Sudan del Sud: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de Montesclado. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Augment d'informació
Línia 39:
}}
 
El '''Sudan del Sud''' o el Sudan Jussà (1), oficialment la '''República del Sudan del Sud''' (en [[anglès]], ''Republic of South Sudan''), és un estat sobirà situat al centre del [[Àfrica|continent africà]], independent del [[Sudan]] des del 9 de juliol de 2011. Limita al nord amb el [[Sudan]], a l'est amb [[Etiòpia]], al sud amb [[Kenya]], [[Uganda]] i la [[República Democràtica del Congo]], i a l'oest amb la [[República Centreafricana]]. La capital és [[Juba (Sudan)|Juba]], situada al sud del país.
 
El territori que actualment conforma el Sudan del Sud va ser part del [[Sudan angloegipci]] i, després, de la República de Sudan des de la seva independència l'any 1956. Sudan del Sud, habitat per múltiples ètniespobles [[nilòtiques|nilòtics]] —principalment cristianescristians i animistes—o de religions naturals— va quedar sota el domini del sector nord sudanès, de predominança àrab i musulmana. El setembre de 1983, el llavors president de Sudan, [[Gaffar Nimeiry]], va crear un estat federal que incloïa tres estats federats a Sudan del Sud, però més tard els va dissoldre, la qual cosa va provocar l'inici de la [[Segona guerra civil sudanesa|segona guerra civil]] entre les tropes sudaneses i el secessionista [[Exèrcit d'Alliberament del Poble Sudanès]]. El govern sudanès va permetre l'autonomia de la regió per un ampli Acord de Pau signat el 9 de gener de 2005 a [[Naivasha]], [[Kenya]].
 
Entre els dies 9 i 15 de gener del 2011 es va celebrar el [[Referèndum sobre la independència de Sudan del Sud del 2011|referèndum per decidir sobre la seva separació del Sudan]], el qual finalitzà amb un 98,83% de suport a la independència.<ref name="votsfinals">2{{ref-notícia|url=http://www.ara.cat/mon/Sudan-del-Sud-vota-independencia_0_418158341.html|títol=El Sudan del Sud vota 'sí' a la independència en un 99%|data=30 de gener del 2011|editor=diari Ara}}</ref> La meitat de les regions del Sudan del Sud van arribar al 99,9% de vots a favor.<ref name="votsfinals" />(2) En conseqüència el país va formalitzar la seva independència el 9 de juliol del 2011, sis anys després de l'acord de pau.<ref name="votsfinals" />(2)
 
== Història ==
{{AP|Història del Sudan del Sud}}
[[Fitxer:Nil-boot.jpg|thumb|left|Transport al [[riu Nil]].]]
Hi ha poca documentació de l’actual territori de Jussà, la història que regeix és la procedent de la tradició oral d’una època indeterminada d’abans del s. X.
Hi ha poca documentació de la història de l'actual territori del Sudan del Sud fins al començament del domini egipci al nord durant la dècada de 1820 i la posterior ampliació de captures d'esclaus al sud. La informació abans d'aquella època es basa en gran manera en la història oral. Segons aquestes tradicions, pobles [[nilòtics]] com els [[dinkes]], [[nuers]], [[shilluk]] i d'altres van entrar per primera vegada al Sudan del Sud en algun moment abans del [[segle X]]. Durant el període comprès entre el [[segle XV]] i el [[segle XIX]] les migracions tribals, en gran part de la zona de [[Regió de Bahr al-Ghazal|Bahr al-Ghazal]] (''Riu de la Gasela''), van reunir aquests pobles a la seva ubicació actual. El poble [[zandes|zande]] (no nilòtic) va entrar al Sudan del Sud durant el [[segle XVI]], habitant en l'estat més gran de la regió. En el [[segle XVIII]] el poble [[avungares|avungara]] va entrar i ràpidament va imposar la seva autoritat sobre els zandes.
 
Els documents escrits comencen als 1820 amb la incorporació del territori a Egipte, aleshores vassall de l’Imperi Otomà.
Durant segles, les barreres geogràfiques van impedir l'avenç de l'[[Islam]] cap al sud del [[Sudan]], mantenint el domini avungara i el patrimoni social i cultural de les diverses ètnies que van habitar l'actual Sudan del Sud. Els intents de colonització [[França|francesos]] i [[Bèlgica|belgues]] van ser repel·lits per les guerrilles avungara i zandes. De nou, a finals del [[segle XIX]] l'arribada dels [[Regne Unit|britànics]] i els [[Egipte|egipcis]] trencaria aquesta independència de les tribus sudaneses del sud.
 
Durant segles les barreres geogràfiques van impedir-hi l’avenç de l’Islam.
Egipte, en aquesta època un estat vassall de l'[[Imperi Otomà]], dominava el territori de l'actual Sudan des de 1821 i va realitzar el seu primer intent expansionista al sud quan en la dècada de 1870 el [[khediv]] [[Ismaïl Paixà]] va crear la província d'[[Equatòria]]. El primer governador nomenat per part d'Egipte va ser el britànic [[Samuel White Baker]] el 1869, seguit per [[Charles George Gordon]] el 1874 i d'[[Emin Pasha]] el 1878. La rebel·lió dels anys 1880 a Egipte contra la forta influència europea va desestabilitzar la província naixent i Equatòria va deixar d'existir com un lloc d'avançada d'Egipte el 1889. D'aquella època van romandre alguns assentaments, com [[Costat]], [[Gondokoro]], [[Dufile]] i [[Wadelai]].
 
'''· X (abans)'''
[[Fitxer:Anglo-Egyptian Sudan Nubian women.jpg|thumb|left|upright|Dones d'una tribu [[nilòtics|nilòtica]] al [[Sudan angloegipci]].]]
 
Entren els pobles nilòtics:
La rebel·lió de [[Muhàmmad Àhmad]] va estendre la seva influència des del Sudan cap al sud, però després de la seva mort no van poder mantenir-se cohesionades i van ser derrotades per les forces angloegípcies, que finalment van establir el seu domini formant el condomini del [[Sudan angloegipci]] el 1899, incorporant l'antiga Equatòria. Mentrestant, el 1894 els colonitzadors belgues havien format el [[Costat (territori)|territori de Costat]], un [[exclavament]] de l'[[Estat Lliure del Congo]]. A la mort del rei [[Leopold II de Bèlgica]], el territori va passar a mans britàniques, que el van incorporar el Sudan, però dos anys després van cedir la seva part meridional a [[Uganda]].
 
· Anywak
Malgrat formar una única entitat, el Sudan angloegipci va ser administrat com dos territoris diferents: mentre el sector nord era predominantment musulmà i parlant de l'[[àrab]], al sud [[animista]] es fomentava l'ús de l'[[anglès]]. Després de la [[Regne d'Egipte|independència egípcia]], els [[president d'Egipte|reis d'Egipte]] van exigir la incorporació del Sudan en la seva totalitat al seu domini, la qual cosa va ser rebutjada pel Regne Unit. La incapacitat dels egipcis de recuperar el Sudan va despertar tant els sentiments revolucionaris a Egipte com els independentistes al Sudan. Davant de la imminència de canvis, el Regne Unit va decidir modificar l'estatus del Sudan: va convocar una [[Conferència de Juba|conferència a Juba]] el 1948. Encara que la idea original dels europeus era incorporar el sud del Sudan al seu protectorat a Uganda, finalment es va decidir acabar amb el règim diferenciat i tenir una colònia unificada, malgrat les protestes dels sectors del sud. El 1953, finalment, britànics i egipcis van acceptar donar la independència al condomini i formar el 1956 la República del Sudan amb capital a [[Khartum]] i de caràcter unitari.
 
· Atxoli, Equatòria
[[Fitxer:John Garang waving.jpg|thumb|[[John Garang]], líder de l'[[Moviment d'Alliberament del Poble Sudanès|ELPS]] durant la [[Segona guerra civil sudanesa|segona guerra civil]] i primer [[president del Sudan del Sud]] com a govern autònom.]]
 
· Bari, quarts
Les tensions entre ambdós grups ètnics sota un únic govern no van tardar a sortir a la llum; el 1955, soldats del sud van protagonitzar uns motins que derivaren en la [[Primera guerra civil sudanesa]]. El conflicte, que va enfrontar al govern central amb el [[Moviment d'Alliberament del Sud del Sudan]], va acabar el 1972 amb la firma d'un protocol de pau a [[Addis Abeba]] que permetria la creació d'un govern autònom al Sudan del Sud. L'acord atorgaria una dècada de pau fins que el president sudanès [[Gaffar Nimeiry]] anunciés l'establiment d'un [[estat islàmic]] i l'aplicació de la [[xaria]] a tot el país, el que provocaria l'esclat de la [[Segona guerra civil sudanesa]].
 
· Dinka, primers, Bahr al-Ghazal, Alt Nil
Després d'anys d'enfrontament, el conflicte va acabar oficialment amb la firma d'un acord de pau el gener de 2005 entre el govern del Sudan i l'[[Moviment d'Alliberament del Poble Sudanès|Exèrcit d'Alliberament del poble del Sudan]] (ELPS). L'acord va restablir el govern autònom sud-sudanès fins per sis anys, després del qual es realitzaria un referèndum sobre una possible secessió. [[Referèndum sobre la independència del Sudan del Sud del 2011|Aquest referèndum]] es va realitzar el gener de 2011 i va atorgar una aclaparadora majoria d'un 98,83% a l'opció independentista. Després d'aquests resultats, el govern sudanès d'[[Omar al-Bashir]] va acceptar la divisió del país, la que es va dur a terme el 9 de juliol de 2011 quan es va proclamar oficialment la República del Sudan del Sud.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/Promeses-pau-Sudan-del-Sud_0_514748572.html|títol=Promeses de pau al Sudan del Sud|editor=diari Ara|data=10 de juliol del 2011}}</ref>
 
· Nuer, segons, Alt Nil
 
· Kalagi (feroghe àrab)
 
· Xil·luk
 
· Zande
 
... altres
 
'''· XVI'''
 
Entren a la regió d’Equatòria els pobles bantús:
 
· Avukaya, Equatòria
 
· Azande, no nilòtics, tercers
 
· Baka
 
· Mundu
 
'''1517''' Egipte forma part de l’Imperi Otomà
 
'''· XVI-XIX'''
 
Migracions des de l’àrea de Bahr al-Ghazal (riu de la Gasela):
 
''· fins regions de l’Alt Nil:''
 
· Anywak
 
· Dinka
 
· Nuer
 
· Xil·luk
 
''· fins Equatòria:''
 
· Atxoli
 
· Bari
 
'''· XVIII'''
 
La política expansiva del rei azande Gbudwe donà molt bones relacions amb els veïns:
 
