Indonèsia: diferència entre les revisions

Indonèsia està integrada per 17.508 illes, de les quals 6.000 estan habitades.<ref>{{cite press release | editorial = [[Fons Monetari Internacional]]ref-web |url= http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2006/01/data/dbcoutm.cfm?SD |títol=2005&ED=2005&R1=1&R2=1&CS=3&SS=2&OS=C&DD=0&OUT=1&C=536&S=PPPWGT-PPPPC&RequestTimeout=120&CMP=0&x=45&y=5 EstimateWorld |Economic consultaOutlook Database |consulta=24 2006-10-05abril 2007 |editor= títol[[Fons =Monetari WorldInternacional]] Economic|data= Outlookabril Database2006 | data llengua= Abrilanglès 2006}}; </ref><ref>{{ref-web | nom = Hendriawan| títol = Indonesia Regions| editor= Indonesia Business Directory|url =http://www.indonext.com/Regions/| consulta = 2007-04-24 }}</ref> Les illes són situades al nord i al sud de la línia de l'[[Equador terrestre|equador]]. Les més grans són [[Java]], [[Sumatra]], [[Kalimantan]] (la secció indonèsia del [[Borneo]]), [[Nova Guinea]] (compartida amb [[Papua Nova Guinea]]), i [[Sulawesi]]. Indonèsia té fronteres terrestres polítiques amb [[Malàisia]] a les illes de Borneo i [[Sebatik]], Papua Nova Guinea a l'illa de Nova Guinea i [[Timor Oriental]] a l'illa de [[Timor]]. La capital, Jakarta, és a Java, i és la ciutat més gran de la nació, seguida de [[Surabaya]], [[Bandung]], [[Medan (Indonèsia)|Medan]] i [[Semarang]].<ref>{{ref-llibre|cognom =Witton|nom =Patrick|títol =Indonesia| editor =Lonely Planet|any =2003|lloc =Melbourne|pàgines =p.139, 181, 251, 435|isbn=1-74059-154-2 }}</ref>

Indonèsia és una [[república]] [[presidencialisme|presidencialista]] [[Estat unitari|unitària]]. Després de la [[Revolució Indonèsia de 1998|renúncia del president Suharto]] el 1998, les estrcutures política i governamental indonèsies han estat reformades. Quatre esmenes a la [[constitució d'Indonèsia]] de 1945 han reestructurat les branques executiva, legislativa i judicial.<ref name="Harijanti2006">{{ref-publicació |article=Indonesia: General elections test the amended Constitution and the new Constitutional Court |publicació=International Journal of Constitutional Law |autor=Susi Dwi Harijanti and Tim Lindsey |volum=4 |exemplar=1 |any=2006 |pàgines=138–150 |doi=10.1093/icon/moi055}}</ref> El [[president d'Indonèsia]] és el [[cap d'Estat]], [[comandant en cap]] de les [[Forces Armades Nacionals Indonèsies]] i el director del govern intern i els afers exteriors. El president designa un consell de ministres que no necessàriament han de ser membres del parlament. Les eleccions presidencials del 2004 van ser les primeres en què el poble va elegir directament el president i el vicepresident.<ref>{{cite press releaseref-web | editorialeditor = [[Carter Center|The Carter Center]] | any = 2004 | títol = The Carter Center 2004 Indonesia Election Report |url= http://www.cartercenter.org/documents/2161.pdf |format=PDF| consulta = 2006-12-13 desembre 2006 |llengua= anglès}}</ref> Un president pot estar en el càrrec un màxim de dos períodes de cinc anys.<ref>_ (2002), ''The fourth Amendment of 1945 Indonesia Constitution'', Chapter III – The Executive Power, Art. 7.</ref>

