Viquipèdia

Triòxid de dinitrogen: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Propietats
→‎Obtenció: Millorar fórmules
Línia 86:
 
==Obtenció==
El principal mètode d'obtenció és la reacció estequiomètrica de diòxidmonòxid de nitrogen, <chem>NO</chem>, i òxiddiòxid nítricde nitrogen, <chem>NO2</chem> (en equilibri amb el tetraòxid de dinitrogen, <chem>N2O4</chem>) a -2120&nbsp;°C.<ref (253name=":0" K)/><ref name="Chandra"> Chandra,Sulekh, ''Comprehensive Inorganic Chemistry'', New Age International Publishers, Nova Delhi, 2004 </ref>
 
:::::::::::NO(g) + NO<sub>2</sub>(g) ↔ N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
<chem display="block">2NO \; + \; N2O4 \; -> \; 2N2O3</chem>
 
Només el trobem a temperatures inferiors als 30&nbsp;°C, ja que per sobre d'aquesta l'equilibri anterior està desplaçat cap a l'esquerra i el triòxid de dinitrogen descompon donant monòxid de nitrogen i diòxid de nitrogen.
 
La barreja estequiomètrica d'òxidde nítricmonòxid de nitrogen amb oxigendioxigen també genera triòxid de dinitrogen:<ref name=":0" /><ref name="Gopalan"> Gopalan,R., ''Inorganic Chemistry For Undergraduates'', Universities Press, India, 2009 </ref>
 
::::::::::: 4NO + O<sub>2</sub> → 2 N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
<chem display="block">4NO \; + \; O2 \; -> \; 2N2O3</chem>
 
Un mètode d'obtenció alternatiu és l'oxidació de coure metàl·lic en presència d'àcid nítric<ref name="Chandra"> Chandra,Sulekh, ''Comprehensive Inorganic Chemistry'', New Age International Publishers, Nova Delhi, 2004 </ref>
Linha 97 ⟶ 100:
::::::::::: 2Cu + 6 HNO<sub>3</sub> → 2Cu(NO<sub>3</sub>)<sub>2</sub> + N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> + 3 H<sub>2</sub>O
 
Un altre mètode de producció és barrejar pols de triòxid d'arsènic, <chem>As2O3</chem> amb àcid nítric, <chem>HNO3</chem>:<ref name="Chandra:0" /><ref>G. Chandra,SulekhBrauer (Hrsg.), ''ComprehensiveHandbook of Preparative Inorganic Chemistry'', New2nd Age International Publishersed., Novavol. Delhi1, 2004Academic Press 1963,.</ref>
 
:::::::::::2 HNO<sub>3</sub>(aq)+ As<sub>2</sub>O<sub>3</sub>(s) → N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>(l) + 2 H<sub>3</sub>AsO<sub>4</sub>(aq) :<ref>G. Brauer (Hrsg.), ''Handbook of Preparative Inorganic Chemistry'' 2nd ed., vol. 1, Academic Press 1963,.</ref>
<chem display="block">2HNO3 \; + \; 2H2O \; + \; As2O3 \; -> \; N2O3 \; + \; 2H3AsO4</chem>
 
En presència d'àcid nitrós, el dímer del diòxid de nitrogen N<sub>2</sub>O<sub>4</sub> duu a terme una reacció àcid-base que també genera N<sub>2</sub>O<sub>3</sub><ref name="Todres"> Todres,Z.V., ''Ion-Radical Organic Chemistry: Principles and Applications'', Marcel Dekker, 2009 </ref>
 
<chem display="block">N2O4 \; + \; HNO2 \; -> \; N2O3 \; + \; HNO3</chem>
::::::::::: N<sub>2</sub>O<sub>4</sub> + HNO<sub>2</sub> ↔ HNO<sub>3</sub> + N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
 
S'ha observat que també es pot preparar mitjançant la reacció de NO amb ONOO<sup>-</sup><ref name="Ignarro"> Ignarro,L.J., ''Nitric Oxide: Biology and Pathobiology'', Academic Press,Florida, 2000 </ref>
 
<chem display="block">ONOO^- \; + \; 2NO \; -> \; N2O3 \; + \; NO2-</chem>
:::::::::::ONOO<sup>-</sup> + 2NO → N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> + NO<sub>2</sub><sup>-</sup>
 
La nitració del naftalè (NaphH) mitjançant el tetròxid de dinitrogen genera també N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> com a subproducte de reacció<ref name="Todres"> Todres,Z.V., ''Ion-Radical Organic Chemistry: Principles and Applications'', Marcel Dekker, 2009 </ref>
 
<chem display="block">NaphH \; + \; 2N2O4 \; -> \; NaphNO2 \; + \; HNO3 \; + \; N2O3</chem>
::::::::::: NaphH + 2 N<sub>2</sub>O<sub>4</sub> → NaphNO<sub>2</sub> + HNO<sub>3</sub> + N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
 
==Reactivitat==
Donat que es tracta de l'anhídrid de l'àcid nitrós, presenta comportament àcid-base. En presència d'aigua, el N<sub>2</sub>O<sub>3</sub> genera àcid nitrós; en canvi, en presència de medi bàsic genera l'ió nitrit.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Triòxid_de_dinitrogen»