Carles Martell: diferència entre les revisions

A la batalla de Tours, Carles es guanyà el [[sobrenom]] "Martell" per la manera inclement amb què martellejava els seus enemics. Molts historiadors creuen que, si hagués caigut a Tours, probablement l'[[islam]] hauria arrasat la [[Gàl·lia]] i potser la resta de l'[[Europa]] cristiana. Altres pensen que el destí del cristianisme tal com el coneixem es decidí en aquesta batalla. Però d'altres opinen que els àrabs tenien poc interès a ocupar el nord de França.

 

L'exèrcit àrab es retirà al sud més enllà dels [[Pirineus]], però Carles va haver de continuar lluitant contra els musulmans en els següents anys. El [[737]] va fer una campanya contra els musulmans al Roine i va conquerir [[Lió]] i [[Avinyó]] als sarraïns, envaint després [[Septimània]] on va [[setge de Narbona (737)|assetjar Narbona]] i va derrotar als àrabs a la [[batalla de la Berre]] però avançat el setembre hauria rebut la notícia de la mort del rei [[Teodoric IV]] (721–737) i a l'octubre va abandonar el setge i va retornar a [[Austràsia]]. En el camí de tornada va fer destrosses a [[Besiers]] i [[Agde]], va arrasar totalment [[Magalona]], i va atacar [[Nimes]]. Una vegada a la cort, comprovant que el seu poder estava plenament consolidat, no va designar a cap príncep merovingi per ocupar el tron i va governar sol amb el títol de duc dels Francs. Tradicionalment es considera que l'aturada de la invasió musulmana per part d'en Carles Martell va canviar la direcció de la guerra, i la unificació dels regnes francs sota en Martell, el seu fill [[Pipí el Breu]] i el seu nét [[Carlemany]] evità l'expansió de l'[[Al-Andalus|emirat de Còrdova]] més enllà dels Pirineus.