Alcanar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -s +gravacions |
m Bot: Revertit a la revisió 17657239 per Papapep el 2016-10-23T08:59:40Z |
||
Línia 91:
=== Edat antiga ===
Segons els treballs d'excavació realitzats al jaciment de [[Poblat ibèric Sant Jaume-Mas d'en Serrà|Sant Jaume-Mas d'en Serrà]] i a la [[Moleta del Remei]], es pot constatar indicis de nuclis poblacionals establerts dintre de l'actual terme municipal d'Alcanar a partir del
A la zona costanera del nord del riu Sénia es pot constatar segons les diferents campanyes d'excavacions que
En època ibèrica destaca: el [[Poblat ibèric de la Moleta del Remei]], que forma part de la [[Ruta dels Ibers]], en un avançat estat de prospecció (iniciada al primer quart del segle XX) que va estar habitat en 3 fases diferenciades. La primera a l'edat del ferro, del
Als romans se'ls atribueix el paper de fundadors del nucli principal i els qui van batejar el poble. Tot i això hi ha poca informació d'aquesta època, reduïda a unes poques troballes de monedes de bronze de l'època de [[Claudi]]. Durant unes excavacions per a les conduccions de gas natural,
=== Edat mitjana ===
Línia 117:
Després de les gelades de meitat dels [[anys 50]] que van malmetre l'agricultura d'olivera, i amb la proliferació de pous de regadiu, es va impulsar el cultiu de cítrics i vivers de cítrics. Això va portar una elevada prosperitat al poble, juntament amb la troballa per part d'Adrià Gil de Ferrana, d'una nova espècie de taronja: la navelate, valorada al mercat per ser dolça i tardana, que va repartir la llavor (branques per fer empelts) als pagesos que li sol·licitaven. Aquesta font econòmica ha estat sòlida fins als [[anys 2000]], quan la crisi dels cítrics, consistent en una caiguda dels preus per davall dels costos de producció, obliga els canareus a diversificar l'economia, principalment cap al sector serveis.
Malgrat la greu crisi que afecta el sector a Alcanar i la seva àrea d'influència directa es cultiven unes 7.500 hectàrees que produeixen unes 120.000 tones de cítrics a l'any. La varietat predominant en l'actualitat és del grup de la mandarina clementina, destacant molt per sobre de la resta la varietat de clementina de Nules o Clemenules. És precisament aquesta la que
A [[Les Cases d'Alcanar|les Cases]] els restaurants gaudeixen d'un elevat reconeixement, fet que els ha arribat a donar durant tot l'any un volum estable de clients de qualitat. Durant els mesos d'estiu han tingut èpoques amb d'un ple de cap de setmana quasi constant. L'activitat turística recupera l'activitat del sectors de la distribució i serveis del municipi.
Línia 126:
El dia [[15 de maig]] se celebra la festivitat de Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos, són les festes en les quals tenen lloc els tradicionals correbous.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Bel i Beltran|nom = Agustí|títol = Alcanar| edició =1a ed.|llengua = català|data = 05-2000|editorial = Cossetània edicions|lloc = Valls|pàgines = 155|isbn = 84-89890-64-1}}</ref>
El [[29 de juny]], a [[Les Cases d'Alcanar|Les Cases]] se celebra la festivitat del patró dels pescadors i
El [[16 de juliol]], els pescadors fan una processó de vaixells i altres activitats festives, en honor a la ''Mare de Déu del Carme''.
Línia 134:
El segon diumenge d'[[octubre]] Alcanar es torna a fer festa, en honor a la Mare de Déu del Remei. Les festes tenen un tarannà més cultural que les del mes de maig.
Les [[Festes Quinquennals d'Alcanar]] són unes festes en honor a la patrona, que se celebren cada cinc anys (els acabats en 4 i en 9). Es multipliquen les activitats, es baixa la [[Mare de Déu del Remei]] de la seva [[Ermita de la Mare de Déu del Remei|ermita]] i se celebra un novenari amb processons per gairebé tots els carrers de la ciutat i de Les Cases d'Alcanar. Els carrers
La vespra de l'[[1 de novembre]] se celebra la [[castanyada]], una festa per la joventut, que es troba en magatzems per menjar [[panellet]]
El [[22 de novembre]] se celebra [[Santa Cecília]], amb la [[Banda Municipal de Música d'Alcanar|Banda Municipal de Música]], l'Agrupació Musical Canareva, i el Cor Iúbilo oferint cercaviles i concerts.
Línia 145:
* '''Jaciment de Sant Jaume-Mas d'Enserrà''': poblat datat al primer ferro en fase de recuperació, hi vivia el cabdill dels poblats de la vora.
* '''Moleta del Remei''': poblat iber, adaptat per ser visitat i en el qual es va reconstruir una casa ibera emprant les tècniques originals de l'època.
* '''Casa O'Connor''': uns dels darrers exemples que queden del barroc valencià, propietat de l'Ajuntament, avui dia
* '''Cisterna del Vall''': cisterna de 35 metres de llargària, 5 d'amplada i 7 de profunditat, on avui dia se celebren casaments civils, exposicions i concerts.
* '''Torre del carrer Nou''': Única resta visible de l'antiga muralla de la vila (ss. XVI-XVII) restaurada l'any 1984.<ref name=":1" />
Línia 152:
* '''El Rocall''': barri molt característic del nucli principal, producte del primer eixamplament extramurs del poble i format per [[casa de cos|cases entre mitgeres]]. Deu el seu nom al fet d'estar construït damunt la roca mare del turó on està situat.
* '''Església de Sant Miquel''': d'estil renaixentista/neoclàssic (segona meitat del segle XVI) va ser ampliada pels volts del 1870.<ref name=":1" />
* '''Església del Calvari''': església-capella situada al Calvari d'Alcanar. De construcció popular. No
* '''Església de Sant Pere''': a [[Les Cases d'Alcanar|Les Cases]], situada al costat del port.
* '''Port esportiu/pesquer''': a [[Les Cases d'Alcanar|Les Cases]].
| |||