Arma nuclear: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.192.94.65. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m bot: -s +gravacions
Línia 1:
[[Fitxer:Nagasakibomb.jpg|thumb|Núvol radioactiu després de l'explosió de la bomba atòmica de Nagasaki ([[1945]])]]
Una '''arma nuclear''' és una [[arma]] que genera una gran quantitat d'[[energia]] a partir d'una reacció de [[fissió nuclear|fissió]] o de [[fusió nuclear]]. Aquest tipus d'armes tenen una gran capacitat destructiva, i són les més potents que sgravacions'han utilitzat mai. Actualment, només un grup relativament reduït de països reconeix que disposa d'armes nuclears. Les armes nuclears adopten molts formats i poden ser llançades des d'avions o mitjançant coets i míssils des de submarins, [[portaavions]], bases militars, etc. Les armes nuclears sgravacions'utilitzen principalment per a [[mort|matar]] i crear danys [[humans]], materials i [[econòmic]]sgravacions, també poden tenir un ús secundari com a demostració de superioritat i amenaça.
 
En temps de guerra només han estat utilitzades en dues ocasions: a [[Hiroshima]] el [[6 d'agost]] de [[1945]] i a [[Nagasaki]] [[9 d'agost|tres dies després]]. Els tipus de bomba utilitzats van ser respectivament una bomba d'[[urani]] i una de [[plutoni]] (les dues eren bombes A). Cent vint mil persones van morir immediatament i el dos-centes quaranta mil a causa dels efectes a mitjà i llarg termini d'aquestes armes fonamentalment com a conseqüència de malalties provocades per l'exposició a la [[radiació]].<ref name="DOE-HIRO">{{ref-web|url = http://www.cfo.doe.gov/me70/manhattan/hiroshima.htm|títol = The atomic bombing of hiroshima|nom= David |cognom= Rezelman|coautors = F.G. Gosling and Terrence R. Fehner|any= 2000 |obra= [http://www.cfo.doe.gov/me70/manhattan/index.htm The Manhattan Project: An Interactive History]|editor= U.S. Department of Energy |consulta = 18-09-2007}}</ref> A les dues ciutats, la majoria dels morts foren civils.<ref name="Spirit1999">{{ref-llibre|títol=The Spirit of Hiroshima: An Introduction to the Atomic Bomb Tragedy|editor= Hiroshima Peace Memorial Museum |any=1999 }}</ref><ref name="ModernJapan">{{ref-llibre| autor=Mikiso Hane|títol=Modern Japan: A Historical Survey|editor= Westview Press|any =2001 |isbn= 0-8133-3756-9 }}</ref><ref>''Trinity and Beyond: The atomic bomb movie.''Dir. Kuran, P., Nar. Shatner, W. 1997. VHS. Goldhil Video, 1997.</ref> Aquests són els únics bombardejos nuclears que han tingut lloc en temps de guerra.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Hakim |nom = Joy |títol = A History of Us: War, Peace and all that Jazz |editor = Oxford University Press |any= 1995 |lloc= Nova York |pàgines= |isbn = 0-19-509514-6 }}</ref> Des d'aleshores han explotat unes dues mil bombes nuclears, la majoria com a part d'investigacions per al desenvolupament armamentístic nuclear, per part de set estats: els [[Estats Units]], la [[Unió Soviètica]], [[França]], El [[Regne Unit]], la [[Xina]], l'[[Índia]] i el [[Pakistan]]. Se sospita que altres països tenen capacitat nuclear, mantenint-ho en secret; es creu que Israel posseeix armes nuclears, encara que no ho reconeix.<ref name="nuclearweapons1">{{ref-web|url=http://www.fas.org/programs/ssp/nukes/nuclearweapons/nukestatus.html |títol=Federation of American Scientists: Status of World Nuclear Forces |editor=Fas.org |data= |consulta=12-01-2010}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.fas.org/nuke/guide/israel/nuke/index.html |títol=Nuclear Weapons – Israel |editor=Fas.org |data=8 de gener de 2007 |consulta=15-12-2010}}</ref><ref group="n.">Vegeu l'artice sobre [[Mordechai Vanunu]], un extècnic nuclear israelià que va divulgar que Israel posseeix armes nuclears.</ref> Un estat, [[Sud-àfrica]], ha admès haver fabricat armes nuclears anteriors en el passat, però des d'aleshores ha desmuntat el seu arsenal i sotmès a les salvaguardes internacionals.<ref>{{ref-web|url=http://www.fas.org/nuke/guide/rsa/nuke/index.html |títol=Nuclear Weapons – South Africa |editor=Fas.org |data=29 de maig de 2000 |consulta=07-04-2011}}</ref>
Línia 23:
El [[6 d'agost]] de [[1945]] la ciutat d'Hiroshima va quedar destruïda en el primer bombardeig atòmic de la història. El [[9 d'agost]] de 1945 es llançà sobre la ciutat de Nagasaki la segona, i per ara última, bomba atòmica en temps de guerra. El Japó capitulà sense condicions. La signatura de l'armistici es va realitzar el [[2 de setembre]] de [[1945]] a bord del cuirassat ''Missouri''.
 
