Francmaçoneria: diferència entre les revisions

El 24 de juny del 1717, quatre lògies londinenques que portaven el nom de les tavernes on es realitzaven les seves trobades, es van reunir per formar una agrupació comuna. Denominaren la nova organització ''Gran Lògia de Londres i de Westminster'', i el seu primer Gran Mestre va ser Anthony Sayer. La creació d'aquesta nova institució va suposar un salt significatiu en l'organització de la maçoneria, que va transcendir així l'àmbit logial. Formada en part per membres de la [[Royal Society]] pròxims a Isaac Newton, la nova Gran Lògia es va dotar el 1723 d'una constitució redactada per dos pastors protestants: [[Jean Théophile Désaguliers]] i James Anderson, que, com a compilador, va donar nom a les que es coneixen com [http://orbita.starmedia.com/~miggarme/constituciones_de_anderson.htm ''[[Constitucions d'Anderson'']''],'' el [[1723]], les actes fundacionals de la francmaçoneria moderna. Més enllà de les diferents interpretacions que es donen sobre l'abast d'elements concrets del text de les ''Constitucions'', la majoria dels autors coincideixen a destacar l'esperit de tolerància i no sectarisme que anima el conjunt, i en destaquen el desig de presentar la maçoneria com un "centre d'unió" entre totes les persones, siguin quines siguin les ètnies, opinions i creences que les distingeixin.