Xile: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de Karakorum24. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
|||
Línia 33:
| events_establir_sobirania =
| dates_establiment_sobirania = d'[[Espanya]] [[18 de setembre]] de [[1810]]
| zona_horaria = [[Zona horària#UTC-4|CHT]]<ref group="nb">Excepte l'illa de Pasqua: UTC-6</ref> Excepte la regió de Magallanes: UTC-4
| variacio_utc = -4
| zona_horaria_DST = <ref group="nb">Del segon diumenge d'octubre al segon de març</ref>
Línia 164:
Després d'una dècada d'altes taxes de creixement, Xile va començar a experimentar una desacceleració el 1999, a causa de diverses condicions globals desfavorables relacionades amb la [[crisi financera asiàtica]] de 1997. L'economia va continuar amb taxes relativament més lentes fins al 2003, i aleshores va mostrar signes de recuperació, concurrents amb el creixement dels seus veïns sud-americans. El 2005 el [[Producte interior brut]] (PIB) real va créixer 5,7% el 2005 i 4,0% el 2006. Els preus creixents de l'energia així com una disminució en la demanda van afectar l'economia el 2006, malgrat l'augment de les despeses governamentals i de les condicions externes més favorables, com ara l'increment dels preus del coure, les exportacions del qual representen a prop del 30% del total, i una font substancial dels recursos del govern.
El govern militar de 1973-1990 va vendre la majoria de les companyies estatals i els tres governs democràtics des de 1990 han continuat amb el procés de privatització, però a un pas més lent. El paper del govern en l'economia és de regulació, tot i que la companyia d'extracció de coure, CODELCO, encara és una empresa estatal. Xile és un dels països més oberts al [[comerç lliure]]. El país ha signat tractats de [[lliure comerç]] amb molts països, incloent-hi els [[Estats Units]], el [[Mercosur]], la [[Unió Europea]], el [[Japó]] i [[Corea del Sud]]. L'[[Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic]] (OCDE)
Els estalvis interns i les taxes d'inversió van impulsar el creixement de l'economia a taxes del 9% durant la dècada de 1990. El sistema privatitzat de pensions de Xile, l'AFP, va impulsar la inversió interna i la taxa d'estalvis va arribar al 21% del PIB. Tanmateix, l'AFP no ha estat lliure de crítiques, entre elles, que només el 55% de la població treballadora hi participa, i els treballadors independents no estan protegits. A més, el sistema ha estat criticat per la seva ineficiència i els seus alts costos atesa la falta de competència entre diversos fons de pensió.
Línia 173:
Malgrat tenir un dels PIB per capita més alts i una de les economies més robustes de l'[[Amèrica Llatina]], la distribució de la riquesa és una de les més desiguals de la regió, fins i tot superior a algunes nacions africanes sub-saharianes. El percentil 10 més ric posseeix el 47% de la riquesa del país.<ref>{{ref-web | url = http://hdr.undp.org/hdr2006/| títol = Human Development Report 2006| obra = [[United Nations Development Programme]], p. 335| data = 9 novembre 2006 }}</ref>
El [[Banc Central de Xile]] ha establert una meta d'inflació entre la banda del
== Geografia humana i societat ==
| |||