Revisió del 01:19, 4 març 2017 modifica CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 433.710 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 12:20, 8 ago 2017 modifica desfés Banyeres (discussió \| contribucions) Autopatrullats 28.166 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 28: \| successor = \| partit_politic = }} '''Nicolau Casaus de la Fuente i Jené''', conegut habitualment com a '''Nicolau Casaus''', ([[Mendoza]], [[12 de gener]] de [[1913]] - [[Castelldefels]], [[8 d'agost]] de [[2007]]), fou vicepresident del [[FC Barcelona]] entre els anys [[1978]] i el [[2003]]. Va ser un dels directius més carismàtics del Futbol Club Barcelona, i un gran impulsor de les penyes barcelonistes. ==Biografia== ~~Casaus va néixer el [[12 de febrer]] de [[1913]] a la ciutat [[argentina]] de [[Mendoza]].~~ El seu pare era andalús (de [[Lora del Río]], [[Sevilla]]) i sa mare, gironina. Quan només tenia cinc anys, la família es va traslladar a [[Igualada]] per qüestions econòmiques. Ja de ben jove es va convertir en un fervent seguidor del F. C.Barcelona, i amb només 20 anys va fundar a Igualada la Penya ''Germanor Barcelonista''. ===La guerra civil i la presó=== Casaus combinava la seva feina a l'empresa familiar del sector del tèxtil amb la seva vinculació amb el barcelonisme, tasques a les quals hi va afegir l'activisme [[Catalanisme\|catalanista]] i [[Antifeixisme\|antifeixista]] als voltants de la [[Guerra Civil]], quan va dirigir la revista Horitzons, de perfil republicà.<ref name="ElPais07">[http://www.elpais.com/articulo/deportes/Fallece/Nicolau/Casaus/ex/vicepresidente/Barcelona/elpepudep/20070808elpepudep_18/Tes Diari El País - Mor Nicolau Casaus, ex vicepresident del Barcelona (9 d'agost de 2007)] {{es}} [Consulta 07 desembre 2009]</ref> ~~Degut~~A acausa d'aquestes activitats, en acabar la guerra, Casaus va ser detingut (acusat de ''rojo, separatista y auxilio a la rebelión'')<ref name="ElPais07" /> i condemnat a mort (situació que va mantenir-se durant 72 dies). Finalment va passar cinc anys a la presó, i en va sortir sense drets de ciutadà, en tant que expresidiari per motius polítics. Des que va sortir de la presó, va col·laborar activament en moltes activitats relacionades amb el Barça, i tot i que no formava part del club de forma oficial, fou membre del comitè organitzador dels actes d'inauguració del Camp Nou, el [[24 de setembre]] de [[1957]].<ref name="ElPais07" /><ref>[http://www.as.com/futbol/articulo/murio-casaus-cara-amable-nunismo/dasftb/20070809dasdaiftb_47/Tes Diari AS] Article en la mort de Casaus, 09/08/2007 {{es}} [Consulta, 06 desembre 2009]</ref> Malgrat tot, com a conseqüència de les represàlies polítiques imposades per la dictadura, no va poder ser oficialment directiu del Barça fins al 1978, ja en el post-franquisme.<ref name="ElPe1">[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=431663&idseccio_PK=1011 El Periódico de Catalunya] ''Casaus, el gran ambaixador culer'', Article de Josep Maria Ducamp, 10/08/2007</ref> ===Primera candidatura a president del F. C. Barcelona (1965)=== En sortir de la presó va reprendre el negoci tèxtil familiar (en part gràcies a l'ajut del seu gran amic [[Josep Samitier i Vilalta\|Josep Samitier]]), i es va tornar a vincular amb el barcelonisme a través de la Penya ''Solera'', del carrer Pelai de Barcelona, que va acabar presidint durant 18 anys (des de [[1948]]<ref name="ElPe1" />), i on també hi havia, entre d'altres, [[Antoni Ramallets]] i [[Gustau Biosca]].<ref>[http://www.lavanguardia.es/lv24h/20061001/51289577686.html Referència al diari La Vanguardia sobre el món penyístic del Barça]</ref> En aquesta època va tenir un paper important en el trasllat del camp del Barça des de Les Corts al Camp Nou. El 1965 es va presentar per primera vegada a les eleccions del club, les quals va guanyar [[Narcís de Carreras i Guiteras\|Narcís de Carreras]], qui el va designar com a representant oficial del club entre les penyes. ===Segona candidatura a president del F. C. Barcelona (1978)=== La mort de la seva primera dona, Pepita Massip, el 1975 en accident de trànsit, va obrir un dur parèntesi a la seva vida, però el 1978 va decidir optar altre cop a la presidència del Club, després d'exercir l'oposició durant els mandats d'[[Enric Llaudet]] (1961-1968) i d'[[Agustí Montal i Costa]] (1969-1977). A les eleccions s'hi varen presentar [[Josep Lluís Núñez i Clemente\|Josep Lluís Núñez]], Ferran Ariño i ell mateix. El directiu [[Josep Mussons]] fou un dels membres de la seva candidatura. [[Fitxer:Camp Nou ampliació.jpg\|dreta\|thumb\|160px\|Placa commemorativa de l'ampliació de l'[[Estadi del Futbol Club Barcelona]].]] Malgrat la derrota (Casaus va obtenir un 23% (6.202 vots) contra el 39% (10.352 vots) de Núñez)<ref name="ElPe1" /> i una promesa en sentit contrari, va acceptar ser vicepresident i responsable de l'àrea social sota la presidència de Núñez. Va ocupar aquests càrrecs fins al [[1999]]. Aleshores va ser nomenat ''President d'Honor de l'Àrea Social'', i tot i així va seguir anant al seu despatx fins a l'arribada de la junta de [[Joan Laporta i Estruch\|Joan Laporta]] al capdavant del Club el [[2003]], any en què poc abans havia estat nomenat ''Vicepresident honorífic'' de l'entitat per [[Joan Gaspart i Solves\|Joan Gaspart]]. Línia 49: ===Mort=== Nicolau Casaus morí el [[8 d'agost]] de [[2007]],<ref>[http://www.fcbarcelona.com/web/castellano/noticies/club/temporada07-08/08/n070808100648.html Notícia al lloc web del F.C. Barcelona]</ref> a [[Castelldefels]], dos dies després d'haver estat hospitalitzat, i víctima d’una llarga malaltia que ja feia anys que l'havia apartat de la vida pública. == Referències ==

Nicolau Casaus de la Fuente i Jené: diferència entre les revisions