Titus Livi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 6:
Titus Livi procedia d'una família plebea, però tenia il·lustres avantpassats per part de mare. [[Suetoni]], en la seva ''Vita Tiberii'', afirma que en la família de Livi hi havia hagut vuit [[cònsol romà|cònsols]], dos [[censor romà|censors]], tres [[triomf]]s, un [[Dictador romà|magistrat dictador]] i un instructor de cavalleria.<ref>[[Suetoni]], ''Tiberius'', 3, 1</ref> Molt probablement fou educat en la seva ciutat natal, rebent la primera instrucció per part d'un gramàtic, amb qui aprendria a escriure en llatí i en grec, i més endavant rebria la formació d'un retòric que l'introduiria en «l'eloqüència política i judicial».<ref>F. Solinas:''"Introduzione a Tito Livio, Storia di Roma"'', Milano, Mondadori, 2007, vol. I, pàg 13.</ref> Després d'assolir aquesta base educativa, marxaria a Roma.
 
Livi posseïa fortes conviccions republicanes, si bé va ser amic personal i persona de consideració en la cort de l'emperador [[August]], el qual el va protegir i li va donar suport perquè va apreciar el seu talent. Segons l'historiador [[Tàcit]], l'emperador agostAugust li deia ''pompeià'' per les seves tendències republicanes.<ref>Tàcit cita a l'historiador Cremuzio Cordo: « Titus Livius eloquentiae ac fidei praeclarus in primis, Cn. Pompeium tantis laudibus tulit, ut Pompeianum eum Augustus appellaret », en Annales, IV, 34.</ref> Va induir [[Claudi]], després emperador, a dedicar-se a la composició històrica.<ref>[[Suetoni]], ''Claudius'', 41</ref> Es diu que fou tan famós que un [[Cadis|gadità]] va arribar a viatjar a [[Roma]] només per veure'l i just després d'aconseguir el seu propòsit va tornar a la seva ciutat.<ref>Plini el Jove, ''Epistolae'', II.3</ref>
 
Visqué gairebé sempre a Roma, tot i que va tornar a ''Patavium'' al final de la seua vida, on va morir l'any 17 dC quan tenia 76 anys.<ref>[[Jeroni d'Estridó]],''Chronicon'', 2033</ref>