Pauline Viardot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m {{infotaula músic}} i altres, replaced: ]] ''Volum → ]]. Volum (2), '' (ISBN → (ISBN (3), ]] ''Apèndix → ]]. Apèndix AWB |
Cap resum de modificació |
||
Línia 60:
Viardot fou l'amiga fidel del gran escriptor rus [[Ivan Turguénev]]. Les seves residències de camp, a Bougival, separades però construïdes en el mateix terreny, han estat avui transformades en museus. La natura veritable de la seva realitat és difícil de saber: era amor, era admiració?
Després de la seva retirada (el 1863), Pauline Viardot es dedicà a la composició (diverses [[opereta|operetes]], entre les quals ''Cendrillon'' el 1903, sobre [[llibret]] de Turguénev) i a l'ensenyament del cant, que només dispensà a alumnes de sexe femení, al Conservatori Nacional de París.
Geni musical i teatral, Viardot, desapareguda quasi nonagenària en l'era del gramòfon, s'emportà a la tomba el so de la seva veu, que Camille Saint-Saëns comparà, per sinestèsia, a un gust: el de les taronges amargues. Ell li dedicà la seva òpera ''[[Samson et Dalila]]'' (1877).
Viardot encoratjà joves talents tals com Charles Gounod, [[Gabriel Fauré]] i [[Jules Massenet]]. Si el seu nom està assegurat a la història, és gràcies a la força del seu intel·lecte i a l'extensió sobresortint del seu talent.
== Alumnes ==
* [[Marie Dietrich]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 18, 1ª part">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 18, 1ª, part. pàg. 1037 (ISBN 84-239-4518-9)</ref>
* [[Maria de Filipo]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 44">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 44, pàg. 383 (ISBN 84-239-4544-8)</ref>
* [[Antoinette Sterling]],<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]]. Apèndix núm. 9, pàg. 1481 (ISBN 84-239-4579-0)</ref>
* [[Yelizaveta Lawrosska]],
* [[Berta Schwarz]],
* [[Aglaja Orgeni]],
* [[Marie Schröder-Hanfstängl]],
* [[Felia Litvinne]],
* [[Jeanne Gerville-Réache]],
* [[Suzanne Cesbron-Viseur].
==Genealogia==
| |||