Vals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -soci-polítics +sociopolítics |
m bot: - que d'immediat passà + que immediatament passà |
||
Línia 13:
A principis del segle XX aparegueren diverses variants: ''vals caprice, vals lent, vals Boston'' (de moda als [[Estats Units]] des de finals del [[segle XIX]] fins al [[1915]] i, després de la [[primera Guerra Mundial]], també a Europa, que era de ritme moderat, entre el vals vienès i el lent), ''vals hésitation'' (en realitat era una manera de ballar-lo, tant el vienès i el lent), ''vals menuet, polka-mazurka-valsé, chotis, valse-glava'', etc. El primer que emprà un aire de vals fou probablement [[Joseph Haydn|Häydn]], el [[1766]]. Un tractat coreogràfic de [[1782]] conté un judici negatiu sobre aquesta dansa: <''principalment font de debilitat del cos i de l'esperit''>. [[Goethe]], el qual segurament aprengué a ballar-lo per adaptar-se al gust dels temps, ofereix una descripció a ''[[Werther]]'' ([[1774]]). Dels salons de ball, el '''vals''' passà a la música culta, a través de les obres de compositors com [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]], [[Franz Schubert|Schubert]], [[Frédéric Chopin|Chopin]], [[Franz Liszt|Liszt]], [[Robert Schumann|Schumann]] o [[Johannes Brahms|Brahms]], i les simfòniques de [[Hector Berlioz|Berlioz]], [[Carl Maria von Weber|Weber]], [[Piotr Ilitx Txaikovski|Txaikovski]], etc. Després envaí els escenaris d'òpera, en les obres de [[Giuseppe Verdi|Verdi]], [[Charles Gounod|Gounod]], [[Alfredo Catalani|Catalani]], [[Giacomo Puccini|Puccini]] i [[Richard Strauss|Strauss]], entre d'altres, com també els de ballet, mercès a la refinada producció de [[Maurice Ravel|Ravel]] (que dedicà a aquest ball un poema simfònic, [[La Valse]]), [[Ígor Stravinski|Stravinski]], [[Alban Berg|Berg]], [[Serguei Prokófiev|Prokófiev]] i, sobretot, Txaikovski, que literalment ompli de valsos les seves composicions coreogràfiques.
Però, en realitat, l'aparició dels '''vals''' en la música teatral es remunta a l'òpera ''[[Una cosa rara]]'', de [[Vicent Martín i Soler|Martín i Soler]] ([[1786]]). Haydn, Mozart i Beethoven van compondre danses alemanyes entre [[1790]] i [[1975]]. Carl María von Weber escriví el [[1819]] la seva celebèrrima ''Invitació al vals'', que
== La tècnica valsista ==
L'anomenada tècnica valsista s'estava perfeccionant en els temps de Weber, tant és així, que les danses s'escrivien en una variada gamma de compassos; 3/4, 3/8, i inclús 6/8 o en compassos de dos a quatre temps. Amb el perfeccionament de la tècnica del ballet, també el '''vals''' passà per u període de decantació, i entrà a formar part de moltes obres simfòniques, des de la [[Simfonia fantàstica]] de Berlioz al ''Tanzwalzer'' de [[Ferruccio Busoni|Busoni]]; de diverses òperes, des de ''[[Der Freischütz]]'' de Weber al ''[[Wozzeck]]'' de Berg, d'infinitat de ballets, des de Txaikovski (''[[El llac dels cignes]], [[La Bella Dorment (Txaikovski)|La Bella Dorment]], [[El trencanous]]'') fins Stravinski (''[[Petruixka]]'') i Prokófiev (''[[La Ventafocs]]''), i d'operetes, des dels Strauss a [[Franz Lehár]].
| |||