· Avukaya
 
· Baka
 
· Moru
 
· Mundu
 
· Pöjulu
 
· petits grups de Bahr al-Ghazal
 
· Entra el poble avungara
 
'''· XVIII-XX'''
 
Els avungara van imposar ràpidament la seva autoritat sobre els azande, però el seu domini es mantingueren el patrimoni social i cultural dels diferents pobles que van habitar l’actual Jussà
 
'''· XIX'''
 
Els avungara i els azande lluitaren per conservar llur independència contra
 
· francesos
 
· belgues
 
· mahdistes nubis
 
'''1820'''
 
Egipte (vassall de l’Imperi Otomà) envaeix el nord del Sudan, regió amb amplis llaços des dels faraons:
 
· lingüístics
 
· culturals
 
· religiosos
 
· econòmics
 
'''1821'''
 
Egipte domina el regne de Sennar, que més endavant formarà una unitat política amb el Sudan (unitat de la vall del Nil), Egipte dominava l’''actual Sudan''
 
'''1869'''
 
Canal de Suez: de gran importància econòmica econòmica i estratègica, atrau potències com el Regne Unit
 
Primer governador nomenat per Egipte, britànic Samuel White Baker
 
'''1870s'''
 
L’arribada de britànics i egipcis trencaria la independència dels pobles de Jussà
 
El primer intent expansionista fou conduït pel khedive Ismaïl Paixà d’Egipte que intentà controlar la regió establint-hi la província d’Equatòria
 
'''1874''' Segon governador, Charles George Gordon
 
'''1878''' Últim governador, Emin Paixa
 
'''1880s'''
 
Revolta de mahdistes, que desestibilitzà aquesta província naixent, contra la forta influència europea
 
'''1881'''
 
Mahdi uneix el país nubi: fins 1956, amb la independència de la República del Sudan, tot i que responien a dues administracions els nubis viuen en la pràctica sense separació
 
'''1882'''
 
Els britànics prenen el control d’Egipte
 
'''1889'''
 
· Equatòria deixa de ser un lloc d’avançada d’Egipte
 
· Han estat assentaments importància a Equatòria:
 
· Lado
 
· Gondokoro
 
· Dufile
 
· Wadelai
 
Neix el condomini angloegipci, administrat com 2 territoris diferents:
 
· sector nord, musulmà i arabòfon
 
· sector sud, es promou l’anglès a Equatòria
 
Campanyes militars britàniques de 1896 a 1899
 
Sudan controlat
 
'''1890s'''
 
La revolta de Muhàmmad Àhmad va estendre la seva influència de nord a sud del Sudan. Després de la seva mort no hi pogueren mantenir cohesió, foren derrotats per les forces angloegípcies.
 
'''1894'''
 
Els belgues colonitzaren el territori de Lado com enclavamentnt de l’Estat Lliure de Congo. A la mort de Leopold II de Bèlgica el territori va passar a mans britàniques, incorporant-lo al Sudan, però al cap de 2 anys van cedir el sud a Uganda.
 
'''1898'''
 
Incident de Fashoda (Kodok) pel qual gairebé entren en guerra anglesos i francesos a la regió.
 
'''1899'''
 
El condomini angloegipci va incorporar l’antiga Equatòria
 
· '''XX'''
 
Malgrat formar una única entitat, el Sudan angloegipci es va administrar com a dos territoris diferents:
 
· sector nord: predominantment musulmà i araboparlant
 
· sector sud: animista, s’hi fomentava l’anglès
 
Després de la independència egípcia
 
· els reis d’Egipte van exigir la incorporació total del Sudan
 
· rebuig del Regne Unit
 
· la incapacitat dels egipcis de recuperar el Sudan va despertar sentiments revolucionaris a Egipte i independentistes al Sudan
 
'''1914'''
 
Final de la dominació otomana
 
'''1922'''
 
· Les barreres geogràfiques naturals de la regió (terres pantanoses al llarg del Nil blanc) afavoreixen que els britànics hi enviïn missioners cristians (Closed District Ordenance de 1922).
 
· Aquesta política evita que s’hi escampi l’Islam permetent retenir:
 
· el seu bagatge social i cultural 
 
· les seves institucions religioses
 
· Els britànics desenvolupen el nord àrab i ignoren el sud negre
 
'''1924'''
 
Regne Unit parteix el Sudan en 2 (nord musulmà, sud negre)
 
'''1936'''
 
Final de l’ocupació britànica d’Egipte, excepte de la zona del Canal de Suez
 
'''1946'''
 
Egipte independent vol mantenir el Sudan
 
Regne Unit volia incorporar Jussà a Uganda
 
'''1947'''
 
· Els britànics volen unir a Uganda Jussà
 
· Deixen a mans del Congo belga francès l’Equatòria occidental
 
· La Conferència de Rajaf uneix el nord amb el sud
 
'''1948'''
 
Els britànics veieren la necessitat de canviar l’estatus del Sudan:
 
· van convocar la conferència de Juba
 
· els europeus tenien la idea d’incorporar el Sudan al seu protectorat d’Uganda
 
· es va decidir acabar amb el règim de diferenciació
 
· tenir una colònia unificada malgrat les protestes del sud
 
'''1952'''
 
Revolució egípcia, final de l’ocupació britànica
 
'''1953'''
 
Britànics i egipcis accepten la independència del condomini
 
'''1954'''
 
Tractat angloegipci d’independència del Sudan
 
'''1955-1972'''
 
Les tensions entre pobles del nord i del sud sota un únic estat no van trigar a aparèixer:
 
· soldats del sud provocaren motins que derivarien cap la Primera Guerra Civil sudanesa
 
· el conflicte enfrontà del Govern central contra el Moviment d’Alliberament del Sud del Sudan
 
· Primera guerra civil sudanesa: el Govern sudanès lluita contra l’exèrcit rebel Anya-Nya (verí de serp, en llengua mahdi)
 
'''1956'''
 
Formen la República del Sudan de caràcter unitari amb capital a Khartum, però el Govern es fa enrere sobre una autonomia en el si d’un estat federal, promeses fetes a la població de la regió
 
· L’actual territori que conforma Jussà havia estat part del Sudan angloegipci (1889)
 
· L’actual territori formava part de la República del Sudan des de la seva independència (1956)
 
'''1958'''
 
· Sudan independent
 
· la manca d’escoles, carreteres i ponts dóna lloc a la guerra civil
 
'''1969'''
 
Yafaar al-Nimeiry fa un cop d’Estat al Sudan
 
'''1972'''
 
· Final de la guerra amb la signatura del protocol de pau a Addis Abeba
 
· Creació d’un Govern autònom a Jussà (17 anys de guerra)
 
· Una dècada de pau
 
'''1983'''
 
El president sudanès Gaffar al-Nimeiry:
 
· estableix un estat islàmic: estén un únic codi penal
 
· domini del dret musulmà sobre el personal: aplica la xaria a tot el país
 
· provoca l’esclat de la Segona Guerra Civil sudanesa (22 anys de guerra)
 
· la rebel·lió fou conduïda per John Garang (militar sudanès, veterà de la Primera) amb la fundació de l'Exèrcit popular per l’alliberament del Sudan
 
· molt sostinguda pels Estats Units d’Amèrica
 
'''1983-2005'''
 
· Segona guerra civil sudanesa: el Govern sudanès lluita contra el Moviment / Exèrcit d’Alliberament del Poble Sudanès (SPLA/M)
 
· El país ha estat negativament afectat per dues guerres civils perquè patí:
 
· Un seriós abandonament
 
· Una manca de desenvolupament d’infraestructures
 
· Una gran destrucció
 
· Més de 2-2,5 milions de persones mortes
 
· 4 milions de refugiats tant dins com fora del país
 
· desorganitzà la producció de comestibles, conduint a la fam
 
'''1989'''
 
John Garang manté la lluita contra el règim de Khartum que, després del cop d’Estat d’Omar al-Baixir, s’apunalà vers la ideologia islamista
 
'''1998'''
 
Una gran passa de fam
 
'''· XXI'''
 
'''2002'''
 
Els protagonistes signen un alto el foc
 
'''2005'''
 
Consolidats 3 anys, després d’anys d’enfrontament s’aconsegueix
 
· un acord de pau el gener de 2005 entre el Govern del Sudan i l’exèrcit d’Alliberament del Poble del Sudan (SPLA) a Navaixa (Kenya)
 
· un nou acord d’autonomia de 6 anys
 
'''2005''' 0901
 
Acord de pau signat a Navaixa (Kenya):
 
· llarga autonomia de 6 anys
 
· al final, els habitants de la zona han de ser convocats en referèndum d’autodeterminació
 
· La independència del sud, desitjada per la majoria de la població, és sostinguda notòriament pels Estats Units
 
· El treball de la USAID (agència americana per al desenvolupament internacional) ha contribuït a crear una banca central a Rumbek, principal ciutat de la regió, constituïda amb l’estatus d’Estat-nació
 
'''2005''' 3007
 
· John Garang esdevé vicepresident de la República del Sudan, però mor en accident d’helicòpter al cap de sis mesos
 
'''2005''' 1108
 
· Substituït per Salva Kiïr Mayardit
 
'''2011''' 0901/1501
 
REFERÈNDUM
 
Omar al-Baixir afirma que acatarà el resultat de les urnes
 
3.837.406 persones voten, (amb inscripció prèvia) moltes han tornat de l’estranger
 
Grau de participació: 80%, superior al 60% exigit
 
Vots a favor: 98,83%
 
Vots en contra: 1,17%
 
Per votar es desplaçaren jussencs instal·lats al nord i d’arreu
 
'''2011''' 0901/0907
 
Les autoritats de Jussà s’han de posar d’acord en temes sensibles com ara
 
· delimitació de les fronteres
 
· l’estatut de la regió d’Abyei
 
· l’estatut de les persones de cada futur estat que viuen en territori de l’altre
 
'''2011''' 0707
 
Ratificació pel Parlament jussenc de la Constitució transitòria
 
'''2011 0907'''
 
DIA DE LA INDEPENDÈNCIA
 
'''2011'''/'''2012'''
 
Raids per bestiar en el comtat de Pibor (Jonglei) causen xocs en la frontera entre desembre de 2011 i gener de 2012, provoquen una àmplia violència entre pobles amb milers de morts i desenes de milers de jussencs es veuen amb la necessitat de desplaçar-se.
 