La majoria dels indonesis s'agrupen en dos grups, els descendents dels parlants de llengües [[austronesi|austronèsies]] que s'originaren a Taiwan, seguit dels descendents dels [[melanesi]]s que habiten la regió oriental del país.{{sfn | Taylor | 2003 | p=5–7}}<ref>{{ref-llibre|cognom = Dawson| nom = B.| coautors = Gillow, J.| títol = The Traditional Architecture of Indonesia| editorial = Thames and Hudson Ltd|any = 1994|lloc = London|pàgines = 7|isbn = 0-500-34132-X }}; {{ref-llibre|cognom =Witton|nom =Patrick|títol =Indonesia| editorial =Lonely Planet|any =2003|lloc =Melbourne|pàgines =p.139, 181, 251, 435|isbn=1-74059-154-2 }}</ref> Hi ha al voltant de 300 ètnies nadiues d'Indonèsia, i s'hi parlen 742 llengües i dialectes diferents.<ref>{{ref-web | editor= Expat Web Site Association | títol = An Overview of Indonesia |obra=Living in Indonesia, A Site for Expatriates |url= http://www.expat.or.id/info/overview.html | consulta = 2006-10-05}}; {{ref-web | cognom = Merdekawaty | nom = E. | títol = "Bahasa Indonesia" and languages of Indonesia |obra=UNIBZ - Introduction to Linguistics | editor= Free University of Bozen | data = 2006-07-06 |url= http://www.languagestudies.unibz.it/Bahasa%20Indonesia_Merdekawaty.pdf |format=PDF| consulta = 2006-07-17}}</ref> El grup ètnic més nombrós són els [[javanesos]] que representen el 42% de la població total.<ref>{{ref-llibre |cognom=Kingsbury |nom=Damien |títol=Autonomy and Disintegration in Indonesia | editorial=Routledge |pàgines=131 |isbn=0-415-29737-0 |any=2003}}</ref> Els [[sundanesos]], els [[malais]] i els [[maduresos]] són els grups no javanesos més nombrosos. Hi ha un sentiment d'unió nacional que coexisteix amb sentiments d'identitat regionals.{{sfn | Ricklefs | 1991 | p=256}} Tot i que, en termes generals, hi ha una unió social, les tensions religioses i ètniques han produït actes de violència extrema.<ref>{{ref-publicació | autor = T.N. Pudjiastuti | títol = Migration & Conflict in Indonesia | editorial = International Union for the Scientific Study of Population (IUSSP), Paris | any = 2002 |url= http://www.iussp.org/Bangkok2002/S15Pudjiastuti.pdf |format=PDF| consulta = 2006-09-17}}; {{ref-web | títol = Kalimantan The Conflict|obra=Program on Humanitarian Policy and Conflict Research |url= http://www.preventconflict.org/portal/main/maps_kalimantan_conflict.php | consulta = 2007-01-07 | editor= Conflict Prevention Initiative, Harvard University}}; </ref><ref>{{cite conference| autor = J.W. Ajawaila; M.J. Papilaya; Tonny D. Pariela; F. Nahusona; G. Leasa; T. Soumokil; James Lalaun and W. R. Sihasale | títol = Proposal Pemecahan Masalah Kerusuhan di Ambon | editorial = Fica-Net | any = 1999 | lloc = Ambon, Indonesia |url= http://www.fica.org/h/ambon/idRusuh1.html | consulta = 2006-09-29| booktitle=Report on Church and Human Rights Persecution in Indonesia}}; </ref><ref>Kyoto University: Sulawesi Kaken Team & Center for Southeast Asian Studies {{PDFlink|[http://sulawesi.cseas.kyoto-u.ac.jp/lib/pdf/MRidwanAlimuddin.pdf Bugis Sailors]|124 KB}}</ref> Els [[indonesis xinesos]] són una minoria petita, menys de l'1% de la població total, però influent.<ref>{{ref-llibre|cognom =|nom =| editor=Institute of Southeast Asian Studies| títol =Indonesia's Population: Ethnicity and Religion in a Changing Political Landscape| data =|any =2003}}</ref>

