Félix Gordón Ordás: diferència entre les revisions

'''Félix Gordón Ordás''' ([[Lleó (Castella i Lleó)|Lleó]], [[11 de juny]] de [[1885]] - [[Mèxic D.F.]], [[22 de gener]] de [[1973]]) —qui també apareix denominat com '''Félix Gordón Ordax'''— va ser un [[veterinari]] i [[polític]] republicà [[Espanya|espanyol]]. Durant la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola]] va ser ambaixador a [[Mèxic]] i anys més tard va exercir la Presidència del [[República espanyola en l'exili|Govern de la República espanyola en l'exili]].

Va aconseguir que durant la Segona República es creés una Direcció general de Ramaderia. Fou escollit [[diputat]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1931]] i [[1933]] pel [[Partit Republicà Radical Socialista|Partit Radical-Socialista]]. Va ser [[Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya|Ministre d'Indústria i Comerç]] a l'últim govern del bienni progressista, sota la presidència de [[Diego Martínez Barrio|Martínez Barrio]] ([[octubre]] - [[desembre]] de [[1933]]). En [[1934]] era el líder de la facció més conservadora del partit, que va confluir amb altres en la creació d'[[Unió Republicana (1934)|Unió Republicana]], partit pel qual va ser escollit diputat en les [[Eleccions generals espanyoles de 1936|eleccions de febrer de 1936]] per les llistes del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]]. En [[1936]] va ser nomenat ambaixador a [[Mèxic]], on realitzaria importants gestions diplomàtiques durant la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola]] davant el govern de [[Lázaro Cárdenas del Río|Lázaro Cárdenas]]. Més tard exerciria la representació d'[[Espanya]] davant [[Panamà]], [[Cuba]] i [[Guatemala]].<ref>«Volvería a ser designado Embajador Extraordinario y Plenipotenciario en Guatemala y Panamá, el 2 de noviembre de 1945, al tiempo que ostentaba por elección, la Presidencia del Comité Ejecutivo Nacional de Unión Republicana» a ''[http://historiaveterinaria.org/files/Felix-Gordon-y-Bilbao.pdf FELIX GORDÓN ORDAS: VETERINARIO Y POLÍTICO REPUBLICANO]'' de l'Asociación Española de Historia de la Veterinaria, Presentació davant la [[Reial Societat Bascongada d'Amics del País]]. Biblioteca Dr. Camino de Donostia, 15 de abril de 2003.</ref>

Exiliat en [[Mèxic]] després del final de la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola|guerra civil]], va ser membre de la [[Junta Española de Liberación]] i va arribar a ser nomenat President del Govern de la República en l'exili des de [[1951]] a [[1960]]. Durant el seu govern l'oposició en l'exili va entrar en una crisi interna quan la [[Dictadura de Francisco Franco|Dictadura franquista]] va entrar en l'[[ONU]] (i amb això, el reconeixement a nivell internacional), la qual cosa va suposar un dur cop a la causa republicana. Va morir a [[Mèxic]] el 22 de gener de 1973.{{Sfn|Cuenca Toribio|Miranda García|1991|p=65}}