Léo Delibes: diferència entre les revisions

Estudià en el [[Conservatori de París]] on va tenir com a mestres en [[François Bazin|Bazin]] i l'[[Adam]], i assolí als 17 anys el càrrec de mestre acompanyant del teatre Líric, i més tard el d'[[organista]] de l'església de [[Sant Joan i Sant Francesc]], de París. Després de llicenciar-se al Conservatori de París, va captar l'atenció popular amb el [[ballet]] ''[[Coppélia]]'' ([[1870]]). Per aquells temps feu representar algunes operetes que foren molt ben acollides i aviat figurà entre els compositors més populars de França. Fou mestre de cors de l'Òpera i professor de composició del [[Conservatori de París]], on entre altres alumnes tingué a [[Justin Clérice]]<ref name= Enciclopèdia Espasa v. 13>*[[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 13, pàg. 843. (ISBN 84-239-4513-8)</ref> i els parisencs [[Félix Desgranges]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 18, 1ª, part">* [[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 18, 1ª, part. pàg. 525 (ISBN 84-239-4518-9)</ref> [[Camille Erlanger]],<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 20, pàg. 497 (ISBN 84-239-4520-0)</ref> i [[Emile-Eugene-Alix Fournier]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 24">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 24, pàg. 1030 (ISBN 84-239-4524-3)</ref> i més tard sent elegit el [[1884]] membre de l'Institut. Dotat d'un temperament lleuger i graciós i d'una rara facilitat melòdica, la seva música té un segell de distinció inconfusible al qual ajuden una instrumentació brillant i pintoresca, un ritme agosarat i nou i una harmonització plena d'interès. Aquestes condicions el feren triomfar en el gènere que cultivà amb preferència, el ball d'espectacle, però no fou així quan volgué emprendre obres de més alçada, que, sense manca de mèrit, dolien d'una certa pobresa de concepció, malgrat això, no significa que Delibes fos inferior a altres compositors francesos. Li mancà tal vegada vigor i amplitud; per contra, vessà gràcia i gran delicadesa. Entre les millors obres s'hi poden col·locar els ballets d'espectacle ''Coppélia ou la Fille aux yeux d'émail'' ([[1870]]) i ''Sylvia ou la Nimphe de Diane'' ([[1876]]), tant coneguts i tant populars al nostre país.