Marxisme: diferència entre les revisions

A [[Catalunya]] el [[23 de juliol]] de [[1936]] en el ''Bar del Pi'' a Barcelona va ser fundat el [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC) com a resultat de la fusió de la [[Unió Socialista de Catalunya]], del [[Partit Comunista de Catalunya]], el [[Partit Català Proletari]] i la [[Federació Catalana del PSOE]]. La idea de la fusió de les forces obreres en un sol partit pren força a partir del desenllaç dels [[fets del sis d'octubre]] de [[1934]] i de l'experiència unitària de les aliances obreres. Constituïda una comissió d'enllaç, acorden els principis del PSUC: partit nacional i de classe, d'ideologia marxista-leninista i adscrit a la Internacional Comunista, essent el primer cop que aquesta accepta dos membres d'un mateix estat. Va ésser escollit com secretari general [[Joan Comorera]], i va establir la seva seu central a l'Hotel Colón, requisat pel sindicat [[Unió General de Treballadors|UGT]], a la cèntrica Plaça Catalunya de Barcelona. Durant la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola|Guerra Civil]] va formar part del govern de la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]], en aplicació de la seva consigna d'unitat de forces antifeixistes. El PSUC i la Generalitar van perseguir el [[Partit Obrer d'Unificació Marxista|Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)]], i alguns grups [[anarquisme|anarquistes]] per la seva participació a rebel·lió de maig de 1937 a Barcelona. En l'exili francès col·laboraren en la resistència contra l'ocupació [[nazi]], i alguns dels seus dirigents, com [[Josep Miret i Musté]], moriren en camps de concentració.