Centenars de treballadors de Metges sense Fronteres desapareixen. El Govern declara la regió com a zona de catastròfica, prenent el control a les autoritats locals
 
Sorgeixen protestes per
 
· inferior representació de certs grups tribals
 
· desconsiderar el desenvolupament rural
 
'''2012''' 3108
 
El Govern jussenc anunciar de mantenir el projecte de creació d’una nova capital:
 
· valdrà 10.000$ milions
 
· la despesa es pagarà en 20 anys
 
'''2013''' 2307
 
Salva Kiïr remodela el Govern apartant Riek Machar
 
· després que Riek Machar fes públic de presentar-se a les eleccions presidencials de 2015
 
'''2013''' 1112
 
Baralles interètniques
 
'''2013''' 1512
 
GUERRA CIVIL
 
· Combats esclaten a Juba entre partidaris de Salva Kiïr i Riek Machar
 
· Ressorgeixen velles discrepàncies entre els dos clans de la rebel·lió, que conduïren a la independència
 
· Forta rivalitat entre ambdues cultures:
 
· dinkes (Salva Kiïr ho és, criat en la religió catòlica)
 
· nuers (Riek Machar ho és, criat en la religió presbiteriana)
 
· conflicte entre 7 grups armats en 9 dels 10 estats
 
'''2013''' 1612
 
Salva Kiïr anuncia haver experimentat un intent de cop d’Estat
 
'''2013''' 1712
 
· Els enfrontaments causen 73 víctimes
 
· 10 persones detingudes entre elles 8 ministres expulsats el 2307
 
· Riek Machar és buscat per fugida així com 4 altres importants figures polítiques jussenques
 
· Els occidentals decideixen evacuar els seus nacionals
 
'''2013''' 2012
 
Avions americans, britànics, alemanys, italians sobrevolen la zona
 
Nacions Unides troba una ossera
 
120.000 jussencs desplaçats pel conflicte
 
'''2014'''
 
La independència està marcada per conflictes entre clans de diverses cultures del país.
 
La causa principal són disputes derivades dels pocs recursos de la regió
 
Durant els primers mesos la guerra és entre nuers, i dinkes junt amb d’altres pobles favorables a Salva Kiïr
 
La Xina vol fer de mitjancera perquè té contractes amb Jussà que signifiquen un 5% de les seves necessitats petrolieres a canvi de vendre-li 38$ milions en forma d’armes
 
'''2014''' 0905
 
Acord de pau a Addis Abeba
 
Un africanista francès afirma que els nuers poden estar essent ajudats pel Sudan alhora que Etiòpia donaria suport als dinkes
 
'''2014''' 0707
 
Jimmy Carter hi fa d’observador
 
'''2015''' 1706
 
Unicef declara la mort de moltes persones, i el maltractament de nens amb mitjans menyspreables
 
'''2015''' 2708
 
Acord de pau entre Salva Kiïr i Riek Machar
 
Les persones del nord i del sud sempre han estat en harmonia, només són raons polítiques el que els duu a la separació. Una prova podria ser que manté el nom del Sudan en el seu nou estat anomenat per decisió pròpia Sudan del Sud.
 
Omar el-Baixir, actual president del Sudan (1989), està citat per crims de guerra al Tribunal Penal Internacional de l’Haia, però ell es desplaça per tots els països de la Lliga Àrab amb total tranquil·litat. Ha gestionat no només la guerra del Sudan del Sud sinó també la de Darfur.
 
Una cosa curiosa és que des que s’arriba a l’acord de successió del sud no es parla més de la guerra del Darfur, encara operativa.
 
Un fet molt important és que Omar el-Baixir i Salva Kiïr cooperen amigablement davant temes tan seriosos com el transport del petroli del Sud fins a Port Sudan.
 
El sud aprofita les infraestructures del nord per arribar al mar Roig. En el petroli van a mitges. Al sud li agradaria no tenir aquesta dependència perquè voldria construir un oleoducte fins a Lamu, prop de Mombassa, però això va per llarg.
 
Britània, que va arribar a Egipte com aquell qui no fa la cosa, va veure en el Canal de Suez (1869) un punt comercial i estratègic de primera magnitud.
 
Amb el condomini angloegipci s’arriba al control del mar Roig com una porta del Canal de Suez per la qual cosa s’ocuppà el Sudan. Una altra raó d’incorporar el Sudan és controlar tota (o gairebé) la vall del Nil. Separats Egipte i Sudan, la presa d’Assuan nega terres fèrtils de 40.000 pagesos. El tema s’arreglà després d’esforços considerables.
 
[[Fitxer:Anglo-Egyptian Sudan Nubian women.jpg|thumb|left|upright|Dones d'una tribu [[nilòtics|nilòtica]] al [[Sudan angloegipci]].]]
 
== Govern i política ==
[[Fitxer:Salva Kiir Mayardit.jpg|thumb|upright|[[Salva Kiir Mayardit]], actual president del Sudan del Sud.]]
Després de l'Acord de Pau signat el 2005 va ser promulgada una [[constitució]] provisional del Govern Autònom de Sudan del Sud que va funcionar com a llei suprema del territori, juntament amb la constitució sudanesa, fins al 2011. Després del [[referèndum sobre la independència del Sudan del Sud]], realitzat entre el 9 i el 15 de gener de 2011, el govern autònom va promulgar una constitució transitòria, efectiva des del 9 de juliol de 2011, data que la independència va ser declarada oficialment.
 
'''ESTRUCTURA DE L’ESTAT'''
La constitució transitòria estableix que la República de Sudan del Sud és una [[república democràtica]] i es defineix com una «entitat multiètnica, multicultural, multilingüe, multireligiosa i multiracial». Estableix, a més, la [[separació entre Església i Estat]] i la igualtat de drets entre homes i dones.<ref name=const/>
 
Independència: 9 de juliol de 2011
El [[poder executiu]] resideix en el President de Sudan del Sud, que és el cap d'estat, cap de govern i comandant en cap de l'Exèrcit d'Alliberament del Poble Sudanès. Aquest càrrec va ser establert pels protocols de 2005, essent [[John Garang]] (fundador de l'ELPS) el primer president fins a la seva mort en un accident el 30 de juliol de 2005. [[Salva Kiir Mayardit]], el seu successor, va ser juramentat com a primer vicepresident de Sudan i president del Govern Autònom de Sudan del Sud l'11 d'agost del 2005. Després de la independència, Kiir Mayardit va ser el primer president de la República de Sudan del Sud.
 
Lema: JUSTÍCIA, LLIBERTAT, PROSPERITAT
El [[poder legislatiu]] està en mans de l'[[Assemblea Legislativa del Sudan del Sud]], un parlament unicameral de 170 membres escollits per votació popular. La Constitució també estableix un poder judicial independent nomenat pel parlament, essent el màxim òrgan la Cort Suprema de Justícia.
 
Capital: Juba
 
Llengua única de l’Estat: anglès
 
CONSTITUCIÓ transitòria del 9 de juliol de 2011
 
+Republic of South Sudan
 
+República federal presidencialista
 
· democràtica
 
· multiètnica
 
· multicultural
 
· multilingüe
 
· multireligiosa
 
· multiracial
 
+igualtat de drets entre homes i dones
 
+separació de l’Església de l’Estat
 
+llibertat religiosa
 
+igualtat entre creences
 
PODER EXECUTIU: president de la República
 
· cap d’Estat
 
· cap de Govern
 
· cap de l’Exèrcit d’Alliberament del Poble Sudanès (SPLA)
 
PODER LEGISLATIU bicameral
 
· Cambra baixa: Assemblea Legislativa Nacional, Parlament de 170 membres escollits per votació popular
 
· Cambra alta: Consell dels Estats, República dividida en 86 comtats agrupats en 28 estats (2015) quan abans n’eren 10 (independència), o cambra de representants dels estats
 
PODER JUDICIAL
 
· el poder judicial és nomenat pel Parlament, el Tribunal Suprem de Justícia n’és l’òrgan principal.
 
'''TOPONÍMIA'''
 
Noms proposats:
 
· Nou Sudan
 
· República del Nil
 
·Equatòria
 
· Kuix (del regne de Kuix)
 
· JUWAMA ( de les primeres síl·labes de les ciutats de Juba, Wau, i Malakal)
 
'''GOVERN'''
 
Després de l’Acord de Pau signat el 2005 es va promulgar una Constitució provisional del Govern autònom de Jussà que va funcionar com a llei suprema del territori fins el 2011 juntament amb la Constitució sudanesa.
 
John Garang, cap dels rebels i fundador de l’Exèrcit d’Alliberament del Pobla Sudanès (SPLA, 1983), fou el primer president del Govern autònom de Jussà alhora vicepresident de la República del Sudan (2005) fins la seva mort el 30 de juliol de 2005 en accident d’helicòpter. Salva Kiïr Mayardit fou nomenat el seu successor l’11 d’agost de 2005.
 
Després del referèndum sobre la independència de Jussà, realitzat entre el 9 de gener de 2011 i el 15 de gener de 2011, el Govern autònom va promulgar una Constitució transitòria efectiva des del 9 de juliol de 2011, data en què fou establerta oficialment la independència.
 
L’Assemblea Legislativa prèvia a la declaració d’independència ratificà ràpidament una Constitució transitòria. La Constitució signada pel president de Jussà en el dia de la independència va resultà plenament efectiva.
 
Ara és la llei suprema del territori, substituint la Constitució de 2005. El Carter Center considera que la Constitució interina conté un nombre de disposicions que concentren el poder en mans del Govern.
 
Un cop erigit com a president de la nova República Salva Kiïr fent tàndem amb Riek Machar con a vicepresident, Salva Kiïr el va expulsar del Govern a mitjans de 2013. Aquest fet dóna pas a la primera guerra civil de Jussà el 15 de desembre de 2013.
 
Esperant les eleccions, els escons de l’Assemblea Legislativa Nacional i el Govern s’han muntat segons les següents proporcions.
 
· 70% per al Moviment popular d’Alliberament del Sudan
 
· 15% per al Congrés Nacional (abans Front Islàmic nacional)
 
· 15% per a les altres forces polítiques de Jussà
 
És important entendre que, en un ambient posterior al conflicte, el Govern de Jussà ha tingut la capacitat de funcionar i establir amb èxit les seves polítiques. El Govern de Jussà ha tingut un èxit significatiu en la seva pròpia capacitat de desenvolupar un sistema integral per planificar i preparar el pressupost.
 
Això ha estat possible gràcies al lideratge del primer ministre de Finances:
 
· fort lideratge tècnic
 
· suport d’aquest ministre
 
· objectius relevants en capacitat local
 
El Govern ha estat capaç de dirigir els aspectes financers en les seves funcions i projectes, augmenta l’expertesa del seu equip en aspectes clau com l’IT BÀSIC.
 
'''FORCES ARMADES'''
 
Segons la Constitució, el president de la República és el comandant en cap del SPLA (Exèrcit d’Alliberament del Poble Sudanès). Aquest càrrec va ser establert en els protocols de 2005, essent John Garang (fundador del SPLA) el primer president fins la seva mort en accident d’helicòpter el 30 de juliol de 2005.
 
''Exèrcit d’Alliberament del Poble Sudanès''
 
Jussà (2012) té la major despesa militar del món, expressada com a percentatge del PIB. El SPLA disposa de 40.150 homes efectius (2011), havent adquirit a Ucraïna almenys 33 tanca T72, i a Rússia 4 helicòpters Mi17.
 
