Diferència entre revisions de la pàgina «Ponts»

Sense canvi de mida ,  fa 2 anys
m
Minúscula
m (Minúscula)
El mes de febrer de [[1936]] hi hagué un acte electoral multitudinari del [[Partit Obrer d'Unificació Marxista|POUM]] a la plaça Planell, amb motiu de les [[Eleccions generals espanyoles (1936)|Eleccions Generals]] que donaren la victòria al [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]]. Hi intervingueren [[Andreu Nin]] i [[Joaquim Maurín i Julià|Joaquim Maurín]].
 
El [[1938]], amb plena [[Guerra Civil Espanyolaespanyola|guerra civil]] la vila era un estatge dels serveis logístics de les forces republicanes del sector i un recer de gran nombre de refugiats. Havia estat sotmesa la diada de [[Nadal]], a un bombardeig d'intimidació que ocasionà més de quaranta morts, entre població civil i tropes acantonades. El [[6 de gener|dia de Reis]] de [[1939]] fou novament bombardejada, per la qual cosa s'evacuà la població. El [[15 de gener]] les tropes republicanes estaven replegades darrere la línia Ponts-[[Cervera]]-[[Santa Coloma de Queralt]]-[[Tarragona]].
 
Passaren anys de misèria i de postguerra i als anys seixanta es creà: el grup de colònies ''Amics de l'escalada'', la colla sardanista ''Font de Valldans'', el ''Club d'Escacs Ponts'' o el ''Club de Billar Taules Verdes''. A la dècada del setanta, amb el restabliment de la democràcia a l'Estat apareguen altres agrupacions com el ''Club Nàutic del Mig Segre'', el ''Centre Excursionista Pontsicà'', la ''Coral Pontsicana'', el grup de teatre ''Argelagues'', la revista [[Portaveu del Segre Mitjà]], entre d'altres.[[Fitxer:Comportadelpantàderialb.jpg|266px|thumb|right|Comportes del [[pantà de Rialb]]]]
223.351

modificacions