Dipol elèctric: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - èctrica|polaritza]] donant lloc a que + èctrica|polaritza]] i provoca que
m el que> la qual cosa
Línia 8:
Els dipols apareixen en cossos aïllants [[dielèctric]]s. A diferència del que passa en els materials [[conductor elèctric|conductor]]s, en els aïllants els electrons no són lliures. En aplicar un camp elèctric a un dielèctric aïllant aquest es [[polarització elèctrica|polaritza]] i provoca que els dipols elèctrics es reorienten en la direcció del camp disminuint la intensitat d'aquest.
 
És el cas de la [[molècula]] d'aigua. Encara que té una càrrega total neutra (igual nombre de protons que d'electrons), presenta una distribució asimètrica dels seus electrons, ella quequal cosa la converteix en una molècula polar, al voltant de l'oxigen es concentra una densitat de càrrega negativa, mentre que els nuclis d'hidrogen queden nus, desproveïts parcialment dels seus electrons i manifesten, per tant, una densitat de càrrega positiva. Per això en la pràctica, la molècula d'aigua es comporta com un dipol.
Així s'estableixen interaccions dipol-dipol entre les mateixes molècules d'aigua, formant-se enllaços o [[pont d'hidrogen|ponts d'hidrogen]]. La càrrega parcial negativa de l'oxigen d'una molècula exerceix atracció electrostàtica sobre les càrregues parcials positives dels àtoms d'hidrogen d'altres molècules adjacents.