Dominic Dim Deng, ministre d’Afers Militars (SPLA), inicià un document de Defensa (2007) fent-ne un esborrany el 2008. Va declarar que Jussà es defensaria amb forces de terra, aire i riu.
 
'''DRETS HUMANS'''
 
Jussà ha signat o ratificat la presència ens els 7 organimes de la Carta Internacional de DRETS Humans: CESCR, CCPR, CERD, (CED), CEDAN, (CAT), CRC, que inclou el Comitè de Drets Humans (HRC).
 
Tanmateix estan documentades accions criminals contra la població des de poc abans de la proclamació de la independència fins l’actualitat. Tant lexèrcit del Govern (SPLA) com les milícies nuers de l’Exèrcit Blanc han violat repetidament els Drets Humans:
 
· violació de dones i noies
 
· reclutament de nens-soldat
 
· tortures contra la societat civil
 
· incendi indiscriminat de milers de cases
 
· intents de genocidis contra xil·luks i murles
 
· matances de bestiar com a font d’aliment de la població
 
· etcètera
 
Nacions Unides ha informat adequadament de totes aquestes salvatjades
 
Un cas paradigmàtic de la crueltat imperant té lloc quan desenes d’homes i nens foren obligats a entrar en un contenidor hermètic al bat del Sol. De res serviren els crits i gemecs dels confinats perque els seus botxins els deixaren morir cuits i ofegats amb plena desesperació. Volien que els del lloc els lliuressin les armes.
 
'''RELACIONS INTERNACIONALS'''
 
2011 0807
 
Una desena de països reconeixen Jussà un dia abans de la proclamació de la independència, entre ells el Sudan, Alemanya, Egipte, Kenya
 
2011 0907
 
Proclamació de la independència de Jussà
 
Israel reconeix de seguida Jussà, acull refugiats durant la guerra, però ara els deporta
 
Omar al-Baixir ofereix la doble nacionalitat, però Jussà no ho veu clar
 
2011 1307
 
Proposat com a nou membre de Nacions Unides pel Consell de Seguretat
 
2011 1407
 
L’assemblea General de Nacions Unides n’aprova la seva incorporació
 
2011 2707
 
54è membre de la Unió Africana
 
2011 0311
 
Admès a la Unesco
 
2011 2511
 
Acceptat a la Intergovernmental Authority on Development, agrupació regional d’Estats de l’Àfrica Oriental
 
2012 1802
 
188è membre del FMI i el Banc Mundial
 
2012 07
 
Signatura de les Convencions de Ginebra
 
Jussà ha sol·licitat l’ingrés a
 
· Commonwealth of Nations
 
· Mercat comú per a l’Àfrica de l’est i del sud
 
· Comunitat Africana Oriental (CAO)
 
La Lliga Àrab ofereix l’entrada com a ple membre de Jussà o com observador, però Jussà ho rebutja
 
Després de la proclamació de la independència sorgeixen importants problemes amd Estats veïns
 
· Sudan (litigis transfronterers)
 
· Kenya ( litigis transfronterers)
 
· Etiòpia (por per la seva integritat  territorial)
 
Etiòpia retarda fins 2012 el reconeixement de Jussà per assegurar-se un bon control de la frontera així com per exigir a Jussà que no vengui armes a moviments rebels etíops. Etiòpia vol tenir-hi bones relacions
 
Jussà té relacions molt importants amb Sud-àfrica (principal país africà que ha mantingut la causa dels rebels després de l’apertheid) sobretot per a l’adhesió a la Unió Africana.
 
Sud-àfrica pot enviar-hi ensenyants per ajudar a la construcció o reconstrucció del sistema educatiu del nou Estat
 
Sud-àfrica és en bona posició per introduir i ser el portaveu d’aquest Estat per aconseguir ajuts del FMI i del Banc Mundial o d’altres països donada la seva relació amb la UE.
 
Estats Units creu fermament en el procés de Jussà tot i que no pot intervenir com a madiador amb el Sudan perquè Estats Units manté sancions en aquest país, cosa que arbitra l’OFAC
 
Jussà es pot considerar una creació d’Estats Units si es fa cas al seu suport incondicional, havent-hi abocat moltíssims diners (milers de milions)
 
== Organització territorial ==
Linha 101 ⟶ 796:
 
Els deu estats estan dividits en 86 comtats.
 
Jussà està constituïda per tres regions històriques:
 
· BAHR AL-GHAZAL (Riu de la Gasela)
 
· EQUATÒRIA
 
· GRAN ALT NIL
 
Aquestes 3 regions històriques contenen en to total 86 comtats. L’organització territorial des de la independència (2011) estava fomada per 10 estats, però a partir de 2015, a proposta del president de la República Salva Kiïr, té 28 estats. Els estats sempre estan enquadrats dins les 3 regions històriques.
 
Salva Kiïr presenta el 20 d’octubre de 2015 una proposta de decret per ampliar el nombre de 10 estats fins a 28 adduint:
 
· la descentraltzació de l’Estat
 
· una millora dels serveis postals
 
· apropar el poder al poble
 
El decret segueix unes línies frontereres pròpies als diferents pobles de Jussà, però els partit de l’oposició i la societat civil qüestionen la decisió perquè vulnera la divisió territorial de la Constitució
 
També protesta Riek Machar, l’exvicepresident, contra el decret presidencial perquè diu que posa en perill l’acord de Pau del 26 d’agost de 2015 pel qual es feia un repartiment de governadors entre els 10 estats. Segons aquest acord es beneficien en tres estats del nord: Unitat, Alt Nil i Jonglei, 3 dels 10 estats molt rics en petroli.
 
Salva Kiïr passa el decret pel Parlament amb la predisposició d’aprovar-lo el mes de novembre de 2015. L’esmena constitucional troba el vist-i-plau del Parlament.
 
{| class="wikitable"
|BAHR AL-GHAZAL
|EQUATÒRIA
|GRAN ALT NIL
|-
| colspan="3" |2015
|-
|Aweil (Aweil)
|Amadi (Mundri)
|Boma (Pibor)
|-
|Aweil est (Wanyjok)
|Gbudwe (Yambio)
|Bieh est (Akobo)
|-
|Gogrial est (Kuajok)
|Imatong (Torit)
|Bieh oest (Ayod)
|-
|Gok (Cueibet)
|Jubek (Juba)
|Jonglei (Bor)
|-
|Llacs est (Yirol)
|Maridi (Madiri)
|Latjoor (Nasir)
|-
|Llacs oest (Rumbek)
|Namorungvang (Kapoeta)
|Liech nord (Bentiu)
|-
|Lol (Raga)
|Terekeka (Terekeka)
|Liech sud (Leer)
|-
|Tonj (Tonj)
|Yei River (Yei)
|Nil est (Malakal)
|-
|Twic (Mayen Abun)
|
|Nil oest (Kodok)
|-
|Wau (Wau)
|
|Ruweng (Panriand)
|-
| colspan="3" |2011
|-
|Bahr al-Ghazal nord
|Equatòria occidental
|Alt Nil
|-
|Bahr al-Ghazak oest
|Equatòria central
|Jonglei
|-
|Llacs
|Equatòria oriental
|Unitat
|-
|Warrap
|
|
|}
{| class="wikitable"
|Estats
|Àrea / km<sup>2</sup>
|Població 2010
|Capitals
|Població
|-
|Bahr al-Ghazal nord
|30.543
|820.834
|UWAIL
|<nowiki>+40.054</nowiki>
|-
|Bahr al-Ghazal oest
|91.076
|358.692
|WAU
|163.421
|-
|Llacs
|43.595
|782.504
|RUMBEK
|181.732
|-
|Warab
|45.567
|782.504
|KUAJOK
|
|-
|Equatòria central
|43.033
|1.193.130
|JUBA
|508.908
|-
|Equatòria est
|73.472
|962.719
|TORIT
|<nowiki>+33.657</nowiki>
|-
|Equatòria oest
|79.342
|658.863
|YAMBIO
|123.673
|-
|Jonglei
|122.581
|1.443.500
|BOR
|
|-
|Alt Nil
|77.283
|1.013.629
|MALAKAL
|143.421
|-
|Unitat
|37.836
|645.465
|BENTIU
|<nowiki>+9.700</nowiki>
|-
|TOTAL
|644.329
|8.923.553
|JUBA
|508.908
|}
 
== Geografia ==
[[Fitxer:SouthernSudanMap.png|vora|200px|thumb|Situació del Sudan del Sud dins el Sudan.]]
El Sudan del Sud té una superfície aproximada de 619.745&nbsp;km² (sense incloure les reclamacions sobre altres territoris). Posseeix fronteres amb el [[Sudan]] al nord, [[Etiòpia]] a l'est, [[Kenya]], [[Uganda]] i la [[República Democràtica del Congo]] al sud i amb la [[República Centreafricana]] a l'oest. El país es troba entre les latituds 3° i 13°N i les longituds 24° i 26°E. Està cobert de [[bosc tropical|boscos tropicals]], [[pantà|pantans]] i [[Prada (bioma)|prades]]. El [[Nil Blanc]] passa a través del país.
 
'''GEOGRAFIA POLÍTICA'''
Les barreres geogràfiques protegiren el sud del Sudan de l'avanç del nord, de predomini islàmic, fent que es conservés l'herència cultural, tradicions i estructures polítiques del sud.
 
Jussà és entre les latituds 3<sup>o</sup> i 13<sup>o</sup> N i les latituds 24<sup>o</sup> i 26<sup>o</sup> E. La superfície aproximada de Jussà és de 619.745 km<sup>2</sup>. Les barreres geogràfiques protegiren Jussà de l’avenç del nord predominantment islàmic, fent que pogués conservar
El Sudan del Sud inclou la gran regió pantanosa [[Sudd]] formada pel [[Nil Blanc]], localment anomenat ''Bahr el Jebel''. El seu clima, a diferència del nord del Sudan que és tropical [[aridesa|àrid]] o [[semiàrid]], és tropical humit o [[subhumit]]. Per exemple, [[Yambio]], la capital d'Equatòria occidental i al costat del Zaire té una [[pluviometria]] anual de 1.142 litres amb una [[estació humida]] que dura nou mesos.<ref>{{format ref}} http://www.1uptravel.com/geography/sudan.html</ref>
 
· l’herència cultural
S'estima que Sudan del Sud té una població d'uns 8 milions d'habitants,<ref name="US_State_Dept">[http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/5424.htm "Background Note: Sudan"] U.S. Department of State, 9 de novembre del 2010</ref> però com no hi ha hagut censos des de fa dècades aquesta dada no és gaire fiable. L'economia és bàsicament rural i d'agricultura de subsistència. A partir de 2005 l'economia començà una transició cap a un major desenvolupament en zones urbanes. Els danys en l'economia de les guerres han estat molt importants.
 
