Tractat de Rapallo (1920): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -a Estats Units +als Estats Units |
m bot: -a les afores +als afores |
||
Línia 21:
Després de diversos retards, la {{Data inici|8|11|1920}}legació iugoslava es va trobar en Rapallo llesta per a les converses amb els italians el de <ref name="leberer301">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Leberer (1963)], p. 301</ref> El primer dia no va haver-hi avanços, presentant cada delegació la seva postura però rebutjant la de l'altra part.<ref name="leberer304">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Leberer (1963)], p. 304</ref> El dia 9 tampoc va haver-hi avanços. El dia 10, davant la impossibilitat d'aconseguir millors condicions dels italians, els iugoslaus van decidir cedir per evitar la ruptura de les negociacions.<ref name="leberer305">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Leberer (1963)], p. 305</ref> Davant la derrota electoral de Wilson als Estats Units i el suport franco-britànic als italians, els delegats iugoslaus no van veure una altra sortida. Sabien a més que el Govern italià estava disposat a aplicar unilateralment les disposicions del Tractat de Londres si no s'arribava a cap acord.
Finalment, el tractat fou signat per tots dos països a la petita vil.la de [[Rapallo]], a la costa de la [[Ligúria]], el {{Data inici|12|11|1920}}. La redacció final reflectia les exigències italianes a la zona nord mentre concedia la majoria del sud als iugoslaus.<ref name="reeves254">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Reeves (1921)], p. 254</ref> Pel Nord, la frontera s'assemblava a allò establert al Tractat de Londres, sent més favorable als italians que la proposta d'Itàlia, França i Gran Bretanya de gener de 1920, a la qual Wilson s'hi havia oposat a la fi de febrer.<ref name="reeves255">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Reeves (1921)], p. 255</ref> La nova frontera privava als iugoslaus de part del ferrocarril que unia Fiume, port natural de la regió, amb [[Ljubljana|Ljubljana.]] Per motius estratègics, zones poblades uniformement per eslovens van passar a formar part d'Itàlia. Aquesta cessió es va entendre com una compensació a Itàlia per renunciar a les seves aspiracions respecte a Fiume i Dalmacia. Els italians, a part del tractat, van cedir el port de Baros a Šošak,
Pel que fa a Fiume, tots dos Estats es van comprometre a reconèixer la seva independència perpètuamenA propòsit de la Dalmàcia, el regne iugoslau va rebre la major part del territori, a excepció de la ciutat de [[Zara (marca)|Zara]] (en croata, ''Zadar'') i els seus voltants, i les illes de [[Lagosta]] (en [[Croat (llengua)|croata]], Lastovo); [[Cherso]] (en croata Cres); Lusin en croata ''Lošinj'') i Pelagosa (en croata, ''Palagruža''), que s'incorporaven a a Itàlia.<ref name="leberer307">[//es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Rapallo_(1920)#Bibliograf.C3.ADa Leberer (1963)], p. 307</ref>
| |||