Santa Maria de Sixena: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu informació de coordenades perquè les agafi de wikidata |
enllaç |
||
Línia 10:
Fou fundat el [[1188]] per [[Sança de Castella i de Polònia|Sança de Castella]], muller del [[Llista de comtes de Barcelona|comte de Barcelona]] i [[rei d'Aragó]] [[Alfons el Cast]], com a monestir de l'[[orde de Sant Joan de Jerusalem]]: fou el primer de la branca femenina d'aquest orde. En quedar viuda, la reina Sança s'hi va recloure i hi fou sepultada quan va morir el 1208. El fill comú d'ambdós, [[Pere el Catòlic]], també escollí Sixena com a lloc d'enterrament.
Aviat es va formar una comunitat amb tres classes o estaments: ''sorores'' o ''domne'' (religioses claustrals), ''iuniores'' (nenes educades per les religioses, que vivien en el monestir) i ''mitja creu'' (religioses i servidores de la comunitat). Les abadesses del monestir fins a 1292 van ser [[Ozenda de Lizana]], [[Urraca de Entenza]], [[Toda Ortiz]], [[Elisenda de Querol]] i [[Inés de Benavente]]. [[Teresa Jiménez de Urrea]] va ser priora des de 1292 fins a 1321 i va ser succeïda per la infanta Blanca, filla del rei [[Jaume el Just|Jaume II d'Aragó]].<ref>{{Ref-llibre| editorial=Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Institución Milá y Fontanals|isbn=84-00-07450-5|cognom=[[Regina Sáinz de la Maza Lasoli|Sáinz de la Maza Lasoli]]|nom=[[Regina Sáinz de la Maza Lasoli|Regina]]|títol=El Monasterio de Sixena: Catálogo de documentos del Archivo de la Corona de Aragón, Tomo I|any=1994|pàgines=XV}}</ref>
Intervingut el {{segle|XIII}}, va començar un nou declivi econòmic, fins que el 1298 [[Jaume el Conqueridor]] el va prendre sota la seva empara, amb el qual es va inaugurar una nova època d'esplendor. Durant el priorat de Blanca d'Aragó, en la primera meitat del {{segle|XIV}}, el monestir s'enriquirà amb tapissos, retaules, pintures i altres mobles i objectes d'art. En el llarg interregne que va tancar el [[Compromís de Casp]] en 1412, les «propietàries» de Sixena van prendre partit pel comte Jaume d'Urgell, per la qual cosa la [[Dinastia Trastàmara]], que gens tenia a veure amb la dinastia fundadora, es va oblidar de [[Vilanova de Sixena]] en arribar al poder.
| |||