· les tradicions
=== Fauna i flora ===
Les àrees protegides del sud del Sudan protegeixen algunes de les poblacions de vida silvestre més espectaculars i importants a l'[[Àfrica]], i són el lloc on es produeix la segona migració de fauna silvestre més gran del món. Els estudis realitzats en els anys anteriors van revelar que el Parc Nacional Boma, a l'oest de la frontera amb [[Etiòpia]], així com la zona humida del sud i el Parc Nacional del sud (''Southern National Park'') a prop de la frontera amb el Congo, tenen la condició d'hàbitat per a grans poblacions de [[kob]] i [[topis]] (dos tipus d'[[antílop]]s), [[búfal]]s, [[elefant]]s, [[girafa|girafes]], [[alcelaf]]s (un altre antílop) i de [[lleó|lleons]]. Les reserves forestals del sud del Sudan també proporcionen hàbitat per als [[bongo]]s (també un tipus d'antílop), el porc gegant dels boscos, els porcs vermells de riu, els elefants de bosc, [[ximpanzé]]s i les mones de bosc.
 
· les estructures polítiques pròpies
El 2006, el president del Sudan del Sud va anunciar que la regió farà tot el possible per protegir i mantenir la seva flora i fauna, i tractar de reduir els efectes dels incendis forestals, l'abocament de residus i la contaminació de l'aigua. Les grans empreses multinacionals que estan en condicions d'extreure els recursos naturals al sud del Sudan a gran escala representen una amenaça per a la vida silvestre notable a la nació i els seus hàbitats.
 
Jussà té fronteres amb:
Els hàbitats de vida silvestre del sud del Sudan inclouen els [[pastiu]]s, els altiplans de gran altitud i escarpats, sabanes amb arbres i pastura, planes al·luvials i aiguamolls.
 
· el Sudan (nord)
 
· Etiòpia (est)
 
· Kenya, Uganda i República Democràtica de Congo (sud)
 
· República Centreafricana (oest)
 
'''GEOGRAFIA FÍSICA'''
 
Jussà està cobert de boscos tropicals, pantans, planes anegades, prades, sana, i terres humides o aiguamolls.
 
El Nil Blanc atravessa el país formant la gran regió pantanosa del Sudd on se’l coneix localment com Barh al-Jebel. El Nil Blanc aporta el 90% del cabal del Nil en estació seca. Bahr al-Ghazal (afluent del Nil Blanc) és el segon riu més important. Aquests corrents d’aigua contribueixen a la fertilització de les regions que atravessen.
 
            ''Nil Blanc''
 
El Mont Kiniety és el punt culminant del país, situat als Monts Imatong, no massa lluny d’Uganda.
 
Entre els hàbitats de vida silvestre que acull Jussà s’inclouen:
 
· pastius
 
· altiplans escarpats de gran altitud
 
· sabanes amb arbres i pastures
 
· planes al·luvials
 
· aiguamolls
 
El president Salva Kiïr Mayardit va anunciar (2006) que faria tot el possibe per:
 
· protegir i mantenir la fauna i la flora
 
· tractar de reduir els incendis forestals
 
· evitar l’abocament de residus
 
· posar a ratlla la contaminació de l’aigua
 
Les àrees protegides de Jussà conserven algunes de les poblacions de vida silvestre més espectaculars i importants de l’Àfrica. Estudis iniciats el 2005 per WCS en associació amb el Govern semiautònom de Jussà va reblar que
 
· encara que disminuïda, la vida silvestre continua existint
 
· la sorprenent gran migració al sud-est d’1,3 milions d’antílops està substancialment intacta
 
'''FLORA I FAUNA'''
 
Jussà extrema la protecció de la biodiversitat:
 
· Bandingilo National Park acull la segona migració de vida salvatge d’arreu del món
 
· Boma National Park (a l’oest de la frontera amb Etiòpia) amb àmplies zones de pastura i planes anegades forma part del Boma-Jonglei Landscape
 
· Terres humides de Sudd amb una vasta àrea d’aiguamolls i pastures anegades estacionalment
 
· Southern National Park (prop del Congo)
 
· Zeraf Wildlife Reserve
 
Aquest parcs nacionals proporcionen hàbitat a grans poblacions de
 
· antílops (alcelafs, kobs, topis o anomenats tiang)
 
· búfals
 
· elefants
 
· girafes
 
· lleons
 
Les reserves forestals de Jussà també donen hàbitat a
 
· bongos (antílops)
 
· porcs gegants dels boscos
 
· porcs vermells de riu
 
· elefants de bosc
 
· ximpanzés
 
· micos del bosc
 
D’altres animals són:
 
· lechwes del Nil
 
· òrixs
 
· gossos salvatges d’Àfrica
 
· búfals del Cap
 
''Lechwe del Nil''
 
Poc se sap dels kobs d’orelles blanques, és endèmic. Junt amb els tiangs són els protagonistes de les legendàries migracions tan importants abans de la guerra civil.
 
El medi natural està amenaçat pel desenvolupament de l’economia i les infraestructures.
 
Poc se sap dels fongs de Jussà. La majoria dels fongs estan associats a malalties de les collites. S. A. Tarr va fer una llista dels fongs del Sudan (una llista de 175 gèneres i 383 espècies), publicada el 1955 al Commonwealth Mycological Institute (Kew, Surney, UK). Una gran part són del Jussà actual, la quantitatt de fongs pot ser més gran.
 
Algunes ecoregions que passen per Jussà són:
 
· East Sudanian Savanna
 
· Northern Congolian forest-savanna mosaic
 
· Saharan prades inundades (Sudd)
 
· Sahelian Acacia savanna
 
· East African montane forests
 
· Northern Acacia-Commiphora matolls i males herbes
 
'''CLIMA'''
 
Es pot dir que Jussà té un clima equatorial o tropical humit o subhumit. El clima està dividit en 2 estacions
 
· estació de pluges, abundants entre maig i octubre, però també pot ser d’abril a setembre
 
· estació seca
 
L’estació de pluges proporciona molta humitat o grans quantitats de pluges. Yambio, capital d’Equatòria occidental al costat del Congo, té una pluviometria anual de 1.142 litres amb una estació humida de 9 mesos.
 
La temperatura mitjana és sempre elevada:
 
· el mes més fred és juliol (20-30ºC)
 
· el mes més caloros és març (23-37ºC)
 
· el mes més plujós és maig
 
L’estació de pluges està influïda per canvi anual de la zona intertropical així com pel canvi dels vents del sud o sud-oest que condueixen a
 
· temperatures lleugerament menors
 
· major humitat
 
· major nuvolositat
 
'''URBANITZACIÓ'''
 
Juba és la capital de Jussà, Equatòria central, comtat homònim, i la ciutat més gran. Degut a les pobres infraestructures de Juba, el massiu creixement urbà i la manca de centralitat en el territori, el Govern resol (2011) planificar una nosa ciutat per acollir la nova capital de l’Estat.
 
Aquesta proposa és funcionalment similar al projectes construïts d’Abuja (Nigèria), Brasília (Brasil, o Canberra (Austràlia). No és clar com el Govern finançarà el projecte.
 
El portaveu del Govern (setembre de 2011) anuncia que als líders polítics del país els sembla bé la proposta de construir la capital a Ramciel, un lloc de Llacs molt proper a les fronteres amb Equatòria central i Jonglei. Ramciel es considera el centre geogràfic del país, lloc on John Garang havia considerat la capital el 2005.
 
La proposta rebé el suport del govern de l’estat de llacs així com de líders locals. El disseny, planificació de la ciutat trigaria almenys 5 anys segons les estimacions del Govern. La musança de les institucions nacionals a la nova capital es faria per etapes.
 
== Demografia ==
Segons censos realitzats entre 2008 i 2014, Jussà té una problació determinada entre 8 i 12 milions de persones, com que no hi ha hagut censos des de fa dècades, aquestes dades no són de fiar
El Sudan del Sud té una població de prop de 9 milions d'habitants (estimació de 2008). Es tracta principalment de persones que es dediquen a la vida rural i estan dedicades a una [[economia de subsistència]].
 
El Fifth Population Housing Census of Sudan (2008) adjudica 8,26 milions d’habitants, però experts de Jussà el rebutgen perquè l’Oficina central d’Estadística és a Khartum, qui es va negar a compartir les dades bàsiques del Sudan amb una oficina de Jussà per al cens, estadística i avaluació.
 
Un tècnic americà digué que només s’havia arribat al 89% de la població.
 
Molts jussencs van dir que no havien estat cridats per vàries raons:
 
· mal temps
 
· pobres comunicacions i xarxes de transport
 
· algunes àrees inaccessibles
 
· molts refugiats en països veïns
 
Salva Kiïr afirmà que en algunes regions s’havia inflat el cens, però en d’altres s’havia reduït. Segons Salva Kiïr la població jussenca corresponia a 1/3 del total de la població del Sudan, no pas el 22% publicat.
 
Sudan (2009), de cara al referèndum, inicià un nou cens tenint en compte la diàspora jussenca, però fou rebutjat al tenir només en compte uns quants països amb diferents quantitats de refugiats.
 
La gran majoria de jussencs
 
· fa vida rural
 
· practica una economia en família
 
''El Sudan Rural''
 
Les estimacions de 2012 assenyalen 6 ciutats amb més de 120.000 persones
 
· JUBA, 508.908 h (capital, ciutat més poblada)
 
· RUMBEK, 181.732 h
 
·  WAU, 163.421 h
 
· MALAKAL, 143.412 h
 
· YEI, 128.880 h
 
· YAMBIO, 123.673 h
 
''Juba, capital de Sudan del Sud''
 
Les principals cultures són quantitativament de major a menor
 
· Dinka
 
· Nuer
 
· Azande
 
· Bari
 
a Equatòria occidental on en boscos plujosos hi ha les ciutats de
 
· Maridi
 
· Yambio
 
· Tombura
 
Els adio (clients dels azande) són a Yei, Equatòria central, i a l’oest de Bahr al-Ghazal
 
Aquest país ha resultat molt tocat per les dos guerres civils sudaneses:
 
· Gran destrucció
 
· Abandonament
 
· Manca de desenvolupament d’infraestructures
 
· Desplaçament  > 4 milions (inclosos 500.000 refugiats)
 
· Morts > 2 milions
 
Aquest fets provenen dels esdeveniments i de les seves conseqüències.
 
