Rorqual blau: diferència entre les revisions

Les balenes blaves són [[rorquals]] (família [[Balaenopteridae]]), una família que inclou la [[iubarta]], el [[rorqual comú]], ''[[Balaenoptera brydei]]'', el [[rorqual boreal]] i el [[rorqual d'aleta blanca]].<ref name="factsheet" /> Es creu que la família dels [[balenoptèrid]]sgravacions divergí de les altres famílies del subordre dels [[misticets]] ja a l'[[Oligocè mitjà]]. Tanmateix, no se sap quan divergiren els membres d'aquestes famílies els uns dels altres.

Les balenes blaves solen viure soles o amb un altre individu. No se sap durant quant de temps romanen juntes les parelles de viatge. En indrets on hi ha una gran concentració d'aliments, sgravacions'han observat fins a 50 balenes blaves en una àrea petita. Tanmateix, no formen els grups cohesionats que formen altres espècies de balenes.

La [[llengua (òrgan)|llengua]] d'una balena blava pesa unes 2,7 tones<ref name="SM">{{ref-llibre|títol=The Scientific Monthly|editorial=American Association for the Advancement of Science|any=1915|pàgines=21}}</ref> i, quan sgravacions'obre del tot, la boca és capaç d'agafar fins a 90 tones d'aliments i aigua.<ref name="wheelock" /> Tot i la mida de la boca, les dimensions de la gola són tan reduïdes que una balena blava no es pot empassar un objecte més gran que una pilota de platja.<ref>Blue Planet: Frozen seas (documental de la BBC)</ref> El [[cor]] pesa 600 kg i és el més gran de qualsevol animal.<ref name="SM" /> L'[[aorta]] d'una balena blava té un diàmetre d'uns 23 cm.<ref>{{ref-web|url=http://www2.ucsc.edu/seymourcenter/PDF/2.%20Ms.%20B%20measurements.pdf|títol=Ms. Blue'sgravacions Measurements|autor=Caspar, Dave

Les balenes blaves sgravacions'alimenten gairebé exclusivament de [[krill]], tot i que també agafen petites quantitats de [[copèpode]]sgravacions.<ref name="afsc">{{ref-web|url=http://www.afsc.noaa.gov/nmml/education/cetaceans/blue.php|títol=Detailed Information about Blue Whales|editor=Alaska Fisheries Science Center|any=2004

Una balena blava adulta pot menjar fins a 40 milions de krill en un dia.<ref>[http://web.archive.org/web/20080826025410/http://afp.google.com/article/ALeqM5j16BZVAVoE3Tey_0icx_2Bj6V_XQ Afp.google.com Hunted, rammed, poisoned, whales may die from heartbreak too]</ref> Les balenes sempre sgravacions'alimenten a les àrees amb la concentració més elevada de krill i a vegades ingereixen fins a 3.600 kg de krill en un sol dia.<ref name="afsc" /> Les necessitats calòriques diàries d'una balena blava adulta ranegen a 1,5 milions de calories.<ref>[[Ross Piper|Piper, Ross]] (2007), ''Extraordinary Animals: An Encyclopedia of Curious and Unusual Animals'', [[Greenwood Press]].</ref>

Com que el krill es mou, les balenes se solen alimentar a profunditats de més de 100 m durant el dia i només sgravacions'alimenten a la superfície de nit. Generalment quan sgravacions'alimenten es capbussen durant 10 minuts, tot i que també són habituals immersions de fins a 20 minuts. La immersió més llarga observada fou de 36 minuts.<ref name=Sears98>(Sears 1998)</ref> La balena sgravacions'alimenta arremetent grups de krill, agafant els animals i una gran quantitat d'aigua a la boca. Aleshores, l'aigua és expulsada per les barbes mitjançant pressió provinent de la butxaca ventral i la llengua. Una vegada ja no queda aigua a la boca, el krill restant no pot passar per entre les barbes i és empassat. La balena blava també consumeix alguns peixos, crustacis i sípies petits que agafa juntament amb el krill.<ref>{{ref-publicació |autor= Nemoto T|any=1957 |article=Foods of baleen whales in the northern Pacific |publicació= Sci. Rep. Whales Res. Inst.|volum=12 |pàgines=33–89}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Nemoto T, Kawamura A |any=1977|article= Characteristics of food habits and distribution of baleen whales with special reference to the abundance of North Pacific sei and Bryde'sgravacions whales |publicació=Rep. Int. Whal. Commn |volum=1|exemplar=Special Issue|pàgines=80–87}}</ref>