A part del llançament d'aquestes dues bombes atòmiques durant la II Guerra Mundial, sgravacions'han realitzat des de l'any 1945 més de 2000 proves nuclears en més de 30 emplaçaments. La primera explosió nuclear de prova de la història la van portar a terme els EUA a les 17:30h (hora local) del [[16 de juliol]] de 1945 al desert d'Alamogordo a l'Estat de [[Nou Mèxic]] (EUA). El projecte per a la fabricació de la bomba atòmica havia estat aprovat el 18 de juny de [[1942]] pel president nord-americà [[Roosevelt, Franklin Delano|Franklin Delano Roosevelt]] amb el nom de [[Projecte Manhattan]].
 
Durant la [[guerra freda]] el perill d'un enfrontament nuclear entre Estats Units i la [[Unió Soviètica]] condicionava les relacions internacionals. Quan les relacions diplomàtiques van anar millorant es van signar entre les dues superpotències diversos acord de limitació de la força nuclear.
Línia 56:
 
=== Bombes de fissió ===
Les bombes de fissió obtenen la seva energia enterament a partir del procés de [[fissió nuclear|fissió]] d'[[element pesant|àtoms pesants]], generalment [[urani]] o [[plutoni]]. Aquests [[àtoms]] tenen [[isòtop]]sgravacions [[radioactivitat|radioactius]] i alguns d'aquests, com l'U-235 i el Pu-239, es poden utilitzar per fabricar bombes atòmiques.
 
El material radioactiu es manté separat en dos nuclis, cadascun amb una massa inferior a la [[massa crítica]]. En el moment de l'explosió, les dues masses subcrítiques sgravacions'uneixen formant una massa supercrítica per mitjà d'un explosiu convencional.
 
Aquest tipus d'arma nuclear és la més senzilla de fabricar i és el que es va utilitzar per a la primera prova d'una bomba atòmica ([[Trinity (assaig nuclear)|prova Trinity]], [[projecte Manhattan]]) i en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]] al final de la [[Segona Guerra Mundial]].
 
L'energia alliberada per aquest tipus de bombes sol ser d'unes quantes desenes de kilotons. Aquesta, ve limitada per la quantitat de material radioactiu que es pot acumular en les masses subcrítiques sense que sgravacions'assoleixi la massa crítica. La major bomba de fissió mai llançada tenia una potència de 500kt.
 
=== Bombes de fissió augmentades ===
En aquest tipus de bombes es col·loca una mica de [[deuteri]] i de [[triti]] junt amb el material fissionable, al nucli de la bomba. Les elevades temperatures produïdes per la [[fissió nuclear|fissió]] inicien la [[fusió nuclear|fusió]] d'aquests dos [[isòtop]]sgravacions de l'[[hidrogen]]. La reacció de fusió produeix molts [[neutrons]] d'alta energia que acceleren el procés de fissió. D'aquesta manera una proporció més gran de nuclis pesants es poden fissionar abans la força de l'explosió no separi el material radioactiu.
 
Aquest mètode pot arribar a doblar la potència d'una bomba de fissió (per exemple, una bomba de 20kt pot passar a ser de 40kt). Tot i això, la contribució de la reacció de fusió a aquesta potència és molt petita (un 1%). Les bombes de fissió augmentades són el primer pas cap a aconseguir una veritable bomba de fusió atòmica.
 
=== Bombes de fissió-fusió ===
Les bombes de fissió-fusió o bombes termonuclears<ref name="TermcatTermonuclear">{{ref-web|url=http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm|consulta=22 març 2016|títol=Cerca de "termonuclear"|obra=Termcat}}</ref> obtenen la seva energia a partir de la fusió d'[[isòtop]]sgravacions pesants de l'[[hidrogen]], com el [[deuteri]] i el [[triti]], continguts en forma de tritiur, o deuteriur de [[liti]].<ref>[http://diccionario.raing.es/es/lema/deuteruro-de-litio Deuteruro de litio] Reial Acadèmia d'Enginyeria {{es}}</ref><ref>[https://vctrac.es/index.php?title=deuteruro_de_litio Deuteruro de litio] Components de les armes termonuclears {{es}}</ref> Aquests isòtops són inestables, i a més el triti també és radioactiu, per això sgravacions'usen combinats amb el liti, que, quan absorbeix neutrons, producte de les reaccions nuclears, esdevé també radioactiu, i acaba contribuint a l'explosió de la bomba.
 
