Diferència entre revisions de la pàgina «Bon Pastor (Sant Andreu)»

m
Minúscula
m (bot: - barri. A destacar és el + barri. Cal destacar el)
m (Minúscula)
Les cases barates van ser edificades sobre terrenys d'al·luvió de riu, pertanyents aleshores al municipi de [[Santa Coloma de Gramenet]], i tal com el barri bessó de [[Baró de Viver]] (polígon de Cases Barates més petit situat poc més a dalt a la vora del [[Besòs]]) els terrenys eren de propietat de la Marquesa de Castellvell. Segons la llegenda popular, la Marquesa va donar aquests terrenys com a beneficència pels pobres de la ciutat, tot i que oficialment figuren com a adquirits pel Patronat. El que està clar és que si bé la intenció subjacent de la planificació, i de la mateixa Ley de Casas Baratas, derivava directament de la teoria urbanística de la [[Ciutat Jardí]], a la pràctica les edificacions es van ressentir de l'escassa inversió de fons públics, visible sobretot en l'elecció del terreny, allunyat de la resta de la ciutat i constantment amenaçat per les inundacions del riu.
 
Durant la [[República]] el barri va passar a dir-se [[Bonaventura Carles Aribau]], en homenatge a l'escriptor català; aquest nom va durar només fins al començament de la dictadura franquista. El barri fou bombardejat durant la [[Guerra Civil]], per la seva proximitat a la fàbrica metal·lúrgica [[La Maquinista Terrestre i Marítima]], on treballaven molts habitants del barri, i també per ser barri republicà amb forta presència d'anarquistes. Després de la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola]], l'any 1943 va passar a formar part de la ciutat de [[Barcelona]], juntament amb el veí barri de [[Baró de Viver]]. Això fou possible gràcies a la mediació d'un important personatge de l'època, Mossèn Joan Cortina, l'anomenat "pare botella", de la parròquia de Bon Pastor. Fou també a partir del nom de la parròquia que el barri va passar a anomenar-se com actualment. A partir dels anys 50 i 60, al voltant de les cases barates van anar creixent els altres nuclis que conformen avui el barri de Bon Pastor: l'Estadella (ón hi ha avui el Centre Cívic, antigament seu de l'Ateneu Obrer) i les Carolines.
 
El relatiu aïllament geogràfic del barri (separat de [[Santa Coloma de Gramenet]] pel riu Besòs, sobre el qual fins ben entrat els anys 70 no hi havia cap pont que conectés les dues ribes, i de [[Sant Andreu del Palomar]], per les fàbriques i els camps que rodejaven Bon Pastor) va afavorir la permanència d'algunes formes de vida comunitària ja desaparegudes a la resta de la ciutat: La proximitat entre els veïns, que fa possible l'estructura urbanística de planta baixa, ha mantingut Bon Pastor fins avui en dia com a un poble dins la ciutat, amb molta vida als carrers i a les places.
223.351

modificacions