Victòria de Samotràcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles abans de les categories |
afegeixo enllaç intern |
||
Línia 25:
Té una alçada de 245 cm i es va elaborar en [[marbre]] cap a l'any 190 aC. Procedeix del santuari dels Cabirs a [[Samotràcia]]. Alguns experts l'atribueixen amb certa probabilitat a [[Pitòcrit de Rodes]]. Va ser descoberta el [[1863]] a l'illa de Samotràcia (''Samothraki'', en [[grec]]) pel cònsol francès [[Charles Champoiseau]], un arqueòleg aficionat.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Janer| nom = Antoni | article = Els museus de l'espoli | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 90| data = abril 2010 | pàgines = p. 50-57 |issn = 1695-2014}}</ref>
Encara que quan es va descobrir es va pensar que va ser manada esculpir per [[Demetri]] per commemorar el seu triomf naval a la [[Batalla de Salamina de Xipre]] sobre la flota de [[Ptolemeu I Sòter|Ptolemeu Soter]] l'any 306 aC, perquè figurava a les monedes emeses del 294 aC al 288 aC, la datació de l'escultura cap a començaments del segle II aC fa més lògic pensar que, en realitat, es va llaurar per celebrar les victòries d'[[Antíoc III|Antíoc III el Gran]].
La figura femenina de la Victòria amb ales es posa sobre la proa d'un vaixell, que actua de pedestal de la figura femenina, el cos presenta una lleu torsió. Va embolicada en un fi [[xitó]] i un mantell, vestidures que s'adhereixen al cos i en deixa traslluir l'anatomia, tractament aquest que recorda l'anomenada tècnica de ''[[draps molls]]'' atribuïda a les obres de [[Fídies]]. El mantell forma un rotlle sobre la cuixa dreta per caure després entre les cames, i origina així una composició molt característica en altres figures femenines de la mateixa època.
| |||