Rex nemorensis: diferència entre les revisions

El relat sobre el ''rex Nemorensis'' apareix en diferents autors de l'antiguitat. [[Ovidi]] n'ofereix una descripció poètica: Durant el mes de març no hi havia res tan sagrat com el [[llac de Nemi]], era ja sagrat en l'antiga religió i «el sacerdot que allà viu porta el seu regne amb mà ferma i peu lleuger, i mori seguint el seu propi exemple.»<ref>{{ref-llibre|cognom=Ovidi|títol=Fasti, llibre III}}</ref> El títol de ''rex Nemorensis'' apareix en un text de [[Suetoni]]: «Ell [Cal·lígula] va cessar al ''rex Nemorensis'', qui havia estat sacerdot durant molts anys, substituint-lo per un adversari més fort».<ref>Suetoni,"Vida de Cal·lígula" :«Nemorensi regi, quod multos iam annos poteretur sacerdotio, ualidiorem aduersarium subornauit»</ref> Aquest passatge indica que en temps de l'emperador [[Cal·lígula]], la tradició de substituir el sacerdot a través d'un combat ja havia caigut en desús.

[[Estrabó]] també parla d'aquesta institució: « i de fet un element escita i bàrbar predomina en els costums sagrats, perquè la persona que fa la funció de sacerdot no és més que un esclau fugitiu que ha matat amb les seves mans l'home que anteriorment estava consagrat a aquest ofici; de manera que el sacerdot va sempre armat amb una espasa i està a l'aguait de qualssevolqualsevol atac preparat per a defensar-se.»<ref>{{ref-llibre|cognom=Estrabó|títol=Geografia|pàgines=V, 3, 12}}</ref>

En la [[mitologia romana]], Hipòlit va ser deïficat amb el nom de Virbius. [[Virgili]] fa una narració semblant a la de Pausanias[[Pausànias (geògraf)|Pausànias]] en el seu poema l'[[Eneida]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Virgili|títol=Eneida|pàgines=VII, 761}}</ref>