Centre d'Esports Sabadell Futbol Club: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Minúscula
Línia 93:
 
=== Guerra civil i franquisme ===
Poc després començaria la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola]], fet que afectaria a la majoria de competicions esportives fins al 1939.{{sfn|Fité|2011|p=47}} Després de la guerra el Club va haver de fer front a la recuperació de l'[[Estadi de La Creu Alta]] i a la renovació de bona part de la plantilla. Degut a un decret llei franquista, durant aquest període va haver de castellanitzar el seu nom a Centro de Deportes Sabadell C.F. i a canviar la ceba del seu escut per una pilota de futbol, i les quatre barres catalanes pels de la nova bandera ''nacional''. La temporada 1941/1942 el Sabadell es va proclamar campió del seu grup de Segona divisió (aquella temporada hi havia 8 grups) i va jugar els partits de promoció a primera, sense èxit.{{sfn|Fité|2011|p=53}}
 
==== Ascens a primera divisió ====
El Centre d'Esports Sabadell va aconseguir l'ascens a [[Primera divisió espanyola de futbol|Primera Divisió d'Espaya]] el 4 d'abril de 1943, després de guanyar al Sporting per 5-2 durant la lliga de promoció, en un partit arbitrat per [[Pedro Escartín]]. Els jugadors van anar a agrair el triomf a la [[La Salut (Sabadell)|Mare de Déu de la Salut]].{{sfn|Fité|1998|p=60-61}}
 
El seu primer partit a Primera va tenir lloc el 26 de setembre de 1943 a l'Estadi del Nervión, davant del [[Sevilla FC]]. El primer capità fou [[Luis Aranaz]] i el primer jugador a marcar en primera fou [[Joaquim Navarro i Perona|Joaquim Navarro]], tot i acabar perdent el partit per 5-2. El primer partit a Primera a la Creu Alta - i la primera victòria -va tenir lloc pocs dies després, el 3 d'octubre de 1943 davant del [[Granada C.F]], amb un 2-0. Aquella temporada van aconseguir la desena posició.{{sfn|Fité|1998|p=74}} La següent temporada acabaria molt malament i el Sabadell tornaria a la Segona Divisó. En general, durant la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola|postguerra]] el Sabadell fou un autèntic equip ascensor, combinant temporades a Primera i Segona Divisió. [[Juan Jugo Larrauri|Joan Jugo]], [[Vicenç Font i Mestres|Font]], [[Josep Bayo i Bernad|Josep Bayo]], [[Domingo Serra Marqués|Serra]], [[Alfred Espiga i Rovira|Espiga]], Vantolrà II, [[Patrocinio Ramón Gómez|Patro]], [[Juan del Pino Díaz|Del Pino]], [[Manuel Pallàs i Ferrer|Pallàs]], [[Pedro Rocamora Pacheco|Periche]], [[Joan Sans i Alsina|Joan Sans]], [[César Rodríguez]] i [[Juan Zambudio Velasco]] van ser els protagonistes d'aquella època. La temporada 1946-1947 aconseguí una meritòria cinquena plaça, just per darrere del [[FC Barcelona]] i per davant del [[Real Madrid CF]].
 
=== Anys 50-60 ===