La temporada d'aparellament comença a finals de tardor i sgravacions'allarga fins a la fi de l'hivern.<ref name="Art">{{ref-web|url=http://www.articleworld.org/index.php/Blue_Whale|títol=Blue Whale - ArticleWorld|consulta=2 juliol 2007}}</ref> No se sap gaire sobre el comportament d'aparellament o els terrenys de cria. Les femelles solen tenir una cria una vegada cada dos o tres anys, a principis de l'hivern després d'un període de [[gestació]] d'entre deu i dotze mesos.<ref name="Art" /> La cria pesa unes 2,5 tones i mesura uns 7 m de llarg. Les cries beuen entre 380 i 750 litres de llet al dia. El [[deslletament]] es produeix quan l'animal ja té uns sis mesos i mesura el doble de llarg. La maduresa sexual sgravacions'assoleix entre els vuit i els deu anys, quan els mascles ja mesuren 20 metres de llarg (o més, a l'hemisferi sud). Les femelles són encara més grans i assoleixen la maduresa sexual vers els cinc anys, quan mesuren uns 21 metres de llarg.

|títol=www.npca.org|consulta=21 juny 2007}}</ref> tanmateix, com que els registres individuals no es remunten a l'època de la caça de balenes, no se sabrà amb certesa fins d'aquí a molts anys. L'estudi més llarg d'un mateix individu sgravacions'allargà durant 34 anys al nord-est del Pacífic.<ref name=Sears98/> L'únic depredador natural de les balenes és l'[[orca]].<ref>{{ref-publicació | article = Sightings and movements of blue whales off central California from 1986–88 from photo-identification of individuals

Les avarades de balena blava són extremament rares i, a causa de l'estructura social de l'espècie, no es coneix cap instància d'avarada en massa.<ref>William Perrin i Joseph Geraci. "Stranding" pàg. 1192–1197 a ''Encyclopedia of Marine Mammals'' (Perrin, Wursig i Thewissen eds)</ref> Tanmateix, quan es produeix una avarada pot despertar l'interès del públic. El 1920, una balena blava sgravacions'avarà a prop de [[Bragar]], a [[Lewis]] ([[Hèbrides Exteriors]], [[Escòcia]]). Uns baleners li havien disparat al cap, però l'arpó no havia explotat. Com en altres mamífers, l'instint fonamental de la balena era continuar respirant a qualsevol preu, encara que això impliqués avarar-se per tal de no ofegar-se. Dos dels ossos de la balena foren erigits al costat d'una carretera principal de Lewis i avui en dia encara són una atracció turística.<ref>{{ref-web|títol=The Whale bone Arch |obra= Places to Visit around the Isle of Lewis | url=http://www.isle-of-lewis.com/places-to-visit.htm |consulta=18 maig 2005}}</ref>

Les estimacions de Cummings i Thompson (1971) suggereixen que el nivell font dels sons emesos per les balenes blaves és d'entre 155 i 188 [[decibel]]sgravacions quan se'l mesura en relació amb una pressió de referència d'un [[micropascal]] en un metre.<ref>{{ref-publicació | article = Underwater sounds from the blue whale ''Balaenoptera musculus''| autor = W.C. Cummings i P.O. Thompson | publicació = Journal of the Acoustics Society of America | volum =50(4) | pàgines =1193–1198 | any =1971 | doi =10.1121/1.1912752|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre | autor= W.J. Richardson, C.R. Greene, C.I. Malme i D.H. Thomson | títol = Marine mammals and noise | editorial = Academic Press, Inc. | lloc = San Diego (Califòrnia)| any =1995 | isbn =0-12-588441-9|llengua=anglès}}</ref> Tots els grups de balenes blaves emeten sons a una [[freqüència fonamental]] d'entre 10 i 40 [[Hertz|Hz]]; la freqüència més baixa que els humans són capaços de percebre és generalment de 20 Hz. Les crides de balena blava duren entre deu i trenta segons. Les balenes blaves de la costa de [[Sri Lanka]] han estat enregistrades repetidament emetent «cants» de quatre notes amb una durada d'uns dos minuts cadascun, que recorden els coneguts [[iubarta|cants de les iubartes]]. Els investigadors creuen que, ja que aquest fenomen no ha sigut observat en altres poblacions, podria ser únic de la subespècie ''B. m. Brevicauda'' (pigmea).

