Al-Awàssim: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - fer correries a + fer corregudes a |
|||
Línia 3:
Després de la seva [[Conquesta musulmana de Síria|ràpida conquesta]] de [[Síria]] els àrabs no van continuar cap a territori bizantí i es van limitar a les conegudes sayfes o expedicions de saqueig, més enllà de l'[[Amanus]] (àrab al-Lukan) i de les [[muntanyes del Taure]]. Les places de frontera eren en aquest temps les que més tard foren anomenades al-Awasim, entre [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i [[Manbidj]]; les places al-Thughur estaven en una zona de ningú que anava de les muntanyes al nord d'Antioquia fins a [[Tars (Turquia)|Tars]]; les ciutats d'aquesta zona havien estat buidades expressament per [[Heracli]] quan es va retirar de Síria i només van restar llocs de vigilància (''masalih'') amb tropes locals irregulars, els [[mardaïtes]], que no se sap molt bé que eren però probablement eren grups de cristians locals reclutats per diners que tan aviat servien als àrabs (probablement els que aquests anomenaven ''Djaradjima'') com als bizantins, vigilant els ''masalih'' dels dos bàndols.
El nom de la regió despoblada fou batejada pels àrabs com ''al-dawahi'' (país de fora o exterior) o '''al-dawahi al-Rum''' (País de la frontera dels Romans). En dates desconegudes durant el califat omeia, els àrabs van començar a prendre posicions a la zona al nord d'Antioquia, amb els colls de muntanya i els punts estratègics. Els primers anys del califat d'[[Abd al-Malik ben Marwan]] (685–705) van coincidir amb la guerra civil (683-687), i els bizantins van aprofitar aquest temps ([[685]] a [[688]]) per fer
En aquest temps el districte d'al-dawahi al-Rum depenia del ''djund'' d'[[Homs]], però sota [[Yazid II]] ben Abd al-Malik (720–724) en fou separat per formar un districte o ''djund'' separat amb capital a [[Kinnasrin]]. El [[786]] [[Harun al-Rashid]], per protegir la frontera va separar del ''djund'' de Kinnasrin diverses places: [[Manbidj]], [[Duluk]], Raban, Kurus, [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i Tizin, i les va reunir sota un govern anomenat al-Awasin segons [[al-Baladhuri]] perquè els musulmanes eren protegits per elles i elles protegien als seus defensors quan tornaven de fer expedicions i deixaven la frontera (''thaghr''), segons [[Muhammad ibn Ali ibn Shaddad|Ibn Shaddad]] perquè els habitants de les places de frontera (''akl al-thughur'') es protegien en elles quan el perill els amenaçava, i segons [[al-Kalkashandi]] perquè protegien el territori musulmà que estava al seu darrere (''dunaha'').
| |||