Pisístrat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Poliè el Macedoni|
m Ciutat d'Argos, Illa de Naxos, Ligdamis de Naxos, Megacles (fill d'Alcmeó)
Línia 6:
Fou amic de Solo. Quan aquest va induir als atenencs a fer la guerra contra [[Megara]] per la possessió de [[Salamina]], Pisístrat, que era arcont, el va ajudar amb la seva eloqüència, aconseguint l'anul·lació del decret que prohibia cap atac sobre l'illa. Pisístrat es va destacar tanmateix en la conquesta de Nisea, el port de Megara.
 
Soló va establir la seva constitució i es va retirar d'[[Atenes]] i llavors van esclatar les lluites partidistes entre el partit de la plana (dirigit per [[Licurg d'Atenes]]), el de les muntanyes (dirigit per Pisístrat) i el de la costa (dirigir per [[Megacles (fill d'Alcmeó)|Megacles]] fill d'Alcmeó) . Amb la seva política de repartir diners als pobres Pisístrat va aconseguir força suport.
 
Quan va tornar Soló a la ciutat va veure l'ambició del seu amic i va advertir a Pisístrat, però ja fins i tot el senat estava disposat a donar el poder al cap dels muntanyencs; un darrera maniobra, presentant una sèrie de seguidors ferits suposadament pels rivals, va acabar la feina: el senat a proposta d'Aristó, li va concedir un cos de 50 homes armats per la seva protecció. Progressivament Pisístrat va ampliar aquest cos i finalment es va apoderar de la ciutadella el [[560 aC]]. Megacles i els [[alcmeònides]] van fugir. Soló va haver de reconèixer la victòria del seu antic amic.
Línia 16:
Pisístrat va tractar malament a la seva dona, que es va queixar a la seva mare. Megacles altre cop es va aliar a Licurg contra Pisístrat i aquest fou enderrocat per segona vegada. Es va retirar a Erètria (illa d'Eubea). Altre cop la seva propietat fou confiscada i altre cop fou comprada per Càl·lies.
 
A Erètria, en una reunió familiar, a proposat del fill [[Híppies]], es va decidir intentar recuperar el poder i es va obtenir el suport d'algunes ciutats, especialment [[Tebes]]. Amb els fons que van aportar les ciutats es va contractar un exèrcit mercenari a [[Ciutat d'Argos|Argos]]; amb tots els preparatius van passar uns deu anys. Finalment, sota el comandament d'un militar nadiu de [[Illa de Naxos|Naxos]] de nom [[Ligdamis de Naxos|Ligdamis]], els mercenaris van arribar a [[Marató]] a l'Àtica on els partidaris de Pisístrat se li van unir; els seus rivals van sortir a trobar l'exèrcit invasor amb les forces militars al seu abast; els dos exèrcits van acampar al Temple d'Atenea a Pal·lene i Pisístrat va fer un atac inesperat i va posar en fuita a l'enemic; mentre eren perseguits els fugitius, Pisístrat va poder entrar a Atenes sense oposició.
 
Poc després fou conquerida l'illa de Naxos i Ligdamis fou recompensat pels seus serveis amb la tirania de l'illa.
Línia 24:
Pisístrat va conservar la constitució de Soló i únicament es pot considerar alterada en que els membres de la seva família van exercir els principals càrrecs de l'estat. Pisístrat obeïa o fingia obeir les lleis i una vegada fins i tot va comparèixer davant el tribunal de l'[[Areòpag]] per respondre d'un càrrec d'assassinat, que finalment fou retirat. El seu govern fou una barreja de enfortiment i respecte de la llei i d' indulgencia amb els enemics.
 
Pisístrat es va casar tres vegades: la primera dona, de nom desconegut, fou la mare d'[[Híppies]] (segons Tucídides el fill gran) i d'[[Hipparc]]; més tard es va casar amb [[Timonassa d'[[Argos]], amb la que va tenir dos fills, Iofó i Tessal (alguns atribueixen a Timonassa connexions amb la casa reial de Macedònia), el primer segurament va morir jove. També va tenir un bastard de nom Hegesistrat, tira de Sigeion, i una filla casada amb un jove de nom Trasíbul o Trasímedes. La seva tercera dona fou la filla de Megacles, Cesira.
 
Pisístrat va morir ja vell vers el 527 aC i el va succeir en la tirania pel seu fill [[Híppies]], i segurament el seu germà [[Hipparc]] va estar associat al poder fins a la seva mort (assassinat) el 514 aC. Pisístrat va fundar una efímera dinastia coneguda com els [[pisistràtides]].