Avellaner: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 17:
L{{'}}'''avellaner''' (''Corylus avellana'')<ref>{{Ref-llibre|cognom = Pascual|nom = Ramon|títol = Guia dels arbres dels Països Catalans|url = |edició = 3a edició|llengua = Català|data = 1994|editorial = Pòrtic Natura|lloc = Barcelona|pàgines = 88-89|isbn = 84-7306-390-2}}</ref> és un arbre silvestre o conreat per les seves [[fruites seques]], les [[Avellana|avellanes]].
 
== Descripció ==
Pertany a la família de les [[Betulaceae]]. Hi ha unes deu espècies dintre del gènere ''Corylus''. Tots ells són arbres caducifolis que viuen a l'hemisferi nord en climes temperats. L'avellaner mesura fins a 6 metres d'alçada, amb l'escorça llisa i un to grisenc. Té fulles arrodonides simples i serrades i de tacte aspre. Les flors són de pol·linització anemòfila en [[Ament (botànica)|aments]], els masculins comencen a desenvolupar-se a finals de l'estiu i segueixen creixent fins a l'hivern següent. Les flors femenines són més tardanes i poc visibles i només els petits [[Estil (botànica)|estils]] vermells destaquen. De les flors també se'n pot dir ''moc'', ja que la flor té una forma similar a la [[mucositat]] nasal. La floració té lloc entre els mesos de gener i març.<ref>{{Ref-web|url = http://www.floracatalana.net/corylus-avellana-l|títol = FloraCatalana.net|consulta = 19-2-2016|llengua = Català|editor = |data = }}</ref> Els fruits d'1-2&nbsp;cm de diàmetre, estan parcialment dins d'un [[involucre]] verd al principi i marronós en la maduració (popularment anomenat floc).
 
Com a arbre silvestre forma les avellanoses d'alta muntanya i a menor altitud es troba en torrenteres. Acostuma a créixer entre els 0 i els 1.600 metres d'altitud.<ref>{{Ref-web|url = http://biodiver.bio.ub.es/bdbc/Citation?action=map&taxon=+Corylus+avellana|títol = Banc de dades de biodiversitat de Catalunya|consulta = 19-2-2016|llengua = Català|editor = |data = }}</ref> Les avellanes silvestres també són comestibles però aquests arbres són poc productius i amb el fenomen acusat de la [[contranyada]].
 
Es conrea tant en [[secà]] com en [[regadiu]]. Necessita que hi faci vent durant la [[pol·linització]] que s'esdevé a l'hivern. És tradicional el cultiu a les comarques de [[Tarragona]] principalment a l'[[Alt Camp|Alt]] i [[Baix Camp]]. Una de les principals varietats autòctones és la "Negreta" i el "Pauetet", originària d'[[Alcover]].
 
Els bosc d'avellaners són els '''avellanars''', '''avellanets''', les '''avellanedes''', '''avellaneredes''' o '''avellanoses'''.
 
== Distribució ==
==Oli de llavors d'avellana==
És una planta de climes templats, tot i que té una gran àrea de distribució. Prefereix localitzacions airejades amb una temperatura elevada, juntament a un cert grau d'humitat, ja que afavoreix la fructificació i el desenvolupament de les avellanes.
L'oli d'avellana s'obté generalment de les llavors de l'avellaner comú ([[Corylus avellana]]) però també, amb característiques i propietats diferents, de l'avellaner americà ([[Corylus americana]]) i de l'avellaner xilè ([[Gevuina avellana]]).<ref> http://www.avellina.com/</ref> És un oli comestible però s'utilitza més com a cosmètic. L'oli de l'avellaner comú és de color groc daurat lluminós i més transparent que l'[[oli d'oliva]]<ref>{{format ref}} http://www.oleumflumen.com/productes_olis_avellana.htm</ref> L'oli d'avellana s'obté per la pressió en fred de les llavors de l'avellaner. Té alt contingut en vitamina A i E amb destacat contingut de calci, magnesi i potassi.<ref>{{format ref}} http://propiedadesdelaceite.jaimaalkauzar.es/propiedades-del-aceite-de-avellana.html</ref> Com a cosmètic es fa servir per a la cura dels cabells (com l'[[oli d'ametlla]]) i la pell.<ref>{{format ref}} http://www.gustavheess.com/cat/productos_producto.php?id_grups=3&id_productes=22</ref>
 
Sense ser molt exigent, l'avellaner requereix un terreny profund, fresc, tou, de naturalesa silici-calcari-argilosa o calcari-silici-argilosa, i de subsòl permeable, amb [[pH]] entre 5,5 i 7,8. L'avellaner és molt sensible a la sequera i, si les terres són excessivament calcàries i de naturalesa seca pot ressentir-se'n per la falta d'humitat. Li agrada la boira i la humitat atmosfèrica, contribuint a mantenir-la.
 
