Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 2 anys
m
Minúscula
Essent aquesta postura, amb algunes excepcions, la majoritària entre l'esquerra i el liberalisme bascos d'aquell moment, tant a Espanya com a França, els majors defensors de la llengua van ser els sectors [[Foralisme|foralistes]], [[Carlisme|tradicionalistes]] i [[Nacionalisme basc|nacionalistes]].
 
Entre el 1848 i el 1936 es va produir l'anomenat ''[[euskal pizkundea]]'' o renaixement basc, quan hom troba la poesia cultista d'autors com Nicolás Ormaetxea ''[[Orixe]]'', [[Xabier Lizardi]] o Esteban Urkiaga ''[[Lauaxeta]]'', impregnada de l'estil dels poetes simbolistes. Tanmateix, la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola|Guerra d'Espanya]] i el seu desenllaç van posposar aquella etapa de maduració literària i social.
 
La identificació del basc amb la vida rural i per tant amb una idealitzada [[Arcàdia]] basca, tan atractiva per a molts bascos, va haver de durar fins al relleu generacional dels anys cinquanta i seixanta. És llavors quan, en un ambient d'efervescència cultural i política, el basc es va començar a escoltar a la boca dels joves universitaris i ambients urbans.
223.351

modificacions