Pius Font i Quer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Minúscula
Línia 21:
El 1931 fou elegit per ocupar la presidència de la [[Institució Catalana d'Història Natural]], càrrec que només va poder mantenir fins al 1932. També va ser nomenat director del Jardí Botànic, que en aquell moment era el jardí anomenat també "d'experimentació" situat davant l'[[Museu Martorell|edifici Martorell]] del [[parc de la Ciutadella]]. Va ser quan va decidir iniciar el trasllat del Jardí a la [[muntanya de Montjuïc]], a unes antigues pedreres abandonades on hi havia construït el pavelló d'agricultura de l'[[Exposició Internacional de Barcelona de 1929|Exposició Universal del 1929]], que havia de convertir-se en el futur [[Institut Botànic de Barcelona]] (indret que ara ocupa l'actual [[Jardí Botànic Històric]]).
 
No va ser fins a l'any 1935 que Font i Quer va poder fer realitat el seu projecte més ambiciós, que des de feia gairebé 20 anys li voltava pel cap: la creació d'un Institut Botànic. En un principi això només va significar la segregació del departament de botànica del Museu i convertir-se en una entitat autònoma, anomenada Institut Botànic, però que seguia estant al mateix indret que abans, a l'edifici de la Ciutadella (i no pas a Montjuïc, com ell volia). Però l'any següent, amb l'inici de la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola|Guerra Civil]], l'emplaçament de la Ciutadella va esdevenir un indret perillós que corria el risc de ser bombardejat degut a la seva proximitat amb el port i amb l'[[estació de França]]. Això va desencadenar l'immediat trasllat de les col·leccions a una torre del carrer Sant Gervasi.
De tota manera, durant l'aixecament militar de [[1936]] es trobava a [[Albarrasí]] amb els seus alumnes en una expedició botànica. Per tornar a Barcelona van haver de travessar la línia del front i per això després de la guerra va ser reprès (sota l'acusació de rebel·lió militar) amb la pèrdua de tots els càrrecs, fet que el 1940 va conduir a la direcció interina de l'Institut Botànic a [[Antoni de Bolòs]]. Una de les primeres coses que va fer Bolòs va ser traslladar l'Institut Botànic de la torre de Sant Gervasi a Montjuïc, però no a l'emplaçament que havia previst Font i Quer, sinó a un edifici proper construït també provisionalment per l'Exposició Internacional de 1929. Finalment va quedar enllestit l'abril de [[1941]], i va ser la seu de l'Institut Botànic de Barcelona durant sis llargues dècades (fins al [[2003]], que trobà nou emplaçament en el recinte del [[Jardí Botànic de Barcelona|nou Jardí Botànic]]).
L'any 1946 Bolòs va continuar la tasca editorial del centre, però rebatejant la revista, amb el nom de ''Collectanea Botanica''.