Fronde: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m +{{infotaula d'esdeveniment}} -imatge que ja ve a l'infotaula |
Amplio |
||
Línia 1:
{{infotaula d'esdeveniment}}
La '''Fronde''' (1648–1653) va ser una [[guerra civil]] a [[França]], que va passar durant la guerra franco-espanyola que va començar el 1635. La paraula ''fronde'' significa ''[[fona]]'', que els habitants de París van fer servir per trencar les finestres dels partidaris del [[Giulio Raimondo Mazzarino|cardenal Mazzarino]]. De vegades es tradueix com ''La Fronda''.
El principal objectiu de la insurrecció no era revolucionari sinó protegir les antigues llibertats (''liberties'') de la invasió reial, defensar els drets establerts pels ''parlements'' francesos que eren tribunals d'apel·lació més que no pas cossos legislatius com sí que ho eren els ''parliaments'' anglesos, i especialment el Parlament de París per limitar el poder reial refusant registrar decrets. El moviment aviat degenerà en faccions.▼
La Fronde es va dividir en dues campanyes, la Fronde dels [[parlament]]s i la Fronde dels [[noblesa|nobles]].
La revolta va acabar quan l'exèrcit reial va atacar als frondeurs de [[Lluís, Le Grand Condé]] el [[2 de juliol]] de 1652 a la [[batalla de Faubourg Saint-Antoine]] amb l'esquena a les portes tancades de [[París]], però, [[Anna Maria Lluïsa d'Orleans]] va convèncer els parisencs per obrir les portes, rebre l'exèrcit de Condé i girar els canons de la Bastilla als perseguidors. Un govern insurreccional va aparèixer a París i es va proclamar monsenyor general del regne. El [[Giulio Raimondo Mazzarino|cardenal Mazzarino]], sentint que l'opinió pública estava sòlidament contra ell, va deixar de nou a França, i els burgesos de París, barallats amb els prínceps, van permetre al rei entrar a la ciutat el 21 d'octubre de 1652 i Mazzarino va tornar sense oposició al febrer de 1653.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Atkinson |nom=Charles Francis |títol=Encyclopædia Britannica |edició=11a |capítol=Fronde, The |url= |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=1911 |pàgines=247–249 |isbn=}}</ref>
▲El principal objectiu de la insurrecció no era revolucionari sinó protegir les antigues llibertats (''liberties'') de la invasió reial, defensar els drets establerts pels ''parlements'' francesos que eren tribunals d'apel·lació més que no pas cossos legislatius com sí que ho eren els ''parliaments'' anglesos, i especialment el Parlament de París per limitar el poder reial refusant registrar decrets.
== Referències ==▼
{{Referències}}▼
== Bibliografia ==
* [[Amable Guillaume Prosper Brugière, baron de Barante]], ''Le Parlement de Paris et vie de [[Mathieu Molé|M. Molé]] (Paris, 1859)
* [[James Breck Perkins]], ''France under Richelieu and Mazarin'' (New York, 1888)
Linha 17 ⟶ 18:
* [[George Stuart Gordon]], ''The Fronde'', (Oxford, 1905)
* ''Lettres du Cardinal Mazarin'' (París, 1878–1906)
▲==Referències==
▲{{Referències}}
*{{1911}}
== Enllaços externs ==
*[http://www.le.ac.uk/hi/bon/resources/bourb/Socgov/contents.html Richard Bonney, ''Society and Government in France under Richelieu and Mazarin, 1624–1661'' 1988] With 309 original documents
{{Autoritat}}
|