Camp magnètic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula de magnitud}}
m →‎Història: petits canvis sintàctics i ortogràfics
Línia 61:
[[Fitxer:Descartes magnetic field.jpg|thumb|Dibuix d'un camp magnètic a l'obra ''Principia Philosophiae'' ([[1644]]) de [[René Descartes]]. Es tracta d'un dels primers dibuixos del concepte de camp magnètic, mostra el camp magnètic de la Terra (D) atraient diferents imants (I, K, L, M, N) ilustrant la teoria del magnetisme. Descartes pensava que el magnetisme era causat per la circulació de petites partícules.]]
 
[[André-Marie Ampère]] ([[1775]] – [[1836]]) va assistir a la presentació que [[Francesc Aragó]] va fer a l'[[Acadèmia Francesa de les Ciències]] el setembre del [[1820]]<ref>(en francès) [http://www.ampere.cnrs.fr/chronologies/ampere/index.php?lang=fr Chronologie de la vie d'André-Marie Ampère]</ref> de les descobertes d'Ørsted i va desenvolupar un interès tan gran sobre el tema que en molt poc temps, el 25 de setembre del 1920, va llegir una memòria sobre l'efecte del corrent elèctric d'una pila voltaica sobre una agulla magnètica i presentapresentà un fet nou: la interacció de dos corrents sense mediació d'un imant. Ampère va continuar treballant sobre els corrents elèctrics durant els anys següents, presentant memòries a l'Acadèmia de les Ciències i publicant els resultats del seu treball, finalment el [[1827]] va publicar ''Mémoire sur la théorie mathématique des phénomènes électrodynamiques uniquement déduite de l'expérience'' on va exposar els seus experiments i els fonaments dels fenòmens observats (el que avui coneixem com a [[llei d'Ampère]]): Dos conductors paral·lels a través dels quals passa un corrent en el mateix sentit s'atreuen i es repel·leixen si els corrents van en sentit oposat; l'efecte magnètic d'un conductor a través del quequal passa un corrent elèctric és idèntic al d'un [[imant]] permanent; la magnetització és alineament de les molècules a causa d'un camp magnètic extern.
 
El [[1873]], [[James Clerk Maxwell]] unifica el camp magnètic i el [[camp elèctric]], al si de la teoria de l'[[electromagnetisme]].
Línia 88:
En física clàssica, el camp magnètic <math>\mathbf{B}</math> és un [[camp vectorial]], un vector a cada punt de l'espai per a qualsevol moment, que en unitats del [[Sistema Internacional]] es mesura en [[Tesla (unitat)|tesles]] (un tesla és un [[newton (unitat)|newton]]-[[segon]]s per [[coulomb]]-[[metre]]). Aquest camp vectorial té la propietat d'ésser [[Camp solenoïdal|solenoïdal]].
 
El camp <math>\mathbf{B}</math> pot ser definit i mesurat per mitjà d'un petit dipol magnètic, com per exemple un petit imant. El camp magnètic exerceix un [[Parell de forces|moment de força]] sobre els dipols magnètics que tendeix a adquirir la mateixa direcció que el camp, de manera idèntica al cas d'una [[brúixola]], i a més la magnitud d'aquest parell de forces és proporcional a la magnitud del camp magnètic. En conseqüència, per tal de mesurar el camp magnètic a un punt determinat de l'espai s'hi pot posar un petit imant que pugui girar lliurement, com una brúixola; la direcció ververs la que apunti serà la de <math>\mathbf{B}</math> i la ràtio de la màxima magnitud del parell de forces del [[moment magnètic]] de l'imant serà la magnitud de <math>|\mathbf{B}|</math>.
 
Hi ha altres vies diferents, físicament equivalents, per tal de definir el camp magnètic, com per exemple a través de la [[força de Lorentz]] o a través d'una solució de les [[equacions de Maxwell]].