La seva àrea de distribució de l'Àsia Septentrional passa a Rússia, Àustria, Alemanya, França, Espanya i Itàlia. Des de l'última glaciació es va convertir en una espècie comú al sotabosc d'avets. Actualment, el límit septentrional d'aquesta espècie ronda al paral·lel 63º, pel sud arriba fins al Nord d'Àfrica i s'estén per l'est fins a Armènia.<ref>[http://www.bedri.es/Libreta_de_apuntes/A/AV/Avellano.htm / Página con detalles útiles y claros. Consultado: 1-04-2011]</ref>
 
A la Península Ibèrica es troba principalment a la meitat septentrional, i no és gaire comú a l'interior tot i que arriba fins a Serra Nevada.
 
Es cultiva a [[Astúries]], al [[País Valencià]] i a [[Catalunya]].
 
== Cultiu ==
Existeixen documents on es menciona el seu cultiu que es remunten al segle IV a.C. És una espècie molt tolerant en quant al clima, podent resistir els hiverns de freds extrems i sequeres. Però per obtenir una bona producció vegeta millor en terrenys humits, permeables i profunds amb exposicions assolellades.
 
Aquesta espècie es cultiva directament pels seus fruits, principalment a Europa, Xina, Austràlia i Turquia. Existeixen moltes varietats: "Negreta", "Pauetet", "Constantí", "Barcelona", "Butler", "Casina", "Daviana", "England", "Ennis", "Halls Giant", "Tonda Gentile", "Delle Langhe", "Tokolyi", "Cosford", "Tonda di Giffoni", "Tonda Romana", "Wanliss Pride", "Willamette", "Lewis", "Clark" i "Jemtegaard". Algunes d'elles es cultiven per les qualitats específiques del fruit i per la seva producció precoç i tardana, mentre que altres s'utilitzen com a polinitzadores. La falta de sincronia en el moment de maduració de les flors masculines i femenines és una de les principals raons per utilitzar varietats polinizadores.
 
==Oli de llavorsgra d'avellana==
L'oli d'avellana s'obté generalment de lesdels llavorsgrans de l'avellaner comú ([[Corylus avellana]]) però també, amb característiques i propietats diferents, de l'avellaner americà ([[Corylus americana]]) i de l'avellaner xilè ([[Gevuina avellana]]).<ref> http://www.avellina.com/</ref> És un oli comestible però s'utilitza més com a cosmètic. L'oli de l'avellaner comú és de color groc daurat lluminós i més transparent que l'[[oli d'oliva]]<ref>{{format ref}} http://www.oleumflumen.com/productes_olis_avellana.htm</ref> L'oli d'avellana s'obté per la pressió en fred de les llavors de l'avellaner. Té alt contingut en vitamina A i E amb destacat contingut de calci, magnesi i potassi.<ref>{{format ref}} http://propiedadesdelaceite.jaimaalkauzar.es/propiedades-del-aceite-de-avellana.html</ref> Com a cosmètic es fa servir per a la cura dels cabells (com l'[[oli d'ametlla]]) i la pell.<ref>{{format ref}} http://www.gustavheess.com/cat/productos_producto.php?id_grups=3&id_productes=22</ref>
 
<gallery>
Linha 34 ⟶ 51:
==Plagues==
* [[Corc dels brots de l'avellaner]]
* ''[[Hypatima rhomboidella]].''
* [[Mosca negra]]
{{Projectes germans |Commons= Corylus avellana |Commonscat= |Viccionari= |Viquidites= |Viquiespècies= Corylus avellana|Viquillibres= |Viquinotícies= |Viquipèdia= |Viquitexts= |Viquiversitat= }}