Les balenes blaves no són fàcils de capturar ni de matar. La seva força i potència les protegiren dels primers baleners, que preferien atacar [[catxalot]]sgravacions i [[balena franca|balenes franques]].<ref>{{ref-llibre |autor= Scammon CM |títol=The marine mammals of the northwestern coast of North America. Together with an account of the American whale-fishery |any=1874 |editorial=John H. Carmany and Co.|lloc=San Francisco

|pàgines=319|isbn= }}</ref> El 1864, el noruec [[Svend Foyn]] equipà un [[vaixell de vapor]] amb [[arpó|arpons]] dissenyats específicament per capturar balenes grans.<ref name="factsheet" /> Tot i que al principi era voluminós i tenia poc èxit, Foyn perfeccionà el fusell submarí i ben aviat sgravacions'establiren diverses estacions baleneres a la costa de [[Finnmark]], al nord de [[Noruega]]. L'última estació balenera de Finnmark tancà el 1904 a causa de disputes amb els pescadors locals.

Aviat es començaren a caçar balenes blaves a [[Islàndia]] (1883), les [[Illes Fèroe]] (1894), [[Terranova]] (1898) i [[Spitsbergen]] (1903). El 1904-05 es capturaren les primeres balenes blaves a [[Geòrgia del Sud]]. El 1925, amb l'arribada de l'arrossegament de popa als vaixells factoria i l'ús de vaixells baleners de vapor, les captures de balenes blaves i de balenes en general a l'Antàrtic i Subantàrtic es dispararen. Entre el 1930 i el 1931, aquests vaixells mataren 29.400 balenes blaves només a l'Antàrtic. A finals de la [[Segona Guerra Mundial]] les poblacions havien patit un declivi significatiu i el 1946 sgravacions'implementaren les primeres quotes per restringir el comerç internacional de balenes, però resultaren ineficaces a causa de la manca de diferenciació entre espècies. Les espècies rares podien ser caçades d'igual manera que les relativament abundants.

|article=The blue whale |publicació= Biologist |volum=26|pàgines=209–215}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Best |nom=PB |any=1993 |article=Increase rates in severely depleted stocks of baleen whales |publicació=ICES J. Mar. Sci.|volum=50 |pàgines=169–186|doi=10.1006/jmsc.1993.1018}}</ref> i la caça il·legal duta a terme per l'URSS sgravacions'acabà a la dècada del 1970,<ref>{{ref-publicació |cognom=Iàblokov|nom=A. V. |any=1994 |article=Validity of whaling data |publicació=Nature |volum=367|pàgines=108 |doi=10.1038/367108a0 | llengua = anglès}}</ref> quan ja sgravacions'havien mort 330.000 balenes blaves a l'Antàrtic, 33.000 a la resta de l'hemisferi sud, 8.200 al nord del Pacífic i 7.000 al nord de l'Atlàntic. La població original més gran, la de l'Antàrtic, havia quedat delmada a un 0,15% de la seva abundància inicial.<ref name=Ant/>

Des que se'n prohibí la caça, els estudis no han aconseguit determinar si la població global de balenes blaves, [[espècie dependent de la conservació|dependent de la conservació]], està augmentant o estabilitzada. A l'Antàrtida, les millors estimacions indiquen un increment significatiu d'un 7,3% a l'any des de la fi de la caça il·legal soviètica, però les poblacions continuen a menys d'un 1% dels nivells originals.<ref name=Ant/> També sgravacions'ha suggerit que les poblacions d'Islàndia i Califòrnia estan creixent, però aquests augments no tenen significació estadística. El 2002 sgravacions'estimà que la població global total era d'entre 5.000 i 12.000 exemplars, tot i que hi ha un alt grau d'incertesa en les estimacions disponibles per moltes àrees.<ref name=pop/>

