Comanda de Bajoles: diferència entre les revisions

'''Bajoles''' '''(«Sant Vicenç de Bajoles»)''' fou una de les comandes originàries<ref>{{efn|És a dir, no procedent del Temple en ser extingit.</ref>}} de l'[[orde de Sant Joan de Jerusalem]] inclosa en el [[Priorat de Catalunya]], situada en l'actual terme municipal de [[Perpinyà]] vora Castell Rosselló (i no pas al mas Anglada com s'havia dit).

Bajoles fou la comanda principal dels hospitalers de Sant Joan al [[Rosselló]] i probablement la més antiga. Si bé no es coneix la documentació fundacional, a partir de documents indirectes [[Joaquim Miret i Sans]] creu que ja existia a mitjan [[segle XII]]. Els santjoanistes devien arribar al Rosselló els mateixos anys que els [[orde del Temple|templers]], a les primeres dècades del segle XII, i vers els anys cinquanta d'aquell segle devien establir la Comanda de Sant Vicenç de Bajoles, entre Perpinyà i [[Castell Rosselló]]. Això no obstant, no hi ha documentat cap comanador fins a l'any 1221. El primer conegut fou Arnau d'Alvarino que havia assistit aquell any al capítol general<ref>{{sfn | Miret, i Sans | 1910, | p.= 47.</ref>}} de l'orde, que havia tingut lloc a Saragossa.

Depenien de Bajoles els pobles de [[Bonpàs]], [[Cabestany]] i [[Sant Nazari de Rosselló]], part dels quals foren adquirits per l'Orde l'any 1230 mitjançant una permuta<ref>{{efn|Pel que fa a Bajoles, permutaren tot el que tenien a la vila i terme de Bajoles i a la parròquia de Sant Vicenç,{{sfn | (Treton, | 2010 | p=968, doc. 310, p. 968).</ref>}}}} amb els templers del [[Masdéu]].

Sabem per Anthony Luttrell que, a l'enquesta papal del 1373, Bajoles pertanyia<ref>{{sfn | Luttrell, | 2000, | p.= 87-108</ref>}} a la cambra prioral. Aleshores n'era prior [[Juan Fernández de Heredia]], qui, pocs anys després, va ser [[orde de Sant Joan de Jerusalem|gran mestre de Rodes]].

El [[segle XV]] el [[comanador]] tenia la jurisdicció civil sobre tot el territori de la comanda. Durant la primera meitat d’aquesta centúria, Bajoles figura entre les cases més riques del Gran [[Priorat de Catalunya]]. Miret i Sans<ref>{{sfn | Miret, i Sans | 1910, p.| p=449.</ref>}} calcula que ocupava la sisena posició en la llista de percepció de rendes i Pierre Bonneaud<ref>{{sfn | Bonneaud, | 2004, | p. =96.</ref>}} explica que era la tercera en aportacions, ''[[responsions]]'', al tresor del convent central de Rodes. Una notícia curiosa, citada per aquest darrer estudiós, posa en evidència el potencial econòmic de la casa en aquell temps: el cavaller empordanès Hug de Pau, que fou comanador de Bajoles entre 1415 i 1450, tenia al port de [[Cotlliure]] una [[galera]] amb la qual lluità diverses vegades<ref>{{sfn | Bonneaud, | 2004, | p.= 200-202.</ref>}} durant la primera meitat del [[segle XV]] a Itàlia al servei d'[[Alfons el Magnànim]].

Segons les visites priorals, durant el [[segle XVII]] el comanador gaudí de la plena jurisdicció sobre la comanda. Tanmateix<ref>{{efn|A.C.A., G.P., núm. 752 (Visita Prioral de l’any 1661), citat per Fuguet,{{sfn | Fuguet Sans| 2005.</ref>}}}} fou aquest un període ple de dificultats. Les guerres provocaren l’enderroc dels edificis de la comanda, fins al punt que fou necessari traslladar-ne les funcions a una casa que el comanador tenia a [[Perpinyà]]. En el terme de Bajoles només restà dempeus un mas establert a un tal Andreu Reart, [[burgesia|burgès]] de Perpinyà, que hi tenia dos bovers treballant la terra. També era propietat de la comanda –i se suposa que l'explotaven– el pont de la Coma, que separava<ref>{{sfn | Fuguet, Sans| 2005, | p.= 41.</ref>}} el terme de Bajoles del de [[Sant Joan Evangelista|Sant Joan de Perpinyà]].

