Tractat de Rapallo (1920): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Tratado de Rapallo (1920)» |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula tractat|name=Tractat de Rapallo}}El Tractat de Rapallo del 1920 va ser un acord signat entre el [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] i el nou [[Regne dels Serbis,
== Antecedents ==
El {{Data inici|15|4|1915}}, els aliats de la [[Triple Entesa]],
Després del final de la [[Primera Guerra Mundial]], els representants italians a la [[Conferència de Pau de París (1919)|Conferència de Pau de París]] van exigir el compliment del Tractat del 1915 pel qual Itàlia entrava a la [[Primera Guerra Mundial|Gran Guerra]] a canvi de la cessió de la ciutat de [[Rijeka|Fiume]], la península d'Ístria i la Dalmàcia, aleshores sota domini de l'Imperi Austro-honfarès, cosa que no els havia estat concedida.<ref name="albrechtcarrie372">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Albrecht-Carrie (1939)], p. 372</ref> Els representants del nou Estat iugoslau, creat oficialment l'1 de <span>de</span>sembre de [[1918]], es van negar a admetre les exigències territorials italianes, tenint al seu favor la simpatia nord-americana i en menor mesura, de manerta intermitentment, la de britànics i francesos.
[[Fitxer:President_Woodrow_Wilson.jpg|dreta|miniatura|El president nord-americà [[Woodrow Wilson]], principal aliat dels iugoslaus a les negociacions de pau. Tot i això, els perjudoicàla seva absència a la fase final de les negociacions. ]]
El president nord-americà [[Woodrow Wilson]] es va oposar al reconeixement de l'esmentat Tractat del 1915, que el seu país no havia signat, per contravenir el punt novè dels seus [[Catorze punts de Wilson|Catorze Punts]] (el traçat de la nova frontera italiana d'acord amb la nacionalitat dels habitants).<ref name="albrechtcarrie370">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Albrecht-Carrie (1939)], p. 370</ref>
[[Fitxer:ClemenceauLloydGeorgeYOrlando.jpg|esquerra|miniatura|Els primers ministres francès ([[Georges Clemenceau]]), britànic ([[David Lloyd George]]) i italià (Vittorio Emanuele Orlando) al començament de la [[Conferència de Pau de París (1919)|Conferència de Pau de París.]] Les tres potències van acabar per pressionar als iugoslaus per signar un acord en 1920.]]
Durant la conferència de pau, es van succeir les propostes i contraproostes entre les dues delegacions i les grans potències, sensearribar a cap acord. Entre elles, el president nord-americà va presentar elque es va conèixer com a «línia Wilson» el {{Data inici|26|4|1919}}
El {{Data inici|9|12|1919}}, sense cap acord entre italians i iugoslaus, els Quatre Grans van modificar aquesta línia per afavorir a Itàlia, concedint-li part costanera de la badia de Kvarner (en {{Etimología|italiano|Quarnero}}: Quarnero)? i proposant la independència Fiume sota la protecció de la [[Societat de Nacions]].
Línia 19:
Els iugoslaus es van preparar a l'octubre per rebre la invitació italiana per enviar delegats per a la negociació final que es devia dur a terme a [[Rapallo]] per evitar publicitat incòmoda per a aquells, que haurien de fer sacrificis territorials que serien vists amb mals ulls al seu país (les propostes incloïen la cessió de territoris poblats majoritàriament per eslovens a Itàlia).<ref name="leberer300">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Leberer (1963)], p. 300</ref>
Després de diversos retards, la {{Data inici|8|11|1920}}legació iugoslava es va trobar en Rapallo llesta per a les converses amb els italians el de <ref name="leberer301">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Leberer (1963)], p. 301</ref> El primer dia no va haver-hi avanços, presentant cada delegació la seva postura però rebutjant la de l'altra part.<ref name="leberer304">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Leberer (1963)], p. 304</ref> El dia 9 tampoc va haver-hi avanços. El dia 10, davant la impossibilitat d'aconseguir millors condicions dels italians, els iugoslaus van decidir cedir per evitar la ruptura de les negociacions.<ref name="leberer305">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Leberer (1963)], p. 305</ref> Davant la derrota electoral de Wilson a Estats Units i el suport
Finalment, el tractat fou signat per tots dos països a la petita vil.la de [[Rapallo]], a la costa de la [[Ligúria]], el {{Data inici|12|11|1920}}
▲A propòsit de la Dalmàcia, el regne iugoslau va rebre la major part del territori, a excepció de la ciutat de [[Zara (marca)|Zara]] (en croata, ''Zadar'') i els seus voltants, i les illes de Lagosta (en {{lang-hr|Lastovo}}, {{lang-hr|Lastovo}}), Cherso (en {{lang-hr|Cres}}, {{lang-hr|Cres}}), Lussin (en {{lang-hr|Lošinj}}, {{lang-hr|Lošinj}}) i Pelagosa ({{lang-hr|Zadar}} {{lang-hr|Zadar}}, {{lang-hr|Palagruža}}), que van passar a Itàlia.<ref name="leberer307">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Leberer (1963)], p. 307</ref>
Itàlia reconeixia la integritat territorial del nou regne iugoslau, abandonant el seu reconeixement de l'antic [[Regne de Montenegro]].
A més de les clàusules territorials, el tractat incloïa la protecció dels interessos econòmics italians a
== Conseqüències ==
Linha 42 ⟶ 38:
== Bibliografia ==
* Albrecht-Carrie, Rene (1939), «The Present Significance of the Treaty of London of 1915». ''Political Science Quarterly'' 54 (3): 364-390.
* Lederer. Ivo J. (1963), ''Yugoslavia at the Paris Peace Conference: A Study in Frontiermaking'' (en anglés). Yale University Press. p. 351. OCLC 3949.
* Reeves, J.S., (1921), «The Treaty of Rapallo». ''The American Journal of International Law ''15 (2): 252-255.
|