S’ignora on és la immensa majoria dels jussencs perquè van erràticament d’una banda a l’altra del país
 
2012 · Pobles:
 
ANYUAK
 
ATXOLI
 
AZANDE
 
BAKA
 
BALANDA BVIRI
 
BARI
 
BOYA
 
DIDINGA
 
DINKA
 
JIYE
 
KALIGI (Feroghe àrabs)
 
KUKU
 
LOTUKA
 
MUNDARI
 
MURLE
 
NILÒTIC
 
NUER
 
TOPOSA
 
XIL·LUK
 
i ZANDE
 
Les principals cultures presents a Jussà són:
 
· dinkes: 1-3 milions o el 15% de la població (segons diferents fonts)
 
· nuers: uns 1.400.000 o el 10% de la població (segons diferents fonts)
 
· xil·luks
 
· bari
 
· azande
 
Els xil·luks tenen casa al llarg del Nil Blanc amb una llengua molt propera al dinka-nuer. Els territoris de xil·luks i dinkes al nord-est són adjacents. Zandes i Jur Xols són a l’oest. Atxolis i lotukos són a l’extrem sud, tocant Uganda.
El territori ha estat durament colpejat per les contínues guerres civils, la qual cosa ha tingut com a resultat una falta de desenvolupament de les infraestructures, la destrucció i el desplaçament: més de 2 milions de persones van morir i més de 4 milions han estat desplaçades o són [[refugiat|refugiades]].
 
Els actuals camp de batalla són ara al nord (Alt Nil i Unitat)
Els [[dinka]], la població dels quals s'estima en uns tres milions de persones, són la més nombrosa de les comunitats a Sudan del Sud.
 
=== Llengües ===
L’Art. 6 de la Constitució transitòria de 2011 estableix:
El Sudan del Sud té molts més grups tribals i llengües que el Sudan. El llenguatge de l'educació i els assumptes de govern és l'[[anglès]], que va ser aprovat com a idioma oficial per al sud de Sudan en 1928 i reconegut com a idioma principal en el sud de Sudan a la fi de 1980. L'actual Constitució, si bé reconeix a tots els idiomes natius del país amb el caràcter de co-oficials, estableix a l'anglès com a únic idioma de treball del govern.<ref name=const/>
 
· l’anglès és l’única oficial a tot el país
El distintiu [[àrab juba]], un ''[[pidgin (lingüística)|pidgin]]'' desenvolupat al segle XIX entre els descendents dels soldats sudanesos, originaris principalment de la [[tribu bari]], és una àmplia ''[[lingua franca]]'' utilitzada al Sudan del Sud juntament amb l'anglès. Altres idiomes parlats són llengües africanes com el [[dinka (idioma)|dinka]] (3.000.000 parlants) i el [[nuer (idioma)|nuer]] (1.400.000 parlants).
 
· les llengües pròpies del país són llengües nacionals (o cooficials)
 
Hi ha unes 60 llengües nacionals o vernacles
 
L’àrab de Juba és la principal llengua vehicular, molt parlada. És una llengua criolla derivada de l’àrab sudanès, desenvolupada per soldats originaris principalment del poble bari durant el s. XIX. És una llengua vehiculada encara avui dia per milions de persones.
 
Mentre no hi hagi un major coneixement de l’anglès, aquest àrab de Juba es mantindrà com a vehicular.
 
El Govern vol promoure també l’ús del suahili per acostar-se més a la Comunitat Africana Oriental
 
L’anglès és l’única llegua oficial de Jussà. Va ser aprovada com a llengua oficial per al sud del Sudan el 1928 alhora om a reconeguda com a llengua principal del sud del Sudan el 1980
 
L’anglès és l’única llengua oficial
 
· pels afers de Govern o llengua única de treball de l’Estat
 
· per a l’educació o instrucció en tots el nivells educatius
 
Tots els textos i documents administratius es tradueixen a l’anglès
 
Tot i que l’anglès és l’única llengua oficial només la parla un 3-5% de la població sobretot en medi urbà, incloent els parlants parcials.
 
El nou Estat busca persones anglòfones per a la seva administració
 
Esperant que l’anglès pugui esdevenir vehicular, es conserva com a tal l’àrab de Juba com a tal. Se’n té ganes per poder passar pàgina a la història comuna amb el Sudan
 
L’anglès és parlat per la classe alta (elits i homes de negocis), saber anglès millora la posició social. Es vol passar a la CAO (Comunitat africana oriental) per deixar de banda el Sudan i la Lliga Àrab. També el parlen antics refugiats en països anglòfons quan tornen
 
Els nois educats en anglès entre 2005 i 2016 parlen fluidament l’anglès, però se’n van a l’estranger per la manca de perspectives. Volen passar a Europa (Regne Unit, Alemanya), se’ls troba a les fronteres marroquines, a Líbia o a Orient.
 
L’anglès és molt freqüent entre els refugiats en països limítrofs anglòfons.
 
El pobre ús de les llengües vehiculars prové d’una escolarització molt feble com a conseqüència de
 
· la pobresa de la majoria dels nacionals
 
· la llarga guerra civil d’independència
 
· l’aïllament d’aquesta part del món durant decennis
 
· la incorporació prematura a la vida del treball perquè intensifica l’ús de les llengües pròpies o vernacles
 
L’ensenyament en anglès està cridat al seu desenvolupament en els propers anys.
 
Entre l’estat de Bahr al-Ghazal i el Sudan hi ha pobles que hi viuen estacionalment o permanentment, nòmades procedents de l’Àfrica occidental que segueixen el camí cap ala Meca. Parlen llengües txadianes, els seus territoris tradicionals són les parts meridionals Kordofan i Darfur.
 
Entre les seixanta llengües pròpies, destaquen:
 
· dinka, 3.000.000 de parlants
 
· nuer, 1.400.000
 
· pojulu, 1.200.000
 
La nuer-dinka és la més important (1,3 milions), havent forma un ampli ventall de dialectes
 
Aquesta família de llengües nilòtiques o nilosaharianes pertanyen al grup Xari-Nil (parlat per almenys 10 milions de persones). Aquesta família es divideix entre d’altres en sudàniques del Nil i sudàniques centrals.
 
Les llengües nilòtiques com bari, tuposa o llengües moro-madi tenen pocs parlants, sovint < 5.000 o inclús < 1.000
 
La llengua zande es parla al sud-oest (grup oubanguièn)
 
Hi ha un grup de jussencs, tornades de Cuba com a refugiades per al referèndum, que parlen fluidament castellà (se’ls anomena els cubanos).
 
=== Religió ===
La Constitució transitòria de 2011 determina:
Els sudanesos del sud practiquen predominantment les [[animisme|creences tradicionals]] i el [[cristianisme]] del qual destaquen l'[[Església Episcopal del Sudan]] i l'[[Església Catòlica Romana]].
 
· llibertat de religió
== Transport ==
 
· separació entre Església i Estat
 
· igualtat entre totes les creences
 
Sudan està impregnat de cristianisme, abans només representat per l’Església Copta d’Etiòpia.
 
El cens de religions ha estat el més difícil de fer perquè des de l’arribada dels primers missioners cristians (sobretot catòlics i anglicans) a les últimes dècades del s. XIX s’han anat capgirant les dades.
 
En aquests temps hi havia:
 
· una gran majoria de practicants de religions naturals
 
· una minoria cristiana adherida a l’Església Copta d’Etiòpia
 
· una minoria que seguia l’Islam
 
Altres consideracions que han afectat el cens de religions ha estat la política
 
· el Govern del Sudan era partidari de minimitzar la presència de cristians, atorgant a l’Islam un 18% de seguidors
 
· el Govern de Jussà, dit amb paraules de Salva Kiïr, està separat de l’Església segons regeix a la Constitució: “A Jussà hi a llibertat religiosa”
 
Han hagut de ser entitats privades, sovint americanes, que han fet diferents censos. Censos fets al s. XXI discrepen molt els uns dels altres.
 
En primer lloc hi ha censos en què s’afirma que la majoria segueix religions naturals, havent-hi minories cristianes (un 10%) molt influents i minories musulmanes.
 
Un aspecte a tenir en compte és que les religions naturals actuals estan molt impregnades de cristianisme, essent Jesucrist la primera figura religiosa d’aquestes tot i que també hi tenen caràcter sagrat animals i plantes.
 
Com a contrapartida, les Esglésies cristianes hi diuen la seva. La World Christian Encyclopedia afirma que concentrats al sud hi ha 2.700.000 persones que forment part de l’Església Catòlica. L’Esglesia Anglicana del Sudan afirma tenir-hi 2 milions de feligresos (diuen també que els presbiterians sumen un milió).
 
Tres enquestes més recents (s. XXI) assenyalen una distribució formada per
 
· 60,5-70% cristians (incloent un 36% de catòlics, un 20% d’anglicans així com coptes de l’Església d’Etiòpia i protestants)
 
· 20-32,9% practicants de religions naturals
 
· 3-6,2% musulmans
 
== Comerç ==
 
'''ECONOMIA'''
 
Jussà és un dels països més pobres del món, és un dels més poc desenvolupats. Jussà té:
 
· molt poques infraestructures existents
 
· moltes dones analfabetes
 
· la major mortalitat materna
 
La presència del Nil Blanc i dels seus nombrosos afluents (que proporcionen energia hidroelètrica) junt amb un clima tropical permeten una agricultura abundant que produeix:
 
· Bananes
 
· Blat
 
· Cacahuets
 
· Canya de sucre
 
· Cotó
 
· Goma aràbiga
 
· Mandioca
 
· Mangos
 
· Mill
 
· Panís
 
· Papaies
 
· Patates dolces
 
· Sèsam
 
· Sorgo
 
Com en molt països poc desenvolupats, l’economia depèn molt de l’agricultura. La seva economia és predominantment rural, es basa en l’explotació de granges per a ús familiar.
 
Hi ha també empreses de transformació com Southern Sudan Beverages Limited, filial de SABMiller
 
Més del 90% de la població de Jussà viu amb menys d’1$ / dia quan a tot el Sudan era de 3,29$ / dia
 
A partir de 2005 l’economia inicia una transició des del domini rural cap a les àrees urbanes d’on s’espera que Jussà visqui un gran desenvolupament.
 
El territori ha estat molt colpejat per les guerres civils, provocant danys molt importants. Aquestes circumstàncies han resultat en una manca de desenvolupament de les infraestructures sense incloure la destrucció dels país (> 2 milions de morts i > 4 milions de desplaçats).
 
Després de la guerra s’escampà la pobresa i la fam per a tota la població. Agricultura i ramaderia esdevingueren severament tocades. El retorn dels refugiats es converteix en un gran problema. Es depèn de l’ajut estranger i d’altres punts del país.
 
Malgrat la pobresa, Jussà disposa d’importants recursos minerals, especialment petroli, que, pels acords de pau de 2005, en serà beneficiari.
 
Segons el Banc Mundial, els ingressos del Govern han de ser suficients per reduir la pobresa, millorar les condicions de vida. El Govern afirma que vol els beneficis del petroli per al desenvolupament agrari, i crear infraestructures. Jussà exporta fusta per al mercat internacional.
 