Pertanyia a la casa de Bajoles un molí gran de tres moles que hi havia a tocar de les muralles de Perpinyà, sota el baluard de Sant Jaume. La mateixa visita esmentada del 1661 conté un memorial i un inventari molt interessant d'aquest molí, acompanyats de les àpoques de les obres de millora que s'hi havien fet. Malgrat la importància d'aquesta indústria, el molí no trigà gaires anys a desaparèixer, víctima de les noves obres de [[fortificació]] que féu el rei [[Lluís XIV de França|Lluís]] a Perpinyà vers els anys vuitanta d'aquella centúria. La visita del 1685 explica l'expropiació i l'oferta de compensació que van fer<ref>{{sfn | Fuguet, Ibidem</ref>Sans | 2005 | p= 41}} a l'Hospital (100 peces de vuit de pensió i 2.000 rals de vuit, més el pati i l'aigua necessària per a construir un molí nou).

A l'extrem oest de la capella (única part excavada del temple) hi foren trobades dues fosses sepulcrals. En una, situada al mur sud, hi descansava un membre<ref>{{efn|Probablement el comanador Pere de Fenollet, documentat el 1280.{{sfn | (Miret, i Sans | 1910, p.| p=524).</ref>}}}} de la família Fenollet, a qui fou dedicat un mausoleu de marbre policromat allotjat en un [[arcosoli]] del damunt. Es tractava d’un [[sarcòfag]] –desaparegut– assentat sobre cinc columnetes monolítiques triples, que emmarcaven dos parells de columnes i una arquivolta d'arc apuntat, decorada<ref>{{sfn | Marichal, | 1999, | p.= 25-28.</ref>}} amb [[heràldica]] dels Fenollet (camper escacat d’azur i gules). Al cim de l'arquivolta hi havia un medalló circular dins del qual hi havia, pintat, un cavaller amb un [[gonfanó]] hospitaler, amb un triangle blanc<ref>Ibidem,{{sfn p.| Marichal | 1999 | p=28.</ref>}} i una creu vermella.

En altres indrets del jaciment foren trobades dues esteles funeràries de rossellonesos notables (una de Pere Andreu, castlà de [[Querbús]], mort el 1270 i l'altra de Guillelma de Canet, morta el 1300), i un anell d’or amb les armes de Canet, esmaltades, i una màxima gravada<ref>{{sfn | Marichal, ibidem,| p.1999 | p=62-65.</ref>}} a l’interior que diu: “baldor sens pena no és”.

Miret i Sans publicà<ref>{{sfn | Miret, i Sans | 1910, p.| p=560-561.</ref>}} un inventari, de 1376, que dóna una imatge eloqüent d'aquesta casa principal de l'Hospital rossellonès en els anys més pròspers, quan ja es devia haver fet la darrera ampliació. Si bé és una relació exhaustiva dels béns mobles, també s'hi enumeren les diferents dependències de la casa. Es parla de la capella (molt ben dotada de robes i objectes litúrgics, entre els quals destaca una veracreu d'argent daurat «ab molts obratges»), de la casa (on hi havia les cambres del prior i dels capellans), de la cuina, de la cambra del costat, del celler, del forn...

Per contra, la visita del 1661<ref>{{efn|A.C.A. G.P., núm. 752 (citat per Fuguet,){{sfn | Fuguet Sans | 2005, | p.= 49</ref>}}}} és especialment dramàtica, car explica que la casa, per causa de la guerra, era del tot enderrocada i ja no hi vivia ningú. A partir d'aleshores, les funcions de l'edifici es traslladaren a una casa que el comanador tenia a Perpinyà. Al terme de Bajoles només restà un mas (l'actual mas Anglada)<ref>{{sfn | Fuguet, ibidem</ref>Sans | 2005 | p= 49}} sota el control directe del comanador.

[[Fitxer:Segells comanadors de Bajoles copia.jpg|thumb|Segells de dos comanadors de Bajoles: Núm. 5704, Nicolau Abri-Descallar, any 1758. Núm. 5710, Ramon de Copons, any 1776<ref>De{{sfn | de Sagarra | 1932.</ref> }}]]

* {{ref-llibre |cognom=Marichal (dir.) |nom=Rémi |capítol=Perpignan (Pyrénées-Orientales). Commanderie de Bajoles |títol=Archeologie Mediévale, XXVIII | editorial=CNRS Éditions |lloc=Paris |data=1999 |pàgines=229-231 |col·lecció= |isbn= |ref=[http://adlfi.revues.org/11552#text Text] }}