Sudari: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot catalanitza noms i paràmetres de plantilles
m Correcció lingüística
Línia 5:
Es diu en l'Evangeli, Marc, c. 14, v. 51, que un jove que seguia a Jesucrist quan va ser pres en l'hort de les oliveres, no tenia més que un llençol per cobrir la seva nuesa, que els soldats van voler detenir-ho, que va deixar el seu llençol i es va escapolir. Judic., c. 14, v. 12 i 13. [[Samsó]] va prometre trenta llençols, (en hebreu, ''sindinim'') i sengles [[Túnica|túniques]] als joves que assistien a les seves noces si podien explicar l'enigma que els va proposar. Proo., c. 22, f. 2, es diu que la dona fort feia llençols i cenyidors i els venia als [[Canaan|cananeus]] o [[Fenícia|fenicis]], huios, c. 3, f. 23, parla dels llençols de les filles de Jerusalem.
 
Llegim a l'Evangeli que [[Josep d'Arimatea]] per sepultar a Jesucrist va comprar un llençol, ''sindonim'' i en ella va embolicar el cos de Jesús. Sembla que aquest llençol va ser tallat en tires per col·locar al voltant del cos i membres les aromes que se servien per embalsamar als morts. Josep li va afegir un sudari o mocador per embolicar el cap i la cara;<ref name=":0" /> S. Juan, c. 20, v. 6, diu que després de la resurrecció de Jesucrist, [[Sant Pere]] va entrar en el sepulcre on no va trobar més que llenços o tires, ''OI OTZONAI'', col·locades a un costat i en l'altre el sudari que es va col·locar sobre el cap de Jesús. Igualment diu, c. 11, C. 44, que ressuscitat Lázaro[[Llàtzer de Betània|Llàtzer]] va sortir del sepulcre tenint els peus i mans lligats amb tires i cobert el rostre amb un sudari.
 
== Sudari de Jesucrist ==
[[Fitxer:Shroud_of_Turin_001.jpg|vinheta|240x240px|Sudari de Torí]]
D'aquí es va deduir que el cos de Jesucrist no va ser embolicat en un llençol sencer sinó en tires com Llàcer[[Llàtzer de Betània|Llàtzer]]. D'aquesta manera els llençols o sudaris que es mostren en moltes esglésies no poden haver servit per sepultar a Jesús, molt més quan el teixit d'aquests sudaris és d'una obra bastant moderna.
 
És probable que als [[Segle XII|segles XII]] i [[Segle XIII|XIII]] quan es va introduir el costum de representar els misteris a les Esglésies, es va representar el dia de pasqües la resurrecció de Jesucrist. Es cantava la prosa ''[[Victimae paschali laudes]]'', etc., en la qual es fa dir A Magdalena: