Amplada de banda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -s +gravacions |
m Bot: Revertit a la revisió 16826019 per EVA2.0 (bot) el 2016-04-22T09:14:33Z |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Filtre.GIF|thumb|Amplada de banda d'un filtre. L'amplada de banda ve determinada per les freqüències compreses entre f<sub>1</sub> i f<sub>2</sub>.]]
[[Fitxer:Tuberies.GIF|thumb|Analogia entre l'amplada de banda i les canonades.]]
L''''amplada de banda''' és la quantitat d'informació o de [[dades]] que es pot transmetre per una [[Xarxa de computadores|connexió de xarxa]] en un període. l'amplada de banda
L''''amplada de banda''' per a [[senyal analògic|senyals analògics]] és l'espai existent per transmetre una informació a través d'una [[xarxa de comunicació]] mesurada en [[hertz]], del rang de [[freqüències]] en el que es concentra la major part de la potència del senyal. Es pot calcular a partir d'un senyal temporal calculant la transformada de [[Jean Baptiste Joseph Fourier|Fourier]]. També són anomenades [[freqüència efectiva|freqüències efectives]] les pertanyents a aquest rang. Es podria fer una analogia amb el [[cabal hidràulic|cabal]] d'aigua que pot passar per una canonada, on el diàmetre d'aquesta sigui l'equivalent a l'amplada de banda. Si el tub és més gruixut, podrà passar més aigua (el cabal serà major), per tant més informació per unitat de temps.
Línia 7:
Així, l'amplada de banda d'un filtre és la diferència entre les [[freqüències]] en les quals la seva atenuació en passar a través del filtre es mantenen igual o inferior a 3dB ([[decibel]]) comparada amb la [[freqüència]] central de pic (f<sub>c</sub>).
Mentre que en el camp de les telecomunicacions l'amplada de banda
Dins el camp de les [[telecomunicacions]], el concepte d'amplada de banda (BW) apareix en diferents disciplines (teoria i [[processament del senyal]], [[telemàtica]]...) i
La freqüència és la magnitud física que mesura les vegades per unitat de temps en què es repeteix un cicle d'un senyal periòdic. Un senyal periòdic d'una sola freqüència té una amplada de banda mínima. En general, si el senyal periòdic té components en diverses freqüències, la seva amplada de banda és major, i la seva variació temporal depèn dels seus components freqüencials.
== Ús comú del terme ==
És comú anomenar '''amplada de banda digital''' a la quantitat de dades que es poden transmetre per unitat de temps. Per exemple, una línia [[ADSL]] de 256 kbps pot, teòricament, enviar 256.000 [[bit]]
Un exemple de [[banda estreta]] és el que es realitza per mitjà d'una connexió telefònica i un exemple de [[banda ampla]] és el que es realitza per mitjà d'una connexió [[DSL]], [[microones]] o [[T1]]. Cada tipus de connexió té la seva pròpia amplada de banda analògica i la seva taxa de transferència màxima. L'amplada de banda i la saturació de la xarxa són dos factors que influeixen directament en la qualitat dels enllaços i les comunicacions.
== Amplada de banda en teoria del senyal i comunicacions analògiques ==
L'amplada de banda definida de forma genèrica, fa referència a un rang de [[freqüències]] compreses entre dos límits i es mesura en [[hertz]]
:BW = f<sub>max</sub>-f<sub>min</sub> [Hz]
També sol utilitzar-se erròniament el terme amplada de banda per referir-se a la velocitat a la qual es transfereixen les dades per un bus d'ordinador o d'una xarxa local o d'Internet. Sol expressar-se en bytes per segon (B/
Es calcula multiplicant la freqüència de treball del bus, en cicles per segon pel nombre de bytes que es transfereixen en cada cicle.
Per exemple, un bus que transmet 64 bits de dades a 266 MHz tindrà una amplada de banda de 2,1 GB/
Algunes vegades es transmeten més d'un bit en cada cicle del rellotge. En aquest cas es multiplicarà el nombre de bits per la quantitat de transferències que es realitzen a cada cicle (MT/
Quan es tracta de senyals, és més senzill entendre el concepte d'amplada de banda des del [[domini freqüencial]], és a dir, estudiant les components freqüencials dels senyals temporals. Mitjançant la [[Sèrie de Fourier|transformada de Fourier]] ('''TF''') es pot passar d'un domini a l'altre.
