TrueType: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 9:
| extension = <code>.ttf</code> & <code>.tte</code> (for [[Private Use Areas|EUDC]] usage) for [[Microsoft Windows]], <code>.dfont</code> for [[macOS]]
|_noextcode = yes
| mime = <code>application/font-sfnt</code><ref name="iana">{{
|_nomimecode = yes
| type code = TFIL
Línia 26:
| free =
| url =
}}'''TrueType''' és un format [[Estàndard tècnic|estàndard]] de [[Font (tipografia)|tipus de lletra]] escalables desenvolupat inicialment per [[Apple Inc|Apple Computer]] a finals de la dècada dels [[Dècada del 1980|vuitanta]] i llicenciat posteriorment a [[Microsoft]] intercanviant la llicència per la de [[TrueImage]] comprat a Bauer Enterprises que l'havia desenvolupat a partir del llenguatge "open source" [[Ghostscript|Ghostcript]].<ref name="Inc.1990">{{
== Història==
'' TrueType,'' basat en [[Corba de Bézier|corbes de Bézier]], va ser conegut durant la seva etapa de desenvolupament, al principi pel [[nom en clau]] "Bass" i més tard pel [[nom en clau]] "Royal".
[[Apple]] va vendre una llicència a [[Microsoft]] per permetre la utilització de les pòlisses TrueType, fent-les perfectament compatibles entre [[Mac OS]] i [[Microsoft Windows | Windows]]. No obstant això, al principi no hi havia una compatibilitat real entre [[Microsoft Windows | PC's]] i [[Mac OS|Mac's]], i van caldre utilitats com [[PANOSE (tipografia)|PANOSE]] per poder resoldre la dificultat.<ref name="Royal"/><ref name="HaralambousHorne2007">{{
== Creació de pòlisses tipogràfiques TrueType ==
Línia 40:
== Processament de tipus ==
Els arxius de tipografia TrueType estan composts per elements vectorials que empren [[Funció quadràtica|funcions quadràtiques]], encara que ocupen més quantitat de memòria i conté suggeriments per a la millora de la visualització a baixes resolucions. La tecnologia TrueType incorpora el gestor de tipus en el propi sistema operatiu a partir de Windows 3.1 i de [[Mac OS clàssic|Mac US]] 7.0.<ref name=":0">{{
En la plataforma [[Apple Macintosh|Macintosh]], les (mal cridades) "pòlisses" eren originalment emmagatzemades en arxius ''fets a mà'' que especificaven les ubicacions de cada [[píxel]] per a una grandària en particular. Si l'usuari desitjava visualitzar un caràcter a una grandària diferent, l'administrador tipogràfic buscava la major similitud i aplicava [[Algorisme|algorismes]] bàsics d'escalament. Quan eren escalats a grans grandàries, es produïa l'efecte de #[[pixelat]].
Línia 46:
Els arxius de contorn True Type tenen l'extensió .ttf i en ser carregats en memòria, el gestor de tipus de [[Microsoft Windows|Windows]] crea un fitxer .fot a la Carpeta del Sistema, en el cas de les computadores Macintosh, i en el directori C:\windows\system en el cas dels PC i indica el nom de la "pòlissa" i la ubicació de l'arxiu. A partir del sistema operatiu [[Windows 95]], s'ha simplificat la gestió dels arxius True Type.
Les lletres en el format True Type es descriuen mitjançant funcions quadràtiques que són convertides en el [[mapa de bits]] adequat. Després, amb la finalitat de mantenir bona qualitat a [[Resolució de pantalla|resolucions]] més baixes, els contorns s'ajusten a un ''reticle de sortida.'' Aquesta informació és part del tipus en si mateix. La tecnologia té un conjunt extens i flexible d'instruccions per a l'adequació al reticle el que permet que els desenvolupadors i fabricadors de tipografies incorporin la seva pròpia tecnologia d'escalat, podent-se després afegir dades addicionals a la pòlissa. Dins de l'arxiu la informació s'agrupa en blocs diferenciats. Per exemple, la informació per la "[[Renderització|rasterització]]" (generació) del caràcter s'emmagatzema en una taula denominada ''Glyph Data Table'' (Taula de dades de glifos).<ref name=":0">{{
L'aspecte més destacat és que els procediments d'acomodació del contorn poden variar en funció del fabricant que desenvolupi cada tipus de lletra en particular. El procediment parteix que la silueta del caràcter es col·loqui sobre la reixeta de sortida; el rasteritzador omple tots els [[Píxel|píxels]] els centres dels quals entren dins dels límits interns del contorn. En principi, aquest procediment podria provocar alguns marginaments (''dropout''), a pesar que l'acomodació es realitzi correctament, si es tracta de cossos petits, o quan s'ha produït alguna rotació o deformació. El format preveu procediments de correcció per evitar aquestes aberracions segons la manera que els contorns entrin en relació amb els pixels. Aquestes tècniques suplementàries han de ser només aplicades quan es pugui produir el perill de marginaments doncs empren més temps que un procés de rasterització simple.
| |||