Cent Mil Fills de Sant Lluís: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Enllaços Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
eliminat "acabar amb" |
||
Línia 31:
Els '''Cent Mil Fills de Sant Lluís''' fou un exèrcit enviat per [[França]] l'any [[1823]] en representació de la [[Santa Aliança]] ([[Imperi austríac|Àustria]], [[Prússia]], [[Imperi Rus|Rússia]] i [[França]]), com a resposta a la petició d'ajuda que féu [[Ferran VII]] al [[Congrés de Verona]] perquè fos restaurat com a monarca absolut. L'exèrcit va travessar la [[Frontera França-Espanya|frontera espanyola]] i va recórrer tot el país perseguint el govern liberal refugiat a [[Cadis]], significant així el final del [[Trienni Liberal]] (instaurat pel tinent coronel [[Rafael del Riego]], el qual morí penjat aquell mateix any) i començant així el darrer període del regnat de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], l'anomenada la ''[[Dècada Ominosa]]''.
A petició del rei [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], [[França]] va intervenir militarment a [[Espanya]] el [[7 d'abril]] de [[1823]] per donar-li suport davant els liberals i restablir l'absolutisme, en virtut dels acords de la [[Santa Aliança]]. L'exèrcit francès, denominat amb el nom dels '''''Cent Mil Fills de Sant Lluís''''', va ser encapçalat pel [[Lluís Antoni de França|duc d'Angulema]], fill del futur [[Carles X de França]]. L'objectiu fonamental de la intervenció francesa era
L'exèrcit liderat pel duc d'Angulema ([[Lluís Antoni de França]]) entrà pels [[Pirineus]] i començà a combatre els liberals a [[Catalunya]], que lluitaven sota les ordres de [[Francisco Espoz y Mina]], però no hi va haver cap reacció popular de suport i van haver de retirar-se. Després d'una sèrie de ràpides victòries, ocupà [[Madrid]] sense resistència i es preparà per a l'ofensiva a [[Andalusia]] en persecució dels liberals, que s'havien refugiat a [[Cadis]] amb Ferran VII com a ostatge.
Cadis va ser assetjada i bombardejada. La resistència va ser molt forta i els francesos no van poder prendre la ciutat, encara que van
Acordat així amb els francesos, Ferran VII va sortir de la ciutat, però de manera immediata es va unir a l'invasor i el mateix [[1 d'octubre]] va decretar l'abolició de totes les normes jurídiques que havien estat aprovades durant els tres anys anteriors, posant un punt final al [[Trienni Liberal]].
| |||