Jussà exporta fusta per al mercat internacional. La regió conté molts recursos naturals:
 
· Petroli
 
· Argent
 
· Calcàries
 
· Coure
 
· Diamants
 
· Energia hidroelèctrica
 
· Fustes dures
 
· Mica
 
· Mineral de crom
 
· Mineral de ferro
 
· Or
 
· Tungstè
 
· Zenc
 
Les grans empreses multinacionals que estan en condicions d’extreure els recursos naturals de Jussà a gran escala representen una notable amenaça per a la vida silvestre, per a la nació i els seus hàbitats.
 
Sud-àfrica està en bona predisposició per ser portaveu d’aquest nou Estat per tal d’aconseguir ajuts de l’FMI o d’altres països donants per la seva posició davant la UE.
 
'''MONEDA'''
 
Jussà va posar en circulació el 18 de juliol de 2011 la seva pròpia moneda: la lliura jussenca per substituir la lliura sudanesa. A l’època del canvi hi havia una paritat d’1:1. A començament de 2016 la nova divisa havia afluixat.
 
'''DEUTE'''
 
A República del Sudan i Jussà tenen un deute compartit de 38.000$ milions. És el deute de cinc dècades.
 
Tot i que és possible assolir una determinació relativament acurada de l’acumulació de deute total, no ha estat fins ara possible determinar amb precisió molt del deute d’aquesta nova nació perquè no s’ha aconseguit cap acord entre el Sudan i Jussà davant d’aquest seriós tema.
 
El gruix d’aquesta càrrega de deute pertany a nombrosos actors estrangers que han proporcionat deutes financers:
 
· Club de París (11.000$ milions), format per un grup informal de 19 membres permanents com ara Estats Units, Regne Unit, Alemanya, França o Canadà
 
· Creditors bilaterals no permanents del Club de París (13.000$ milions)
 
· Creditors bilaterals privats (bancs comercials i subministradors privats (6.000$ milions)
 
· Banc Mundial i FMI (aprox. 5.300$ milions) segons el banc central del Sudan
 
'''PETROLI'''
 
Abans de la independència Jussà produïa el 85% del petroli extret a la República del Sudan. Aquesta república disposava de les terceres reserves més grans de l’Àfrica sudsahariana. L’estimació actual és que Jussà té 4 vegades més de petroli que el Sudan.
 
Tot i això, Jussà té una sèrie de hàndicaps per comercialitzar-lo:
 
· No té sortida al mar
 
· El transport de petroli fins a Port Sudan (mar Roig) a través de 1.500 km de canonades depèn de la República del Sudan
 
· Les refineries de petroli són a la República del Sudan
 
· Port Sudan disposa de serveis petroliers
 
· Després del Comprehensive Peace Agreement (2005), els beneficis del petroli es van repartir a parts iguals entre ambdós països (50:50) mentre l’acord fos vigent
 
Petroli i altres recursos minerals es poden trobar a Jussà
 
· essent Bentiu una zona àmpliament reconeguda com a rica de petroli
 
· Jonglei, Warap i Llacs en tenen reserves potencials
 
Els camps de petroli de Jussà han estat significativament importants per a la seva economia des de la darrera part del s. XX
 
Els ingressos per petroli representen el 98% del pressupost del Govern de Jussà
 
Quan Jussà accedeix a la independència el 9 de juliol de 2011, els negociadors del nord i del sud no foren capaços d’assolir immediatament un acord sobre com compartir aquests camps de petroli, però reblaren inicialment el 50:50
 
Després de la independència hi ha hagut discussions sobre com adaptar l’acord de forma satisfactòria per ambdós països independents. Els jussencs expressaren uns termes més favorables.
 
El ministre d’Economia i Planificació Econòmica de Jussà que dels acords de pau, el petroli ha significat mes de 8.000$ milions de beneficis. Després de la independència, Jussà es queixà perquè el Sudan carregava 34$ / barril. Tenint una producció de 30.000 barrils / dia, això significa 1$ milió / dia
 
Jussà suspengué la producció durant el gener de 2012, causant unes elevades pèrdues de beneficis i un augment dels esforços d’extracció del 120%
 
Jussà idea amb Kenya un oleoducte que dugui a la refineria de Lamu a 240 km al nord de Mombasa.
 
L’economia de Jussà és a pressió per diversificar l’economia perquè les reserves de petroli es reduiran a la meitat el 2020 d’acord amb el FMI si no es troben nous jaciments.
 
China Natural Petroleum Corporation (CNPC) és el primer inversor de petroli a Jussà.
 
''Instal·lacions per emmagatzemar petroli a Sudan del Sud''
 
'''COMUNITAT AFRICANA ORIENTAL''' (CAO)
 
Els presidents de Kenya i Ruanda convidaren el Govern autònim de la regió de Jussà perquè fes la sol·licitud de formar part de la Comunitat Africana Oriental malgrat no ser una nació independent. Jussà en demana l’ingrés a mitjan 2011. A partir de la seva independència, Jussà fou candidat oficial de la Comunitat.
 
A inicis d’octubre les coses van canviar, es va deixar per més endavant. Jussà ha demostrat en seu interès d’integrar-s’hi per disminuir la deppendència i la influència del Sudan perquè Jussà vol fer grans obres d’indrastructures com ara línies de ferrocarril i oleoductes per integrar-los a les infraestructures existrnts a Krnya i Uganda.
 
L’agència de notícies REUTERS assenyala Jussà com a candidat de cara a la CAO per a la seva possible espansió a curt termini. El diari tanzà The Citizen que el portaveu de l’Assemblea Legislativa de la CAO va dir que
 
· Jussà era lliure d’unir-se a la CAO
 
· consideraven que el nou país en serà membre aviat
 
El diari Daily Nation va dir que un membre del Govern jussenc frisava per unir-se a la CAO:
 
· la manca de desenvolupament econòmic complicaria la lliure competència amb els altres països membres la qual cosa endarrereix l’adhesió
 
· el país es podria convertir en un importador d’escombraries de Kenya, Tanzània o Uganda
 
· Salva Kiïr afirma que el país ha iniciat el seu procés d’adhesió
 
· conflictes menors com les boda-boda (bicitaxis) d’Uganda que provocaren tensions a Juba
 
· l’adhesió es podria haver fet l’abril de 2014, però sorgiren tensions polítiques arran de problemes que feren endarrerir el procés
 
'''ESCLAVITUD'''
L’esclavitud fou una gran institució de la vida quotidiana sudanesa al llarg de la història. El comerç d’esclaus en el sud es va intensificar al s. XIX perquè els 1820s donen pas al domini egipci, arribà un punt que sudanès era sinònim d’esclau.
Els raids per a la captura d’esclaus en els territoris no-musulmans resultava segar la vida d’incomptables milers de persones. Els raids d’esclaus significaren sobretot la destrucció de l’estabilitat i l’economia d’aquestes regions.
 
'''TURISME'''
 
Jussà no és de moment lloc massa favorable per fer-hi turisme donat que és immers en una guerra civil.
 
Les visites estrangeres són extremament rares, però en grans ciutats el visitant pot provar de comunicar-se amb la població local en anglès. El millor és que el turista s’acompanyi d’un guia que parli diferents dialectes de l’àrab de Juba.
 
Manca d’hotels.
 
=== Ferrocarril ===
Jussà té 248 km de línia de ferrocarril
El Sudan del Sud té 248&nbsp;km de línia de ferrocarril amb una amplada de 1.067&nbsp;mm de via única des de la frontera sudanesa a la terminal de [[Wau]]. Hi ha propostes d'ampliació de Wau a [[Juba (ciutat)|Juba]]. També hi ha plans per enllaçar la xarxa de ferrocarril de Juba amb les de [[Kenya]] i [[Uganda]].
 
· amplada de 1,067 mm
=== Transport aeri ===
L'aeroport més ocupat i desenvolupat del Sudan del Sud és l'[[Aeroport Internacional de Juba]] que compta amb connexions regulars internacionals a [[Entebbe]], [[Nairobi]], [[El Caire]], [[Addis Abeba]] i [[Khartum]]. L'aeroport de Juba és també la seu de l'empresa [[Feeder Airlines]]. Altres aeroports internacionals són [[Malakal]], amb vols internacionals a Addis Abeba i Khartum, [[Wau]], amb un servei setmanal a Khartum i [[Rumbek]]. [[Southern Suen Airlines]] també arriba a [[Nimule]] i [[Akobo]], les pistes d'aterratge del qual estan sense pavimentar. Hi ha diversos aeroports més petits per tot el país, la majoria dels quals consisteixen en poc més que pistes d'aterratge de terra.
 
· via única
== Esport ==
 
· des de la frontera amb el Sudan
 
· fins la terminal de Wau
 
Les propostes d’ampliació contemplen
 
· anar de Wau a Juba
 
· enllaçar la xarxa de Juba amb Kenya i Uganda
 
=== Aviació ===
L’aeroport més ocupat i desenvolupat de Jussà és el de Juba
 
· amb connexions internacionals a Entebbe, Nairobi, El Caire, Addis Abeba, Khartum
 
· seu de l’empresa Feeder Airlines
 
Altres aeroports internacionals inclouen Malakal (Addis Abeba, Khartum, Wau, Rumbek) i Southern Suen Airlines arriba a Nimule i Akobo
 
La majoria dels aeroports més petits són poca cosa més que pistes d’aterratge de terra
 
== Cultura ==
[[Fitxer:Luol Deng Wizards.jpg|thumb|[[Luol Deng]], jugador de l'NBA,<ref>[http://www.nba.com/playerfile/luol_deng]</ref> va néixer a [[Wau]], al Sudan del Sud]]
Al Sudan del Sud són molt populars molts [[jocs tradicionals]] i moderns i l'esport en general, en particular la [[lluita lliure]] i simulacres de batalles. Els esports tradicionals es practicaven sobretot després de les temporades de collita per celebrar el final de les estacions agrícoles. Els lluitadors eren generalment forts, amb homes joves ben formats. Els partits atreien un gran nombre d'espectadors que cantaven, tocaven la bateria i ballaven en suport dels seus lluitadors favorits. Encara que això va anar percebut com una competència, era principalment per a l'entreteniment.
 
Els jussencs inculquen la cultura tradicional, donant molta importància a l’origen de les persones i als seus dialectes. La majoria dels jussencs desplaçats o a l’exili mantenen l’essència de la seva cultura.
En l'era moderna, els sudanesos del sud han destacat en l'esport internacional. [[Luol Deng]] és un jugador destacat de bàsquet amb els [[Chicago Bulls]] de l'[[NBA]] nord-americana. Altres protagonistes del bàsquet internacional que són provinents del Sudan del Sud inclouen a [[Manute Bol]], Deng Ajou, Duany Kueth, Gai Deng i Ater Majok.
 