La reacció de fusió és engegada per una reacció de fissió que al seu torn és iniciada per un explosiu convencional. Per això sgravacions'anomenen bombes de fissió-fusió, perquè no és possible assolir les temperatures necessàries per engegar la reacció de fusió sense una reacció de fissió prèvia.
 
Una bomba com aquesta, que obté la major part de la seva energia d'una reacció de fusió, sgravacions'anomena una «bomba neta», perquè deixa relativament pocs residus radioactius.
 
Les [[Bomba de neutrons|bombes de neutrons]] deixen escapar gran quantitat de neutrons produïts per una reacció de fusió. L'enorme poder de penetració dels [[neutrons]] destrueix qualsevol forma de vida, tot i produir relativament pocs danys a les estructures.<ref name=QueesTipus>{{ref-llibre|cognom=Brandan|nom=María Ester|títol=Armas y explosiones nucleares: la humanidad en peligro|lloc=Espanya|editorial=Fondo de Cultura Económica; Instituto Latinoamericano de la Comunicación Educativa|any=2011|isbn=9789681663872|url=http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/061/html/sec_4.html|consulta=2 octubre 2015|capítol=I. Qué es y cómo funciona una bomba nuclear}}</ref>
Línia 81:
En aquest cas, els neutrons produïts per les dues primeres reaccions produeixen la fissió d'una capa externa d'elements pesants.
 
Aquest tipus de bomba, on gran part de l'energia alliberada prové d'una reacció de fissió, sgravacions'ha anomenat «bomba grossa bruta», per la gran quantitat de residus radioactius que deixa. No sgravacions'ha de confondre aquesta «bomba grossa bruta» amb la que sgravacions'esmenta més avall.
 
Actualment es parla de les «bombes brutes», que no responen al concepte de bomba nuclear. Són bombes convencionals que contenen material radioactiu, que queda dispers després de l'explosió. Es pot dir que mentre les bombes nuclears són armes de destrucció massiva, car destrueixen tant les vides humanes com les estructures com edificis, màquines, instal·lacions, etc.; les bombes brutes són armes de desestructuració massiva, perquè poden produir pocs danys al principi, però poden fer inhabitable un lloc per molt de temps.
Línia 93:
* [[Radiació]] residual, cap a 5%-10% de l'energia total.
 
Els efectes de l'explosió i de la [[radiació]] [[calor|tèrmica]] són immediats i devastadors, ja que tenen com a objectiu causar el major nombre de víctimes possible. Per exemple, 85% dels [[mort]]sgravacions atribuïts a la bomba d'Hiroshima. Les bombes d'Hiroshima i Nagasaki van provocar prop d'un centenar de milers de morts per [[síndrome d'irradiació aguda]].
 
Els efectes [[radiotòxic|tòxics de la radiació]] a llarg termini també són molt importants, i poden manifestar-se durant un període molt més llarg. Afecten directament a la descendència de les persones exposades a aquestes (malformacions congènites, etc.) i també de manera indirecta, ja que el sòl i l'aigua, que podrien usar per a cultius, per exemple, com els habitatges, queden contaminats, i la radiació roman als aliments que sgravacions'hi poguessin cultivar i menjar. L'aire transporta la [[contaminació radiactiva]] a milers de quilòmetres de distància i la transmet al sòl i a les masses d'aigua.
 
== Proliferació nuclear ==
Línia 120:
{{Llegenda|#FF00FF|Països que alguna vegada van tenir armes nuclears o programes de desenvolupament d'armes nuclears.}}
{{Llegenda|#7CFC00|Altres països capaços de desenvolupar armes nuclears en alguns anys si així ho decideixen.}}]]
Els països amb armes nuclears, anomenats sovint ''potències nuclears'', pertanyen a tres grans grups: els que són membres del Tractat de No Proliferació Nuclear, els que no en són, i els que mantenen la seva condició nuclear en secret. Són potències nuclears declarades els [[Estats Units]], [[Rússia]], el [[Regne Unit]], [[França]], la [[República Popular de la Xina]], [[Índia]] i [[Pakistan]]. Es creu que [[Israel]] també té armes nuclears, si bé no sgravacions'ha provat, i refusa publicar si en posseeix o no. Aquesta creença inclou, a més, a la [[República de Sud-àfrica]], amb la qual Israel hauria desenvolupat conjuntament la bomba atòmica.
 