Línia 37:
En disseny de sistemes de comunicacions l'amplada de banda és un factor limitat inferiorment per les exigències d'un senyal (per exemple, l'amplada de banda que necessita un [[canal de ràdio]] és inferior al requerit per un [[canal de televisió]]), i limitat superiorment per les característiques tècniques que ofereixi el sistema (per exemple les limitacions de components electrònics o capacitat de processament) i la capacitat del canal utilitzat (per exemple l'espai de [[radiofreqüència]] disponible o amplada de banda màxim suportat del cablejat).
Un altre ús freqüent del concepte d''''amplada de banda''' es troba en parlar de [[filtre informàtic|filtres informàtics]]. En aquest cas l'amplada de banda es defineix com el rang de freqüències d'un senyal que es veuen inalterades en passar per un filtre, és a dir, el conjunt de freqüències que el filtre "deixa passar" (d'aquí la seva classificació general com a '''filtres passabaix''', '''passaalt''', '''passabanda''', '''passatot''' o '''de banda eliminada'''). Els límits de l'amplada de banda
== Amplada de banda en teoria del senyal i comunicacions digitals ==
Quan es parla d'amplada de banda referida a [[comunicació digital|comunicacions digitals]]
: BW = velocitat de transmissió = nombre de bits transmesos/unitat de temps [bps]
Línia 46:
Actualment, amb la transició cap als sistemes digitals, es relaciona l'amplada de banda analògica i el digital quan es parla de sistemes de transmissió en medis compartits. Donat que han de suportar diverses comunicacions simultànies, les informacions digitals es [[modulen]] en bandes de freqüències analògiques (d'un ''BW'' determinat), que en funció de les modulacions utilitzades són capaces de suportar taxes de bits majors o menors. Un exemple d'això el trobem en la [[TDT]]. Es diu que es necessita una amplada de banda analògica de per exemple 900 MHz per transportar la informació digital corresponent a un canal de televisió amb una velocitat de transmissió determinada (que dependrà de la modulació utilitzada i la [[codificació]]/[[compressió]] del canal de [[televisió]]).
En medis de transmissió que utilitzen canals no compartits (per exemple les pistes d'un [[circuit integrat]], els [[Bus (informàtica)|busos]] interns d'un [[ordinador personal]] o un sistema [[ethernet]]) l'amplada de banda analògica és molt elevat (no
Així, per exemple, es pot dir que una línia [[ADSL]] convencional pot tenir una amplada de banda de 8Mbps,<ref name="GatekeepersInc">{{ref-publicació|autor1=Information Gatekeepers|autor2=Inc|títol=ADSL news|url=http://books.google.cat/books?id=uZZSlSqo_1kC&pg=PA13 |consulta= |editorial=Information Gatekeepers Inc|pàgines=13–|issn=10942815}}</ref> que un sistema [[10Base-T]], disposa d'una amplada de banda de 10 Mbps.<ref name="Hallberg2009">{{ref-llibre|autor=Bruce Hallberg|títol=Networking, A Beginner'
=== Petit exemple d'amplada de banda ===
Pensa que l'amplada de banda és com una canonada. Com més gran sigui la canonada, més gran serà el volum d'aigua que hi pugui passar (o sigui hi haurà més informació).
Com més informació
En les telecomunicacions podem aplicar el mateix concepte, l'amplada de banda és la canonada de la indústria de les comunicacions. Com més gran sigui la canonada, més informació podrà ser passada a través d'ella.
Línia 65:
{| class="wikitable"
| 56 kbit/
| Modem / Marcat telefònic
|-
| 1.544 Mbit/
| [[Senyal Digital 1|T1]]
|-
| 10 Mbit/
| Ethernet
|-
| 11 Mbit/
| Sense fils [[802.11b]]
|-
|43.232 Mbit/
|T3
|-
| 54 Mbit/
| Sense fils-G [[802.11g]]
|-
| 100 Mbit/
| [[Fast Ethernet]]
|-
|155 Mbit/
|OC3
|-
| 300 Mbit/
| Sense fils-N [[802.11n]]
|-
|622 Mbit/
|OC12
|-
| 1000 Mbit/
| [[Ethernet Gigabit]]
|-
|2.5 Gbit/
|OC48
|-
|9.6 Gbit/
|OC192
|-
| 10 Gbit/
| [[Ethernet de 10 gigabit|Ethernet de 10 Gigabit]]
|-
Línia 124:
*la freqüència de modulació màxima d'un modulador òptic
*el rang de freqüències en les quals alguns aparells de mesura (per exemple, un mesurador de potència) pot funcionar
*la velocitat de dades (per exemple, en Gbit/
== Referències ==
| |||