Tot i que la [[llibertat religiosa]] és protegida constitucionalment,<ref>{{ref-web | títol = The 1945 Constitution of the Republic of Indonesia |obra=US-ASEAN |url= http://www.us-asean.org/Indonesia/constitution.htm | consulta = 2006-10-02}}</ref> el govern reconeix oficialment només sis religions o denominacions: l'[[islam]], el [[protestantisme]], el [[catolicisme romà]], l'[[hinduisme]], el [[budisme]] i el [[confucianisme]].<ref name="Yang">{{ref-publicació |cognom=Yang |nom=Heriyanto |article=The History and Legal Position of Confucianism in Post Independence Indonesia |publicació=Religion |volum=10 |exemplar=1 |pàgina=8 |mes=August|any=2005 |url= http://web.uni-marburg.de/religionswissenschaft/journal/mjr/pdf/2005/yang2005.pdf |format=PDF| consulta= 2006-10-02}}</ref> Tot i no ser un [[estat islàmic]], Indonèsia és l'Estat musulmà més poblat; el 86,1% dels indonesis van declarar professar l'islam en el cens del [[2000]].<ref name="indoCIA"/> El 8,7% de la població és [[cristianisme|cristiana]], el 3% és hindú, i l'1,8% és budista o practica una altra religió. La majoria dels hindus indonesis són [[balinesos]],<ref name="OEYBALI">{{citar ref | cognom = Oey | nom = Eric | títol = Bali |place=Singapore | editorial = Periplus Editions | any = 1997 | edició =3a ed.|id=ISBN 962-593-028-0}}</ref> i la majoria dels budistes en l'actualitat són xinesos.<ref>{{ref-web | títol = Indonesia - Buddhism | editor= U.S. Library of Congress |url= http://countrystudies.us/indonesia/40.htm | consulta = 2006-10-15}}</ref> Tot i ser religions minoritàries en l'actualitat, l'hindusime i el budisme van definir la cultura d'Indonèsia. L'islam va ser adoptat pels indonesis al nord de Sumatra el {{segle|XIII}}, per la influència dels mercaders, i va esdevenir la religió dominant del país per al segle XVI.<ref name="csi">{{ref-web | títol = Indonesia - Islam | editor= U.S. Library of Congress|url= http://countrystudies.us/indonesia/37.htm | consulta = 2006-10-15}}</ref> El catolicisme romà va ser portat a Indonèsia pels primers colons i missioners portuguesos,{{sfn | Ricklefs | 1991 | p=25, 26, 28}}<ref>{{ref-web | títol = 1500 to 1670: Great Kings and Trade Empires| editor= Sejarah Indonesia|url =http://www.gimonca.com/sejarah/sejarah02.shtml| consulta = 2007-04-25 }}</ref> i les denominacions protestants van sorgir a partir dels esforços missioners dels calvinistes neerlandesos durant l'època colonial.{{sfn | Ricklefs | 1991 | p=28, 62}}<ref> Vickers (2005), p.22; {{ref-llibre|cognom = Goh|nom = Robbie B.H.|títol = Christianity in Southeast Asia| editor = Institute of Southeast Asian Studies|pàgines = 80|isbn = 9812302972|any = 2005}}</ref>{{sfn | Vickers | 2005 | p=22}}

cited in {{ref-llibre |cognom=Whitten |nom=T |coautors=Soeriaatmadja, R. E., Suraya A. A. |títol=The Ecology of Java and Bali | editorial=Periplus Editions Ltd |any=1996 |lloc=Hong Kong |pàgines=309 }}</ref> El poble austronesi, que constitueix la majoria de la població actual, emigrà al sud-est asiàtic del Taixan. Arribaren a Indonèsia al voltant del 2000 aC i replegaren els pobles melanesis nadius a les regions orientals en expandir-se.