Recentment, la [[República Democràtica Popular de Corea]] (també anomenada Corea del Nord) sgravacions'ha declarat nou membre del ''Club Nuclear'', tot i que no hi ha proves fiables sobre aquest extrem. També està al punt de mira el programa nuclear de l'[[Iran]], ja que les grans potències són escèptiques sobre les promeses d'ús civil d'aquesta font d'energia, davant el fet que l'Iran posseeix una de les majors reserves petrolíferes del món.
 
El 2012 sgravacions'estima que la quantitat total d'armes nuclears existents es troba aproximadament entre 19.115 i 19.465 unitats, amb el detall següent:
 
 
Línia 134:
|-
| {{flagicon|Rússia}} [[Rússia]] (ex [[URSS]])
|align="right"| <center>~4.430 (desplegats) / '''~10.000'''<ref name = "RUSIA2012">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "Russian nuclear forces, 2012," ''Bulletin of the Atomic Scientists'' 68:87, ''{{ref-web|url=http://bos.sagepub.com/content/68/2/87.full|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}''</ref></center>|| <center>~2.430</center> || <center>~2.000</center> || <center>sgravacions/d</center> || <center>~5.500</center> || <center>2012</center> || <center>1949 ("''[[Joe 1|RDS-1]]''")</center>
|-
| {{USA}}
Línia 152:
|-
| {{PAK}}
|align="right"| <center>'''90-110'''<ref name = "PAKISTAN2011">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "Pakistan'sgravacions nuclear forces, 2011," ''Bulletin of the Atomic Scientists'' 67:91,''{{ref-web|url=http://bos.sagepub.com/content/67/4/91.full|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}''</ref></center>|| <center>sgravacions/d</center> || <center>sgravacions/d</center> || <center>sgravacions/d</center> || <center>sgravacions/d</center> || <center>2011</center> || <center>1998 ("''[[Chagai-I]]''")</center>
|-
| {{IND}}
|align="right"| <center>'''60-80'''<ref name = "INDIA2010">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "India'sgravacions nuclear forces, 2010," ''Bulletin of the Atomic Scientists'' 66:76,''{{ref-web|url=http://bos.sagepub.com/content/66/5/76.full|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}''</ref></center>|| <center>sgravacions/d</center> || <center>sgravacions/d</center> || <center>sgravacions/d</center> || <center>sgravacions/d</center> || <center>2010</center> || <center>1974 ("''[[Smiling Buddha]]''")</center>
|-
| {{PRK}}
Línia 164:
| {{ISR}}
|align="right"| <center>'''200-500'''<ref name = "ISRAEL2005">"Israeli Nuclear Weapons Stockpile," ''globalsecurity.org'' {{ref-web|url=http://www.globalsecurity.org/wmd/world/israel/nuke-stockpile.htm|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}''
</ref></center>|| <center>sgravacions/d</center> || <center>sgravacions/d</center> || <center>sgravacions/d</center> || <center>sgravacions/d</center> || <center>2005</center> || <center>mai o el 1979<br/>(vegeu [[Incident Vela]])</center>
|}
*Tots els nombres són estimacions del "[[Butlletí dels Científics Atòmics]]",<ref>Bulletin of the Atomic Scientists, Nuclear Notebook ''{{ref-web|url=http://bos.sagepub.com/cgi/collection/nuclearnotebook|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}''</ref> llevat que se citin altres referències. Si la diferència entre els caps nuclears actius i les totals és coneguda, apareixeran les dues dades separats per una barra obliqua. Si no es coneixen les dues dades, solament es donarà un. El nombre de reserves pot no contenir tots els caps nuclears intactes si una quantitat substancial de caps nuclears han estat programades per al seu desmantellament però el mateix encara no ha estat dut a terme; no tots els caps nuclears "actives" són desplegades en qualsevol temps donat. Quan es dóna un rang d'estimació d'armes (p. ex., 0-10), això generalment indica que l'estimació sgravacions'ha fet sobre la quantitat de material fissible que probablement ha estat produït, i la quantitat de material fissible necessari per cap nuclear depèn de les estimacions de l'habilitat d'un país en el disseny de l'arma nuclear.
 
== Notes ==