Per causa la guerra civil, la seva cultura està impregnada per les de les nacions veïnes d’on aprenen llengua i cultura: Etiòpia, Kenya o Uganda per la seva interacció amb els locals. Aquells que anaren al Sudan o Egipte assimilaren la cultura àrab.
 
Els idiomes més importants són:
 
· àrab de Juba
 
· anglès
 
S’està introduint el kisuahili en varis sectors de la població per millorar les relacions internacionals amb els seus veïns de l’Àfrica oriental.
 
'''EDUCACIÓ'''
 
1990         
 
8 anys d’educació primària
 
¾ anys d’educació secundària
 
 4 anys d’educació superior (escoles professionals i universitats)
 
Tot i que l’anglès és la primera llengua en tots els nivells d’educació:
 
·     Hi ha pocs professors d’anglès
 
·     Hi ha pocs professors que parlin en anglès sobretot en camps científics o tècnics
 
·     Els professors són molt joves
 
·     Sud-àfrica vol aportar professors anglòfons
 
·     Es reforcen les llengües pròpies
 
Ensenyament primari:
 
·     Vers 1980 hi havia 800 escoles primàries construïdes en la dècada d’entre guerres (1972-1981)
 
·     Durant la segona guerra civil sudanesa es destruiren moltes escoles
 
·     L’escola pública és gratuïta
 
Ensenyament secundari:
 
·     3 (4) anys per a alumnes de 14-18 anys
 
·     S’introdueixen les matèries pròpies de ciències experimentals
 
·     Escolarització molt baixa
 
+ Gran absentisme dels nois
 
+ Embarassos en les noies
 
Ensenyament superior (2 camins):
 
·     Univesitat (7 universitats públiques + 5 universitats privades)
 
·     Escoles professionals
 
+ Molt poc freqüentades
 
+ Molt necessàries per al desplegament de les infraestructures
 
Jussà té com a prioritat utilitzar els diners dels hidrocarburs per fer un vast programa educatiu.
 
El sistema educatiu del sud del Sudan era el mateix que per a tota la República del Sudan. Es regia per a fórmula 8+3+4 (primària, secundària, universitària). Un nou sistema es va adoptar el 1990: 8+4+4, ara semblant al de Kenya
 
L’acord de 2007 s’accepta l’anglès com a llengua oficial de comunicació, substituint l’àrab. L’únic idioma emprat en l’ensenyament és l’anglès. La majoria de mestres estrangers amb anglès de llengua materna o aquells que parlen anglès són bastant joves, però tenen pocs coneixements científics o tecnològics.
 
Les estretes relacions amb Sud-àfrica (principal país africà que es va posar al costat dels rebels després de l’apartheid) són molt importants no només per a l’adhesió a la Unió Africana sinó per l’enviament d’ensenyants per ajudar a la construcció i reconstrucció del sistema educatiu de Jussà.
 
Donat que l’escolarització no és encara obligatòria:
 
· la gran part dels escolars se’n va a treballar a pagès per ajudar la família
 
· les feines alimentàries priven sobre tot
 
· la vida activa comença molt d’hora, causant un enfortiment de les vernacles
 
ESCOLARITZACIÓ MOLT FEBLE
 
·     pobresa de la gent
 
·     llarga guerra civil d’independència
 
·     aïllament del món durant dècades
 
·     als nens els toca treballar a pagès (priven les feines alimentàries)
 
·     economia de sosteniment
 
PRIORITAT NACIONAL = EDUCACIÓ:
 
'''PLA HIDROCARBURS X EDUCACIÓ'''
 
·     Molt d’analfabetisme, un 80%, però els refugiats retornats tenen un nivell d’escolarització del 25%
 
·     Les nenes estan molt desafavorides
 
+ És el país del món que menys ensenya les nenes
 
+ 1 nena / 100 nenes acaba els primers 8 anys
 
·     Entre les dones hi ha la taxa d’analfabetisme més gran del món
 
·     
 
'''MÚSICA'''
 
Molts artistes utilitzen l’anglès, el suahili o l’àrab de Juba. Entre els músics més populars destaquen:
 
· Emmanuel Jal, antic nen-soldat, per la seva única forma de Hip-Hop destacant tant la lírica com els missatges positius, té impacte internacional. Ha rebut una bona acollida al Regne Unit. També és en el camp dels monòlegs per a festes populars com TED
 
· Yaba Angelosi que canta Afro-beat, R&B, Jouk
 
· Dynamg és popular pel seu reggae
 
'''FESTES OFICIALS'''
{| class="wikitable"
|Data
|Nom
|Observacions
|-
|Primer de gener
|Cap d’any
|Primer dia de l’any gregorià
|-
|Primer de maig
|Festa del treball
|
|-
|9 de juliol
|Festa de la independència
|Proclamada dissabte 9 de juliol de 2011
|-
|30 de juliol
|Diada dels màrtirs
|
|-
|25 de desembre
|Nadal
|Naixement de Jesucrist
|}
'''MITJANS DE COMUNICACIÓ'''
 
L’editor en cap del diari de Juba The Citizen reivindica que, amb l’absència d’una llei formal de mitjans de comunicació, ell i el seu equip han fet front a l’abús de les mans de les forces de seguretat.
 
Al Jazeera atribueix aquesta situació a la dificultat del SPLM prt transformar-se en un Govern legítim després d’anys de dur a terme la rebel·lió contra el Govern sudanès.
 
The Citizen és el diari més gran de Juba, però no té prou infraestructura i la pobresa ha mantingut la plantilla relativament petita i ha limitat l’eficiència tant de les seves informacions com en la circulació fora de Juba sense tenir oficines de notícies en la resta dels estats.
 
Els diaris sovint triguen uns quants dies per arribar al nord de Bahr al-Ghazal.
 
El qui fou ministre d’Informació Marial Benjamin volia que Jussà respecti la llibertat de premsa i permetre’n un total accés al país.
 
Els Serveis Nacionals de Seguretat (NSS) de Jussà arrestaren l’1 de novembre de 2011 l’editor del diari Destiny de Juba i suspengueren les seves activitats indefinidament.
 
El columnista Dengdit Ayot criticà el president per permetre que la seva filla es casés amb un etíop, al·legant manca de patriotisme.
 
Una carta oficial acusà el diari de trencar el codi de conducta dels mitjans de comunicació i l’ètica professional al publicar notícies il·lícites que eren difamatòries, incitant i envaint la privacitat de les personalitats.
 
El comitè per a la protecció de periodistes havia exposat el setembre la llibertat d’expressió a Jussà. NSS alliberà els periodistes sense càrrecs després d’haver-los retingut 18 dies.
 
Salva Kiïr amenaçà de liquidar periodistes que informessin contra el país. Les condicions de treball han esdevingut terribles i molts han abandonat el periodime.
 
El cineasta de documentals Ochan Hannington és un d’ells. Peter Moi fou assassinat l’agost de 2015 amb un atac premeditat, essent 7 els periodistes morts durant l’any que els periodistes respongueren amb una vaga de 24 h
 
'''JOCS'''
 
A Jussà són molt populars molts jocs
 
· tradicionals
 
· moderns
 
i l’esport en general
 
Són particularment populars la lluita lliure i els simulacres de batalles. Aquests jocs tradicionals es fan sobretot al final de les temporades de collita per celebrar el final de les estacions agrícoles.
 
Els lluitadors són generalment forts, homes joves ben formats. Els partits atreuen un gran nombre d’espectadors que canten, ballen o toquen la bateria en suport del seus lluitadors favorits. Encara que això pot ser percebut com competència, estan dedicats principalment a l’entreteniment.
 
'''ESPORTS'''
 
En l’era moderna una sèrie de jussencs han destacat en l’esport internacional. Futbolistes famosos són:
 
· James Moga
 
· Richard Justin
 
· Athir Thomas
 
· Goma Genaro Awad
 
· Khamis Layano
 
· Khamis Martin
 
· Roy Gulwak
 
El futbol és cada vegada més popular a Jussà. Hi ha moltes iniciatives tant per part del Govern com d’altres socis privats per promoure l’esport i millorar-ne el nivell de joc.
 
Una iniciativa és l’Associació d’Esports Juvenils (SSYSA) que dóna jugadors de futbol a Juba. Els nens s’hi entrenen per convertir-se en bons futbolistes. Hi ha un gran desplegament de competicions de futbol juvenil.
 
La selecció espera el reconeixement per la CAF i la FIFA (25 de maig de 2012). El primer partit de la selecció fou l’endemà del dia de la independència jugant contra un equip kenyà ( Jussà va perdre com a local, 1:3). Han acollit les majors escoles africanes d’esports en un campionat.
 
Majak Daw va en camí de convertir-se en el primer jussenc que com a jugador professional de futbol australià. Després d’haver fitxat pels Cangurs de North Melbournr de l’AFL a nils de 2009
 
El bàsquet també s’estrenà el 10 de juliol de 2011 entre un equip de Juba contra la selecció d’Uganda.
Majak Daw va camí de convertir-se en el primer sud-sudanès en ser jugador professional de futbol australià, després d'haver firmat amb els cangurs del Nord Melbourne a l'AFL ([[Lliga de Futbol Australià]]) a finals de 2009<ref>{{format ref}} http://www.afl.com.au/news/newsarticle/tabid/208/newsid/88197/default.aspx</ref>
 
Luol Deng és un jugador destacat de bàsquet dels ChicagoBulls de l’NBA nord-americana i estrella dels Cleveland Cavaliers també de la NBA, també de Miami Heat. Alres jugadors de bàsquet inclouen a nivell internacional Manute Bol, Kueth Duany, Deng Gai i Ater Majok
El [[futbol]] és també cada vegada més popular al Sudan del Sud i hi ha moltes iniciatives del govern i altres socis privats per promoure l'esport i millorar el nivell de joc. Una d'aquestes iniciatives és l'Associació d'Esports Juvenil del Sudan del Sud (SSYSA), que ja està donant clínics de futbol en llocs com Juba, en la qual els nens entrenen per convertir-se en bons futbolistes.
 
Guor Marial va participar als Jocs Olímpics de 2012, però sota la bandera dels Atletes Olímpcs Independents perquè Jussà encara no havia creat el seu Comitè Olímpic Nacional.
La seva [[Selecció de futbol del Sudan del Sud|selecció nacional]], de la qual s'espera en breu la seva annexió a la CAF i la FIFA, tindrà el seu primer partit el 10 de juliol de 2011 contra {{Sel|Kenya}}.
 
== Vegeu també ==
Linha 162 ⟶ 1.821:
 
== Notes i referències ==
<ref name="votsfinals" /> Laura Lobo, Belén Ramos Anastasi, Fabien Essiane, Salim Medjerab, Toni Espadas, Diego Molina Hernández, "JUSSÀ, l'últim país del món". Ed. SDRCA, Barcelona, 2017
{{Referències|2}}
 
== Enllaços externs ==