Tractat de Rapallo (1920): diferència entre les revisions

{{Infotaula tractat|name=Tractat de Rapallo}}El Tractat de Rapallo del 1920 va ser un acord signat entre el [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] i el nou [[Regne dels Serbis, CroatesCroats i Eslovens|Regne dels Serbis, Croats i Esloven]]<nowiki/>s que va fixar les fronteres entre ambdós Estats.

El {{Data inici|15|4|1915}}, els aliats de la [[Triple Entesa]], enfrontatsaleshores llavorsen guerra amb els [[Potències Centrals|Imperis Centrals]], van signar el Tractat de Londres[1], de caràcter secret, pel qual es comprometien a lliurar amplis territoris austro-hongaresos. Abans de l'esclat del conflicte, aquests territoris ja estaven poblats majoritàriament per italians convivint amb eslaus.

Després del final de la [[Primera Guerra Mundial]], els representants italians a la [[Conferència de Pau de París (1919)|Conferència de Pau de París]] van exigir el compliment del Tractat del 1915 pel qual Itàlia entrava  a la [[Primera Guerra Mundial|Gran Guerra]] a canvi de la cessió de la ciutat de [[Rijeka|Fiume]], la península d'Ístria i la Dalmàcia, aleshores sota domini de l'Imperi Austro-honfarès, cosa que no els havia estat concedida.<ref name="albrechtcarrie372">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Albrecht-Carrie (1939)], p. 372</ref> Els representants del nou Estat iugoslau, creat oficialment l'1 de <span>de</span>sembre de [[1918]], es van negar a admetre les exigències territorials italianes, tenint al seu favor la simpatia nord-americana i en menor mesura, de manerta intermitentment, la de britànics i francesos.

Durant la conferència de pau, es van succeir les propostes i contraproostes entre les dues delegacions i les grans potències, sensearribar a cap acord. Entre elles, el president nord-americà va presentar elque es va conèixer com a «línia Wilson» el {{Data inici|26|4|1919}} , basada en estudis dels experts de EE. UU.<ref name="reeves253">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Reeves (1921)], p. 253</ref><ref name="albrechtcarrie371">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Albrecht-Carrie (1939)], p. 371</ref> Aquesta seguia la frontera traçada pel Tractat de Londres fins a un punt entre Tolmino i Cercina, seguint llavors cap al sud fins a la desembocadura del Arsa, deixant Fiume en poder dels iugoslaus.

Després de diversos retards, la {{Data inici|8|11|1920}}legació iugoslava es va trobar en Rapallo llesta per a les converses amb els italians el de <ref name="leberer301">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Leberer (1963)], p. 301</ref> El primer dia no va haver-hi avanços, presentant cada delegació la seva postura però rebutjant la de l'altra part.<ref name="leberer304">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Leberer (1963)], p. 304</ref> El dia 9 tampoc va haver-hi avanços. El dia 10, davant la impossibilitat d'aconseguir millors condicions dels italians, els iugoslaus van decidir cedir per evitar la ruptura de les negociacions.<ref name="leberer305">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Leberer (1963)], p. 305</ref> Davant la derrota electoral de Wilson a Estats Units i el suport francfranco-britànic als italians, els delegats iugoslaus no van veure una altra sortida. Sabien a més que el Govern italià estava disposat a aplicar unilateralment les disposicions dedel l'@TratarTractat de Londres si no s'aconseguiaarribava a uncap acord.

Finalment, el tractat fou signat per tots dos països a la petita vil.la de [[Rapallo]], a la costa de la [[Ligúria]], el {{Data inici|12|11|1920}} . La redacció final reflectia les exigències italianes a la zona nord mentre concedia la majoria del sud als iugoslaus.<ref name="reeves254">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Reeves (1921)], p. 254</ref> Pel Nord, la frontera s'assemblava a allò establert al Tractat de Londres, sent més favorable als italians que la proposta d'Itàlia, França i Gran Bretanya de gener de 1920, a la qual Wilson s'hi havia oposat a la fi de febrer.<ref name="reeves255">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Reeves (1921)], p. 255</ref> La nova frontera privava als iugoslaus de part del ferrocarril que unia Fiume, port natural de la regió, amb [[Ljubljana|Ljubljana.]] Per motius estratègics, zones poblades uniformement per eslovens van passar a formar part d'Itàlia. Aquesta cessió es va entendre com una compensació a Itàlia per renunciar a les seves aspiracions respecte a Fiume i Dalmacia. Els italians, a part del tractat, van cedir el port de Baros a Šošak, a les afores de Fiume, als iugoslaus.<ref name="leberer306">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Leberer (1963)], p. 306</ref>

A més de les clàusules territorials, el tractat incloïa la protecció dels interessos econòmics italians a Dalmaciala Dalmàcia i la possibilitat delsque els italoparlantes optessin per la nacionalitat italiana sense necessitat d'abandonar el territori iugoslau, opció que els eslaus en territori italià no van rebre.

* Albrecht-Carrie, Rene (1939),  «The Present Significance of the Treaty of London of 1915». ''Political Science Quarterly'' 54 (3): 364-390.