Orlhac (Alvèrnia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m →Història: llevo enllaç intern |
||
Línia 16:
== Història ==
Fou l'antiga ''Aureliacum'' (vil·la d'Aureli) i existia ja a l'època gal·loromana amb un [[fanum]] poligonal del segle I (descobert el 1977 a [[Lescudillier]]). Aquesta vila antiga, a les altures que dominen Saint-Jean-de-Dône ("Dône" = dunum) fou abandona com altres ''[[oppidum]]'' durant l'època romana i establerta a la plana, però amb la inseguretat del segle III i IV es va iniciar un procés d'encastellament establint-se una posició fortificada a mig camí entre l'antic ''oppidum'' i la nova vila, on avui dia hi ha el castell de
Geraud era senyor del castell d'Orlhac el 856 quan hi va néixer el seu fill anomenat també Geraud; aquest fill va fundar vers el [[894]] l'abadia benedictina que després portarà el seu nom. Geraud va morir vers el 910 (encara avui dia molts nascuts a Aurillac són batejats com Geraud). Fou llavors capital de l'Alta [[Alvèrnia]], i va créixer a l'entorn del monestir [[benedictí]] de [[Sant Geraud d'Orlhac|Sant Geraud]], que estava sota la invocació de sant Pere i sant Climent, i que va adoptar la reforma de [[orde de Cluny|Cluny]]. En fou monjo, entre altres, Gerbert, futur papa [[Silvestre II]]. El 1255 els francesos van adquirir el castell de Sant Esteve; en el segle XIII i XIV Aurillac va sostenir alguns setges contra els anglesos. El [[1298]] l'[[abat]] cedí al municipi tots els drets que posseïa sobre la vila llevat de la jurisdicció. Al segle XVI va patir les guerres religioses i l'abadia fou convertida en col·legiata secular ([[1562]]) i posteriorment l'abadia fou incendiada i destruïda pels [[hugonot]]s el [[1569]] perdent-se la seva rica biblioteca. El darrer abat fou nomenat el [[1752]]. El 1759 es va fer el primer cens que va donar 6.268 habitants. Després de la revolució i encara que per un temps va alternar amb [[Sant Flor]], Aurillac va esdevenir definitivament capital de [[Cantal]]. La via fèrria hi va arribar el 1866.
| |||