conjunt de tota la família de [[llengües romançromàniques]] del [[Llengües d'oïl|grup d'oíl]] parlades aproximadament en la meitat nord del territori francès actual i per la [[Normands|noblesa normanda]], des del {{segle|IXVIII}} fins alel {{segle|XIV}} més o menysaproximadament.<ref name="Gec">{{GEC2|0229547|llengua francesa}}</ref>
== Orígens i descendència ==
Prové del romanç o galoromanç, formaun dialecte dedel [[llatí vulgar]] present en la majoria dels països que formaven part de l'[[Imperi Romà]]. És seguit històricament pel francès mitjà. Aquestes distincions temporals de l'edat de la llengua han estat definides de forma relativament arbitrària i recent pels lingüistes. Des del punt de vista dels locutors, l'evolució va ser escassa a causa que el llatí ha evolucionat cap al francès de forma contínua i progressiva sense que es percebi un tall entre diferents estats de l'evolució encara que l'alteració en la pronunciació pogués ser el fet de l'aportació dels no romans, en aquest cas cèltics i germànics.<ref name="Lovaina"/>
El francès antic és l'avantpassat del francès parlat avui dia. no obstant això, l'aparició d'una llengua única al territori francès és molt tardana i és el resultat de la unió de diverses [[llengües d'oïl]] antigues que han format la llengua actual.
