's-Hertogenbosch: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Revertit a la revisió 18273227 per VriuBot el 2017-03-23T11:15:46Z |
m Bot: Revertit a la revisió 18676026 per Langtoolbot el 2017-07-24T09:21:04Z |
||
Línia 1:
{{Infotaula de municipi dels Països Baixos
| topònim = '
| escut = S-Hertogenbosch wapen.svg
| bandera = Flag_of_'s-Hertogenbosch.svg
| localització = [[Fitxer:LocatieS-Hertogenbosch.png|260px|Localització de '
| província = [[Fitxer:North Brabant-Flag.svg|20px| ]] [[Brabant Septentrional]]
| batlle = Ton Rombouts ([[Crida Demòcrata Cristiana|CDA]])
Línia 22:
}}
'''{{'}}
== Centres de població ==
[[Bokhoven]], [[Crevecoeur('
[['
== Història ==
Línia 32:
[[Fitxer:Vestingmuur.jpg|thumb|260px|right|Muralla de la ciutat]]
Fins al [[1520]] va ser una ciutat pròspera: era la segona ciutat més gran del centre del territori dels actuals [[Països Baixos]], darrere [[Utrecht]]. Va ser també on va néixer i viure un dels pintors [[renaixement|renaixentistes]] del nord d'Europa més importants, Hieronymus van Aken, conegut com a [[Hieronymus Bosch]] (1450–1516). La ciutat va ser també un centre de música, amb diversos [[compositor]]
Les guerres de la [[Reforma Protestant]] van canviar el rumb de la ciutat. Va esdevenir un [[bisbat]] independent. Durant la [[Guerra dels vuitanta anys]] la ciutat va prendre part per la [[Dinastia dels Habsburg]]. Es va frustrar un cop dels [[Calvinisme|calvinistes]]. Va ser assetjada diverses vegades pel Príncep [[Maurici de Nassau|Maurici d'Orange]], [[Stadhouder]] d'Holanda, que volia posar '
La ciutat va ser finalment conquerida per [[Frederic-Enric d'Orange]] el [[1629]] amb un mètode típicament holandès: va desviar els rius Dommel i Aa, va crear un [[pòlder]] en construir un [[dic]] de quaranta quilòmetres i aleshores va buidar l'aigua amb la força dels [[molí|molins]]. Després d'un setge de tres mesos, la ciutat es va haver de rendir. Això va aïllar la ciutat de la resta del ducat. L'àrea va rebre per part de la República el tractament de zona ocupada sense llibertats polítiques. Les fortificacions es van tornar a expandir. El [[1672]], el ''rampjaar'' neerlandès, es va aixecar contra l'exèrcit de [[Lluís XIV de França]]. L'any [[1794]], les tropes revolucionàries [[França|franceses]] sota el comandament de [[Charles Pichegru]] van prendre la ciutat en una lluita molt dura. A la [[República Batava]] tant els [[Catolicisme|Catòlics]] com els [[Brabant Septentrional|Brabants]] van obtenir finalment els mateixos drets.
Des del [[1806]] la ciutat va passar a ser part de [[França]]. Va ser capturada pels [[Prússia|prussians]] el [[1814]]. L'any següent, quan es va establir el [[Regne Unit dels Països Baixos]], va esdevenir la capital del [[Brabant Septentrional]]. Es van crear noves fortaleses modernes als voltants de la ciutat. Fins al [[1878]] va estar prohibit construir fora de les muralles. Això va portar a la [[superpoblació]] i a la [[Taxa de mortalitat infantil|mortalitat infantil]] més elevada del regne. El govern de la ciutat va impedir el creixement industrial -no volien un creixement en el nombre de treballadors — ni l'establiment d'institucions educatives — tampoc volien desordres d'estudiants. Per la qual cosa va disminuir la importància relativa de la ciutat. A la [[Segona Guerra Mundial]] va ser alliberada entre el 24 i el 27 d'octubre de 1944 per la Divisió 53 (Gal·lesa). Després de la guerra, es van fer plans per a modernitzar la part vella de la ciutat, omplint els canals i reconstruint barris històrics. Abans que es poguessin portar a terme aquests plans, el govern central va declarar la ciutat d'interès. D'aquesta manera
== Llocs d'interès ==
[[Fitxer:Demoriaandenboschnl.jpg|thumb|left|175px|de Moriaan.]]
'
[[Fitxer:Binnendieze 's-Hertogenbosch.jpg|thumb|right|225px|Binnendieze.]]
La part antiga de '
[[Fitxer:St Jan Cathedral Netherlands.jpg|thumb|left|225px|Catedral de Sant Joan.]]
A '
== Política ==
El consistori és format per 39 regidors, repartits entre els partits:
Línia 58:
* [[Rosmalens Belang]] (4 regidors)
* [[Bosch Belang]] (4 regidors)
* [[Leefbaar '
* [[Stadspartij Knillis]] (1 regidor)
|