Carles de Borbó i Àustria-Este: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Em sembla bé abreujar. Però no cal canviar sempre "d'Espanya" per "espanyola".
m bot: - que que les "tradicions + que les "tradicions
Línia 27:
El 1877 va protestar en carta al Marquès de Valde-Espina per l'abolició dels furs bascos.<ref>{{ref-llibre|cognom=Ferrer Dalmau|nom=Melchor|títol=Escritos políticos de Carlos VII|pàgines=104-105|lloc=Madrid|editorial=Editora Nacional|any=1957}}</ref> Aquell mateix any i fins al 1881 va fer viatges propagandístics i personals pels EUA, les corts europees i l'Amèrica del Sud. El 1895 en carta al Marquès de Cerralbo va establir la [[Festivitat dels Màrtirs de la Tradició]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Ferrer Dalmau|nom=Melchor|títol=Escritos políticos de Carlos VII|pàgines=199-202|lloc=Madrid|editorial=Editora Nacional|any=1957}}</ref>
 
El 1897 sota la seva presidència es va redactar l'''Acta de Loredan'', en qual es va fixar oficialment de manera sistemàtica, per primera vegada, el programa polític del Partit Carlí. S'hi assumia la [[Doctrina Social de l'Església]], exposada recentment pel Papa [[Lleó XIII]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Ferrer Dalmau|nom=Melchor|títol=Escritos políticos de Carlos VII|pàgines=224|lloc=Madrid|editorial=Editora Nacional|any=1957}}</ref> Aquest programa establia que que les "tradicions fonamentals" que històricament van constituir la Pàtria espanyola eren la religió catòlica, la monarquia legítima i la llibertat foral, "la tradició democràtica del nostre poble".<ref>{{ref-llibre|cognom=Ferrer Dalmau|nom=Melchor|títol=Escritos políticos de Carlos VII|pàgines=213|lloc=Madrid|editorial=Editora Nacional|any=1957}}</ref>
 
Quan va esclatar la [[guerra hispano-estatunidenca]] l'any 1898, Don Carles va ordenar des de [[Brussel·les]] a tots els carlins que no fessin res que pogués comprometre l'èxit de la guerra i que ajudessin amb totes les seves forces als encarregats de defensar la integritat espanyola a [[Cuba]] i [[Capitania General de les Filipines|Filipines]]; i va arribar a amenaçar formalment amb una nova guerra civil si no es lluitava per defensar l'honor nacional, dient que no podria assumir la responsabilitat davant la Història de la pèrdua de Cuba. Molts creien que la pèrdua de les colònies ocasionaria a Espanya una revolució que produiria l'enderrocament de la dinastia, de manera semblant al que havia passat a França per la pèrdua d'[[Alsàcia]] i [[Lorena]] el 1870. Per això, quan es va signar el [[Tractat de París (1898)|Tractat de París]], considerat com una deshonra nacional, hi havia l'opinió que els carlins es llançarien a una nova guerra civil, aprofitant-se del descontentament de l'exèrcit i del poble.<ref>{{ref-llibre |títol=Enciclopedia Espasa |volum=vol. 63 |capítol=Tradicionalismo |pàgines=503-506 |any=1928 |llengua= castellà |isbn=84-239-4563-4 |pàgines=503}}</ref>