Revisió del 19:31, 30 gen 2017 modifica Lohen11 (discussió \| contribucions) Administradors 190.663 edits m {{infotaula músic}} i altres, replaced: ]] ''Volum → ]]. Volum (3), '' (ISBN → (ISBN (4), ]] ''Apèndix → ]]. Apèndix, Infotaula persona → Infotaula de músic\| tipus_infotaula = compositor clàssic AWB ← Edició anterior		Revisió del 13:55, 4 ago 2017 modifica desfés 83.47.144.230 (discussió) Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 51: La seua següent òpera, ''[[Hamlet (òpera)\|Hamlet]]'' ([[1868]]), sobre la tragèdia de [[William Shakespeare\|Shakespeare]], li va suposar el reconeixement internacional. En aquest cas, la música composta per Thomas no s'adapta massa bé al tema, però no obstant la partitura atresora algunes de les seues millors pàgines, principalment l'escena de l'esplanada, la part completa d'Ofèlia, i un ballet particularment brillant. La interpretació de [[Jean-Baptiste Faure]] i de [[Christina Nilsson]] van contribuir a l'èxit de l'obra, fins al punt que el compositor va ser el primer músic a rebre, de mans de [[Napoleó III de França\|Napoleó III]], la [[Legió d'Honor]]. Thomas va guanyar la plaça de professor de composició del [[Conservatori de París]] el [[1856]], succeint [[Adolphe Adam]]. ~~Van ser~~Molts alumnes seus ~~[[Gaston~~més ~~Salvayre]],<ref~~tard ~~name="Enciclopèdia~~va Espasa v. 53">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 53, pàg. 187 (ISBN 84 239-4553-7)</ref> [[Jules Massenet\|Massenet]], [[Johan Selmer]], [[Édouard Colonne]], [[Théodore Dubois]], [[Isidore Legouix]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 29">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 29, pàg. 12476 (ISBN 84 239-4529-4)</ref> [[Albert Bourgault-Ducoudray]], [[Ánge Flégier]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. V">[[Enciclopèdia Espasa]]. Apèndix núm. V, pàg. 311 (ISBN 84-239-4575-8)</ref> [[Albert Lavignac]], [[Michael Haller]]<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 27">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 27, pàg. 594 (ISBN 84 239-4527-8)</ref> i [[Francis Thomé]]ser ~~entre~~coneguts ~~d'altres~~músics. A la mort d'[[Daniel-François Esprit Auber\|Auber]] el [[1871]], Thomas va succeir-lo al cap del Conservatori. Llavors va deixar de compondre, amb l'excepció de ''[[Françoise de Rimini]]'' ([[1874]]), que va ser un fracàs, i del ballet ''La Tempête'' (La Tempesta) ([[1889]]), també sobre l'obra homònima de Shakespeare, estrenat a l'[[Òpera de París]]. Mentre va ser director del Conservatori es va oposar a les influències germàniques. Si va atribuir la classe d'orgue a [[César Franck]] el [[1872]], va batallar contra el nomenament de [[Gabriel Fauré]], que no va ser acceptat al Conservatori fins a la mort de Thomas el [[1896]]. A banda de les seues òperes, Ambroise Thomas va compondre algunes peces de música sacra, instrumental i simfònica. El [[1887]] va presidir la comissió creada pel Ministeri francès de la Guerra per a establir una versió oficial de ''[[La Marsellesa]]''. La versió resultant es va mantenir com a oficial per a les cerimònies oficials franceses fins al [[1974]]. Línia 75: * ''[[Françoise de Rimini]]'', [[Òpera de París]], [[1874]] * ''La Tempête'', ballet, [[1889]] == Llista d'alumnes == * [[Gaston Salvayre]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 53">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 53, pàg. 187 (ISBN 84 239-4553-7)</ref> * [[Jules Massenet\|Massenet]], * [[Johan Selmer]], * [[Édouard Colonne]], * [[Théodore Dubois]], * [[Isidore Legouix]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 29">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 29, pàg. 12476 (ISBN 84 239-4529-4)</ref> * [[Albert Bourgault-Ducoudray]], * [[Ánge Flégier]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. V">[[Enciclopèdia Espasa]]. Apèndix núm. V, pàg. 311 (ISBN 84-239-4575-8)</ref> * [[Albert Lavignac]], [[Michael Haller]]<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 27">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 27, pàg. 594 (ISBN 84 239-4527-8)</ref> * [[Francis Thomé]], * [[Édouard Colonne]]. {{commonscat}}

Ambroise Thomas: diferència entre les revisions