Gioachino Rossini: diferència entre les revisions

Aparentment era un home amb bona salut, gaudia de fama, i les brillants tardes musicals al seu domicili, a les quals assistien grans artistes i polítics de l'època, van suposar l'estrena de moltes petites obres destinades a l'entreteniment dels convidats als seus famosos, i potser exagerats, banquets. Però darrere d'aquesta vida plena de luxes i fama existia un costat fosc: la seva malaltia, que el venia afligint des de feia anys. La seva vida anterior tampoc està exempta d'episodis contradictoris que descriuen una excitació maníaca seguida d'episodis de matís depressiu, podent en part incorporar-se dins de l'esquema de l'anomenada "maladie créatice"<ref name="Ellenberger">Ellenberger; H. F.: "The concept of maladie créatice" (1964) En M. S. Miscale (Ed), Beyond the Unconscius. Essays of Henry F. Ellenberger in the History of Psychiatry. New Jersey, Princenton University Press, 1993, pp. 328-340</ref>

 

 

Altres causes que s'han adduït són l'absència de cantants adequats; la sensació de futilitat al treballar en un període de gran inestabilitat política; la seva riquesa: havia fet tants diners a través d'informació oportuna sobre la borsa de valors proporcionada pels seus amics els [[Rothschild]], que es va deixar portar per la seva indolència natural; el tedi del poder i la glòria, etc.<ref name=Martinez-Palomo>{{ref-llibre|cognom=Martinez-Palomo|nom=Adolfo|títol=El silencio de Rossini Hedonismo o depresión|url=http://es.scribd.com/doc/221166692/39-Adolfo-Martinez-Palomo-El-silencio-de-Rossin-Hedonismo-o-depresion-pdf#scribd}}</ref>