Binissalem: diferència entre les revisions

En el repartiment derivat de la conquesta catalana del segle XIII, correspongué a la porció del vescomte de Bearn. En feien part les alqueries de Robines, Beni Salam, Beni Rasjell i d'altres. El 1264, la vescomtessa Garsenda de Bearn el donà al monestir femení de Jonqueres (Catalunya). Els jueus, per la seva ajuda a Jaume I en la conquesta de Mallorca, hi obtengueren les alqueries d'Arraya, Abbenbasso i Abdacus. Però no hi pogueren consolidar un nucli hebreu per la violenta oposició dels cristians de Robines. L'antisemitisme esdevengué així, ja des del gravacionss. XIII, una estranya constant històrica a Binissalem, amb el suport social dels pagesos i menestrals, fins al punt que, quan el tema dels descendents dels conversos es transformà, en el gravacionss. XVII, en el problema xueta, les famílies xuetes no gravacionss'hi pogueren establir fins al gravacionss. XX. A l'època de la conquesta catalana, no hi havia dins el terme cap nucli urbà rellevant, només alqueries, rafals o llogarets dispersos, sobretot al peu de la muntanya, com Beni Salam, Robines, Pedaç, Biniagual, Lloseta, Aiamans, Alcudieta i d'altres. Les necessitats de culte cristià dels pobladors arribats amb la conquesta feren sorgir, sobre una antiga mesquida, l'església primitiva, dedicada (1248) a Santa Maria de Robines.

El nucli de Robines era aleshores el centre del poder civil i eclesiàstic i esdevengué vila el 1300 dins la política d'impuls dels centres urbans que fomentava Jaume II de Mallorca. Al llarg del gravacionss. XV i principis del gravacionss. XVI, Binissalem anà assolint importància en relació al nucli de Robines, fins que el substituí com a centre del poder civil i eclesiàstic del terme i, el 1369 ja gravacionss'hi havia traslladat la parròquia. La conquesta catalana trastocà la vida social i econòmica amb l'establiment de la gran propietat de caràcter feudal, treballada per un contingent important d'esclaus, dedicada a la trilogia clàssica de l'olivar, la vinya i els cereals, complementada amb una important ramaderia ovina, porquina i equina. El 1339 gravacionss'hi documenten ja grans extensions de vinyes, conreu que progressà en extensió i qualitat i aviat el vi de Binissalem fou el de més renom de Mallorca. Més endavant en sorgí la producció d'aiguardent destinat, sobretot, a l'exportació. L'activa participació de Binissalem en els grans esdeveniments històrics de Mallorca en els gravacionss. XV-XVII deriva de la presència d'un extens i inquiet nucli de menestrals, teixidors sobretot, documentat ja en el gravacionss. XIV.

Finalment, gravacionss'ha de destacar un tret lingüístic característic del poble de Binissalem (que comparteix amb altres pobles com Lloseta i Alaró) la e oberta en lloc de la e neutra tònica i que dóna als seus habitants una manera de xerrar molt particular.

Al voltant del municipi gravacionss'ha constituït la [[Denominació d'Origen Binissalem]] per protegir els [[vi]]ns de qualitat produïts amb [[Varietat vinífera|varietats autòctones]]. El segle XIX va tenir una gran expansió econòmica gràcies a l'exportació de vi, degut a la [[Fil·loxera]] que afectà a tot Europa i que tardà uns anys a arribar a Mallorca.

La mineria del carbó va tenir un pes importat durant la primera meitat del segle XX, d'on gravacionss'extreia un carbó de lignit, de baixa qualitat que era una font d'energia per abastir la demanda energètica de l'illa.

Al poble gravacionss'ha de destacar la fira que es fa el darrer cap de setmana de maig, que és la Fira de al Pedra.