Revisió del 12:00, 17 feb 2017 modifica Jordi G (discussió \| contribucions) Autopatrullats 14.672 edits m Correcció d'estil o de disseny ← Edició anterior		Revisió del 12:51, 9 ago 2017 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Minúscula Edició següent →
Línia 3: '''Joaquim Puig i Pidemunt''' ([[Osor]], [[1907]] - [[Barcelona]], [[1949]]) fou un [[comunista]] [[catalans\|català]]. El 1920 es traslladà a Barcelona i treballà com a cambrer a ''El Oro del Rin'' i a l'Hotel Ritz. Des del 1936 fou responsable de la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica, afiliada a la [[Unió General de Treballadors]], i l'agost de 1936 s'afilià al [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC). El 1937 fou vocal per la UGT del Consell d'Economia de Catalunya i el 1938 comissari polític al cos sanitari del [[Cinquè Exèrcit]]. En acabar la [[Guerra Civil ~~Espanyola~~espanyola]] es va exiliar a França on va col·laborar amb la Resistència Francesa, amb el pseudònim de «Jaume Serra».<ref>{{ref-web\|url=http://www.universitat.cat/ucpc/?p=2024\|consulta=15 agost 2015\|títol=Joaquim Puig i Pidemunt: català, comunista i resistent\|obra=universitat.cat\|editor=Universitat Comunista dels Països Catalans}}</ref> Quan els nazis invadiren França fou internat en un camp de concentració, però es va escapar. Aleshores formà part de la direcció del PSUC i participà en la Resistència. El [[1945]] va tornar clandestinament a Catalunya i es va fer càrrec de la direcció de [[Treball (PSUC)\|Treball]], òrgan clandestí del partit. L'abril de [[1947]] fou detingut per les autoritats franquistes, que el condemnaren a mort i l'afusellaren el [[17 de febrer]] del [[1949]],<ref>[http://www.arenyautes.cat/content/homenatge-al-meu-oncle-joaquim-puig-i-pidemunt Carta de comiat a la família abans de ser afusellat] Publicada al bloc de Rosa Maria Puig, neboda de Puig i Pidemunt</ref> amb els companys [[Angel Carrero Sancho]], [[Pere Valverde Fuentes]] i [[Numen Mestre Ferrando]]. El procés i la mort de Puig i Pidemunt s'ha demanat que s'incorporin a la [[Querella argentina contra els crims del franquisme\|causa]] contra els [[Repressió_franquista\|crims del franquisme]] que la jutge argentina [[María Servini]] va obrir, l'any [[2010]], emparant-se en el principi de justícia universal i a partir de la querella que van presentar els familiars de dues víctimes. L'11 de desembre de 2013, [[ICV]] va registrar la seva denúncia al consolat argentí de Barcelona<ref>[http://www.europapress.cat/politica/noticia-icv-denuncia-consolat-argenti-47-casos-victimes-franquisme-20131211145838.html ICV denuncia en el Consolat argentí 47 casos de víctimes del franquisme] Europa Press </ref> amb els casos de 47 represaliats del [[PSUC]] i [[CCOO]]. La denúncia inclou el testimoni dels familiars de Joaquim Puig i Pidemunt.<ref>[http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/justicia-per-fer-historia-2988364 Justícia per fer història. 47 represaliats del PSUC i CCOO s'han adherit a la querella argentina contra els crims del franquisme] Reportatge publicat a El Periódico. </ref>

Joaquim Puig i Pidemunt: diferència entre les revisions