La [[Llista Vermella de la UICN]] ha classificat la balena blava com espècie «amenaçada» des que es començà a publicar la llista. Als [[Estats Units]], el [[National Marine Fisheries Service]] les considera com amenaçades sota l'[[Endangered Species Act]].<ref>{{ref-web|url=http://www.nmfs.noaa.gov/pr/laws/esa/ |títol=Endangered Species Act}}</ref> La concentració més elevada, amb uns 2.000 individus, és la població del nord-est del Pacífic de balena blava septentrional (''B. m. musculus''), que sgravacions'estén des d'[[Alaska]] fins a [[Costa Rica]], però que passa gran part del temps a [[Califòrnia]] durant l'estiu. En rares ocasions, aquesta població visita el nord-oest del Pacífic, entre [[Kamtxatka]] i l'extrem nord del Japó.

Al nord de l'Atlàntic es reconeixen dues poblacions de ''B. m. musculus''. La primera es troba a prop de [[Groenlàndia]], [[Terranova i Labrador|Terranova]], [[Nova Escòcia]] i el [[golf de Sant Llorenç]]. Es calcula que aquest grup compta amb uns 500 individus. Un segon grup més oriental és albirat des de les [[Açores]] a la primavera i [[Islàndia]] al juliol i l'agost; se suposa que les balenes segueixen la [[dorsal mesoatlàntica]] entre les dues illes volcàniques. Més enllà d'Islàndia, sgravacions'han observat balenes blaves tan al nord com [[Spitsbergen]] i [[Jan Mayen]], però són rars. Els científics desconeixen on passen l'hivern aquestes balenes. La població total de l'Atlàntic nord és estimada en entre 600 i 1.500 exemplars.

Els patrons migratoris d'aquestes subespècies no són ben coneguts. Per exemple, sgravacions'han observat balenes blaves pigmees al nord de l'oceà Índic ([[Oman]], [[Maldives]], [[Sri Lanka]]), on podrien formar una població resident distinta.<ref name= SHDistribution /> A més, la població de balenes blaves que viu davant de [[Xile]] i el [[Perú]] també podria representar una població diferent. Algunes balenes blaves antàrtiques sgravacions'acosten a la costa oriental de l'Atlàntic sud durant l'hivern i a vegades se senten les seves vocalitzacions davant del Perú, Austràlia Occidental i el nord de l'oceà Índic.<ref name= SHDistribution /> A [[Xile]], el [[Centre de Conservació dels Cetacis]], amb el suport de l'[[Armada de Xile]], està duent a terme una investigació exhaustiva i tasques de conservació en un agregat d'alimentació de l'espècie descobert recentment davant la costa de l'[[illa Chiloé]], en una àrea anomenada «Golfo del Corcovado», on sgravacions'observaren 326 balenes blaves a l'estiu del 2007.<ref>{{ref-web|títol=Blue Whales in Chile: The Giants of Marine Conservation |editor=The Rufford Small Grants Foundation | url=http://www.ruffordsmallgrants.org/files/2007%20Rufford%201st%20phase%20blue%20whale%20report%20Chile_CBA.pdf |autor=R. Hucke-Gaete, B. Carstens, A. Ruiz-Tagle and M. Bello |format=PDF |consulta=22 març 2009}}</ref>

|format=PDF}}</ref> Les balenes blaves estiuegen a les altituds altes i fredes, on sgravacions'alimenten en aigües riques en [[krill]] i passen l'hivern a les altituds baixes, més càlides, on sgravacions'aparellen i donen a llum.<ref>{{ref-publicació | autor = Hucke-Gaete, Rodrigo, Layla P. Osman, Carlos A. Moreno, Ken P. Findlay i Don K. Ljungblad