Francesc Xavier de Borbó i Parma: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 54:
En la seva Declaració a l'I Congrés del Poble Carlista, celebrat a [[Arbonne]] al desembre de 1970, va plantejar la necessitat d'una «revolució social» més enllà del capitalisme liberal i de l'estatalisme soviètic.<ref>{{ref-llibre|títol=El pensamiento político de don Javier de Borbón Parma (1968-1977)|pàgines=59-60|lloc=Madrid|editorial=Ediciones Arcos|any=2006}}</ref>
El 1971 el suport de Don Xavier a les decisions polítiques de Carles Hug amb motiu de les eleccions a procuradors al Terç Familiar, va provocar l'distancimiento de l'històric dirigent navarrès [[José Ángel Zubiaur Alegre]], desencantat després de presenciar a Arbonne l'adhesió personal de Don Xavier a aquestes decisions.<ref>{{ref-publicació|cognom=Zubiaur Carreño|nom=José Ángel|títol=Elecciones a Procuradores familiares en Navarra en 1971|publicació=Aportes|data=2012|pàgines=163|url=http://revistaaportes.com/index.php/aportes/article/view/18/12}}</ref>
Els sectors tradicionalistes van negar que aquests manifestos fossin atribuïbles al ''rei'', i l'any 1973 els carlins valencians del Círcol Aparisi i Guijarro en el seu butlletí van manifestar que aquells conceptes disonaven del clàssic estil, vocabulari i pensament d'en Francesc Xavier, i que la nova direcció del partit s'estava aprofitant de la lleialtat dels carlins cap al seu vell rei "per a colar en les consciències patrons ideològics prefabricats".<ref>{{ref-publicació|cognom=García Riol|nom=Daniel Jesús|títol=Tesi doctoral: La resistencia tradicionalista a la renovación ideológica del carlismo (1965-1973)|publicació=UNED|data=2015|pàgines=341|url=http://e-spacio.uned.es/fez/eserv/tesisuned:GeoHis-Djgarcia/GARCIA_RIOL_DanielJesus_Tesis.pdf}}</ref> Tot i així, anys abans en aquest mateix butlletí Raimundo de Miguel havia tractat d'interpretar la Declaració de Don Xavier al Congrés de 1970 en clau tradicionalista, afirmant que no es canviava res.<ref>{{ref-publicació|cognom=Miguel|nom=Raimundo de|títol=La deserción de la dinastía|publicació=Boletín Aparisi y Guijarro|data=Novembre de 1980|url=https://web.archive.org/web/20160323053421/http://www.carlistes.org/index.php?catid=60:raimundodemiguel&id=239:deserciondinastia&itemid=93&option=com_content&view=article}}</ref> Per la seva part, Rodon i Guinjoan afirma a la seva tesi doctoral que a la dècada de 1970 Francesc Xavier es trobava ja molt debilitat física i mentalment, per la qual cosa, segons Rodon, el seu primogènit i les seves filles Maria Teresa, Cecilia i Neus "el manejaven i l'instrumentalitzaven amb molta facilitat", fent-li firmar documents, el contingut dels quals no se'n assabentava.<ref>{{ref-publicació|cognom=Rodon i Guinjoan|nom=Ramon Maria|títol=Invierno, primavera y otoño del carlismo (1939-1976)|publicació=Tesi Doctoral. Universitat Abat Oliva CEU|data=2015|url= http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/362375/Trrg.pdf|pàgines=565|llengua= castellà}}</ref>
| |||