{{sfn | Taylor | 2003 | p=5–7}} Les condicions del territori permeteren el desenvolupament d el'agricultura i el sorgiment de pobles, ciutats i petits regnes durant el primer segle dC. La posició estratègica d'Indonèsia fomentà el comerç intern i extern. Per exemple, els enllaços comercials amb els regnes indis i la Xina foren establerts molt abans de l'era cristiana.{{sfn | Taylor | 2003 | p=15–18}} Des d'aleshores, el [[comerç]] ha definit la història d'Indonèsia.{{sfn | Taylor | 2003 | p=3, 9, 10–11, 13, 14–15, 18–20, 22–23}}<ref>{{sfn | Vickers (| 2005), pages| p=18–20, 60, 133–134</ref>}}

El govern de Sukarno es tornà autoritari, i ell mantingué la seva base de poder equilibrant les forces oposades dels militars i el [[Partit Comunista d'Indonèsia]] (PKI).{{sfn | Ricklefs | 1991 | p=237 - 280}} Un [[cop d'Estat]] el 30 de setembre de 1965 fou suprimit per l'exèrcit, el qual emprengué una violenta purga anticomunista, durant la qual el cop d'Estat fou atribuït al PKI, i aquest partit fou eliminat.<ref>Friend (2003), pages 107–109; {{cite video|people =Chris Hilton (writer and director)| title = Shadowplay|medium =Television documentary| editorial = Vagabond Films and Hilton Cordell Productions| any = 2001 }}</ref>{{sfn | Ricklefs | 1991 | p=280–283, 284, 287–290}} Entre 500.000 i un milió de persones foren mortes.<ref>{{ref-publicació |autor=John Roosa and Joseph Nevins |data= 5 novembre 2005 |url= http://www.counterpunch.org/roosa11052005.html|article=40 Years Later: The Mass Killings in Indonesia | consulta=2006-11-12 |publicació= [[CounterPunch]]}}; {{ref-publicació |article=Unresolved Problems in the Indonesian Killings of 1965-1966 |autor=Robert Cribb |publicació=Asian Survey |volum=42 |exemplar=4 |any=2002 |pàgines=550–563 |doi=10.1525/as.2002.42.4.550}}</ref> El cap de les forces armades, el [[Suharto|general Suharto]], assolí ser designat president el 1968. El seu [[Nou Ordre (Indonèsia)|Nou Ordre]]<ref>{{ref-publicació |article=General Suharto's New Order |autor=John D. Legge |publicació=Royal Institute of International Affairs |volum=44 |exemplar=1 |any=1968 |pàgines=40–47 |url= http://links.jstor.org/sici?sici=0020-5850%28196801%2944%3A1%3C40%3AGSNO%3E2.0.CO%3B2-I}}</ref> rebé el suport dels Estats Units,<ref>US National Archives, RG 59 Records of Department of State; cable no. 868, ref: Embtel 852, Oct 5 1965. {{ref-web |url= http://www.state.gov/r/pa/ho/frus/johnsonlb/xxvi/4445.htm|títol=Indonesia: Coup and Counter Reaction - October 1965-March 1966 - 142. Memorandum for President Johnson |arxiuurl= http://web.archive.org/web/20090314024010/http://www.state.gov/r/pa/ho/frus/johnsonlb/xxvi/4445.htm|arxiudata=14 de març de 2009}}; Adrian Vickers, ''A History of Modern Indonesia.'' Cambridge University Press, p. 163; 2005; David Slater, ''Geopolitics and the Post-Colonial: Rethinking North-South Relations,'' London: Blackwell, p. 70</ref>{{sfn | Vickers | 2005 | p=163}} i encoratjà la [[inversió estrangera directa]], un factor important en el creixement econòmic de les següents tres dècades.<ref>{{ref-llibre |cognom=Vickers |nom=Adrian |títol=A History of Modern Indonesia | editorial=Cambridge University Press |any=2005 |isbn=0-521-54262-6}}</ref> Tanmateix, aquest Nou Ordre, també autoritari, fou acusat de corrupció i supressió de l'oposició política.