Arminianisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2:
{{infotaula d'organització}}
[[Fitxer:Arminius.jpg|dreta|miniatura|Jacobus Arminius, fundador de la doctrina arminianista.]]
L'arminianisme és una doctrina teològica cristiana fundada per [[Jacobus Arminius]] en l'Holanda de començaments del [[segle XVII[[, a partir de la impugnació del dogma calvinista de la doble predestinació.
 
Sustenta la [[Justificació (teologia)|salvació]] en la cooperació de l'home amb la [[Gràcia (Cristianisme)|gràcia divina]] a través de la fe. Enfront del concepte calvinista de predestinació (o “elecció”) incondicional, el arminianisme ensenya que la predestinació s'ha basat en la [[omnisciència]] de [[Déu]], qui té el coneixement previ de qui creurà i qui no creurà en Crist; la [[Voluntat (filosofia)|voluntat]] de l'home, per assistència divina, és feta lliure per creure o rebutjar a [[Crist]].
 
Després de la mort de Arminius (en 1609), els seus principis es van formular en el manifest de cinc punts ''Remonstrans'', publicat en 1610 (pel que els seus seguidors també van passar a denominar-se “remonstrantes”).
 
Els cinc articles del arminianisme són la part final d'un ampli document elaborat el 1610 pels seguidors de Jacobus Arminius (1560-1609). "Remonstrans" és literalment "una expressió d'oposició o protesta", que en aquest cas va ser una queixa contra la doctrina calvinista de la predestinació que figura a la confessió belga. Per aquest document, als seguidors d'Arminius que van redactar aquesta protesta es va donar el nom de "Remonstrants".
 
== Detalls històrics ==
Linha 10 ⟶ 14:
* [http://www.crcna.org/pages/dort_canons_main.cfm Canons of Dort] at CRC home
* [http://www.reformed.org/documents/canons_of_dordt.html Canons of Dort] at Reformed.org
* [http://www.truecovenanter.com/gospel/synod_of_dort.html The Ivdgement of the Synode Holden At Dort]</ref> [[Johan van Oldenbarnevelt]] i altres dirigents principals del arminianisme van ser llavors executats, mentre que molts altres, entre els quals es trobaven [[Hugo Grotius|Hugo Grot]]<nowiki/>ius i Simón Episcopius, van haver d'exiliar-se.
 
La teologia arminiana va contribuir a l'aparició del [[Metodisme|metodism]]<nowiki/>e a [[Anglaterra|Anglaterra.]]. No tots els predicadores metodistes del segle XVIII van ser arminians, però sí la major part, com el propi [[John Wesley]].
 
== Controvèrsies entre arminians i gomaristes ==
Linha 19 ⟶ 23:
El arminianisme ensenya que la destitució de Déu per causa de la rebel·lió és possible malgrat haver estat part de la seva institució.
 
La posició arminianista comença des de la perdició i separació de Déu, del mateix Luzbel (el diable). Havent estat ell un querubí, ocupant el més alt rang angelical, posat sobre els àngels creats, coneixent a Déu íntimament, havent estat part del seu regne per mil·lennis, no obstant, decideix pel seu lliure albir rebel·lar-se contra el Creador. Ell juntament amb els àngels que li van seguir, van ser destituïts de la glòria de Déu. Adam, havent estat creat i criat per Déu mateix fins a certa edat, quan ell ja va poder valer-se per si només, juntament amb Eva la seva dona, decideixen per aquesta llibertat atorgada menjar del fruit prohibit, portant sobre sí i sobre la humanitat el pecat i la destitució. El poble jueu va ser alliberat de l'esclavitud d'Egipte, la qual cosa tipifica ser alliberat del pecat. No obstant això, per les seves tendències pecaminosas no van heretar la terra promesa. Només Caleb i Josué amb els seus i la segona i tercera generació de jueus va entrar en ella. L'argument més poderós del arminianisme, sens dubte, és el següent: “Si un nombre predeterminat d'éssers humans ja estava predeterminat per a salvació, la vinguda de Jesús, el Fill de Déu, no hagués estat requerida”. El passat, present i futur són simultanis per a Déu. Ell en la seua omniscència ja sap qui van aconseguir entrar en La seva presència, però nosaltres els homes no. Per tant, no podem determinar qui qualifiquen i qui no.{{Citació|PuesDoncs hablandoparlant palabrasparaules infladasinflades yi vanasvanes, seducensedueixen conamb concupiscenciasconcupiscències de la carnecarn yi disolucionesdissolucions a losals que verdaderamenteveritablement habíanhavien huidofugit de losdels que vivenviuen ena error. LesEls prometen libertadllibertat, yi sonsón ellosells mismosmateixos esclavosesclaus de corrupcióncorrupció. PorquePerquè el que esés vencidovençut porper algunoalgun, esés hechofet esclavoesclau del que loho vencióva vèncer. CiertamenteCertament, si habiéndosehavent-se ellosells escapadoescapat de lasles contaminacionescontaminacions del mundomón, por elpel conocimientoconeixement del SeñorSenyor yi Salvador JesucristoJesucrist, enredándoseembullant otrauna vezaltra vegada en ellaselles sonsón vencidosvençuts, suel seu postrerdarrer estadoestat vieneve a ser peorpitjor que el primeroprimer. PorquePerquè mejormillor lesels hubierahagués sidoestat no haberhaver conocidoconegut el caminocamí de la justiciajustícia, que despuésdesprés de haberlod'haver-ho conocidoconegut, volversetornar atrásenrere del santosant mandamientomanament que lesels fueva dadoser donat. PeroPerò lesels ha acontecidoesdevingut loel del verdaderoveritable proverbioproverbi: El perrogos vuelvetorna aal suseu vómitovòmit, yi la puercatruja lavadarentada a revolcarserebolcar-se en el cienofang.|2 PedroPere 2:18-22.}}Tots vam ser predestinats per a la salvació, és a dir, amb l'objectiu de ser salvats.<ref>{{Citar Bíblia|Efesios|1:5|Efesios}}</ref> Però això no vol dir que necessàriament tots serem salvats, perquè encara que Déu ens predestinà per a  la salvació, també ens va donar llibertat per salvar-nos o perdre'ns: el [[lliure albir]].
 
Existeixen persones que neixen condemnades al turment etern, fins i tot si es penedeixen i accepten el que va fer Jesús en la creu? Això no harmonitzaria amb el caràcter de Déu; doncs Ell diu: Als cels i a la terra crido per testimonis avui contra vosaltres, que us he posat davant la vida i la mort, la benedicció i la maledicció; '''''escull''''', doncs, la vida, perquè visques tu i la teva descendència.